L'anunci d'Íñigo Érrejón d'optar a la presidència de la Comunitat de Madrid amb la marca de Manuela Carmena ja comença a tenir conseqüències. La primera, després d'un cap de setmana tens dins del grup que lidera Pablo Iglesias, és la decisió d'Errejón de dimitir com a diputat del partit al Congrés. 

En una compareixença pública aquest dilluns, Errejón ha afirmat que pren la decisió "de manera personal" i per "rebaixar el nivell de soroll i de drama" que s'ha creat, arran de les "peticions i exigències" dels membres de Podem. Ara bé, sosté que manté la militància i que continua formant part del projecte liderat per Pablo Iglesias, ja que Podem està "tatuat a la pell".

"No abandono el partit que vaig fundar, continuaré essent militant de Podem sinó que ara l'obro i incorporo més gent", ha defensat. En aquesta línia, ha demanat a Podem que abandoni la idea de presentar un altre candidat a la Comunitat de Madrid i que se sumin al projecte de Més Madrid. 

Errejón també assegura que paga "molt tranquil el preu d'haver adoptat la decisió correcta". Després que anunciés que concorreria a les eleccions com a candidat de la plataforma de Carmena, la direcció de Podem ja li havia obert la porta de sortida, tot i que s'havia negat a emprendre cap mesura sancionadora o d'expulsió. 

La renuncia d'Errejón al Congrés comportarà l'entrada com a diputada de Sol Sánchez, candidata d'Izquierda Unida a la comunitat de Madrid.

Dinamitar els vincles

La decisió que Errejón va adoptar el passat 27 de gener va acabar de dinamitar tots els vincles amb Iglesias, amb qui ja mantenia una relació deteriorada des de Vistalegre 2. De fet, el líder del partit lila es va adreçar en una una carta al seu número dos, a qui va avisar que situava fora del partit i li deixava clar que Podem presentaria una candidatura per competir amb ell per la presidència de la Comunitat de Madrid. 

Inicialment, Errejón havia estat nomenat ja candidat de Podem a Madrid, després d'haver guanyat les primàries i s'estava negociant ja l'entesa amb Izquierda Unida i Equo. "Vull ser el candidat de Podem però anar més enllà de les sigles", va argumentar la setmana passada. Unes explicacions, però, que no van convèncer Iglesias, que va fer visible una evident relació més que trencada. 

Un llarg historial de purgues i dimissions

El moviment que va anunciar Errejón, que busca transcendir les sigles de la mateixa manera que ho ha reivindicat Carmena, està precedit d'una llarga pugna entre la cúpula del partit i l'òrbita d'Errejón farcida de purgues i de dimissions. De les més sonades va ser la de Rita Maestre i cinc regidors més de l'Ajuntament de Madrid que, disposats a sumar-se al projecte de l'alcaldessa, van renunciar a presentar-se a les primàries de Podem. 

Les discrepàncies d'Errejón amb Iglesias es van fer evidents ja a Vistalegre 2, on els dos fundadors es van enfrontar obertament per dues visions del que havia de ser el partit. El primer optava per una formació que apel·lés a la transversalitat, a moderar el discurs per guanyar suport de centre i visualitzar Podem com una alternativa de govern a través de la seva tasca institucional. Per aquesta visió, una part del partit el va acusar de voler "assemblar-se al PSOE".