Els botiflers, entesos com a partidaris de Felip de Borbó, han aparegut aquesta setmana per recordar-nos que, des del seu punt de vista, la monarquia és inqüestionable perquè ho diu la Constitució, ensopegant un cop més contra aquest text, que per comptes de tenir la utilitat d'un reglament negociable, sembla talment les taules de la llei que hauria baixat el mateix Joan Carles un dia que va pujar a la creu del Valle de los Caídos.
És ben trist que el PP representi un cop més l'Espanya negra, conservadora, immòbil i amb presumpció d'eterna. Trist però no sorprenent. Ja cou més que el PSOE sigui incapaç de copsar el moment històric que viu Espanya i deixi passar l'oportunitat de promoure un canvi sobre el model d'estat, però que es pot esperar dels dos grans partits espanyols quan fins i tot els de Ciutadans han liquidat el seu discurs de regeneració democràtica apostant per la monarquia, amb el miserable argument que les repúbliques no han funcionat prou bé, com si des d'una perspectiva històrica algú fos capaç de fer un balanç positiu de la monarquia que ha regnat a Espanya els últims tres segles.
Ras i curt, els borbons van arribar amb una guerra, en van provocar un grapat més, van permetre la invasió estrangera almenys en dues ocasions i van afavorir dues cruentes dictadures. No està malament com a balanç davant dues repúbliques esclafades per sengles cops d'estat. Per no parlar del tracte que la monarquia ha donat a Catalunya i de la perspectiva que, per als catalans, el model d'estat espanyol és un afer intern d'aquell país que no ens ha de preocupar ni poc ni gaire.
Però almenys, si l'abdicació ha tingut res de positiu, és que tothom s'ha vist forçat a posicionar-se, a deixar enrere vagues declaracions d'intencions i posicionaments suposadament republicans de soca-rel i deixar clar i català qui és partidari de Felip VI i qui no ho és. I a partir d'ara i amb tota justícia, podrem anomenar botiflers els que es decantin per fer costat al nou Borbó.
