L'oficialitat del català a les institucions europees ha passat de quimera -i de promesa incomplerta- a tenir opcions de ser real. La petició formal de l'ambaixador d'Espanya a la Unió Europea (UE), Marcos Alonso, al Consell de la UE, registrada aquest dijous per exigència de Junts com a condició per pactar amb el PSOE la constitució de la mesa del Congrés, ha desencallat prop de quatre dècades d'impediments per part de l'Estat per modificar el reglament 1/1958 que regula el règim lingüístic de les institucions europees. Del gest als fets hi ha un pas, que en aquest cas passa per la sessió, prevista el 19 de setembre, on es votarà la petició, clau per a la investidura de Pedro Sánchez. La unanimitat és el principal escull, però, en cas de prosperar, el català farà un salt en el reconeixement, tant en prestigi com de la vida quotidiana.
El secretari de política lingüística,Francesc Xavier Vila, reconeix a Nació que la petició de l'Estat "obre la porta" a l'oficialitat de la llengua a les institucions europees, un dels objectius històrics del català en l'àmbit lingüístic després de dècades on l'estat espanyol ha jugat "a l'equívoc." De fet, Vila recorda que el català "ja és oficial en uns territoris de la UE", encara que l'Estat s'ha aferrat a la imprecisió terminològica de parlar de "cooficialitat" per dificultar que esdevingués oficial a les institucions europees.”
El català, el basc i el gallec tenen ara un règim d'anomalia a Europa: són les úniques llengües que, malgrat ser reconegudes com a oficials pel seu territori, no es poden fer servir per adreçar-se a les institucions europees. Això suposa un tractament d'inferioritat i a la pràctica una sèrie de desavantatges que pot abolir-se amb la modificació del reglament 1/1958 per afegir-les.
Hi coincideix Albert Royo, que va ser secretari general del Diplocat i presideix Horitzó Europa, una entitat fundada el 2008 que vol promoure l'àmbit del català a Europa a través de les eines jurídiques. Royo veu factible tant l'aprovació de la petició com la implementació: "Si es vol, el català serà oficial el mateix dia de la votació", assevera. També recorda que la majoria d'intèrprets del castellà són catalans. Els precedents n'avalen l'aprovació: llengües amb menys parlants, com l'irlandès o el maltès, van tirar endavant. De fet, no hi ha cap petició d'aquest tipus que hagi estat declinada pels estats.
Vila i Royo són contundents en els beneficis que tindria per la protecció i foment de la llengua a Catalunya. En concret, L'oficialitat a les institucions facilitarà la normalització en àmbits exteriors com l'etiquetatge o la gratuïtat dels cursos en català en programes com l'Erasmus. També tindrà accés als fons econòmics en àmbits del comerç, la indústria i la cultura i, fins i tot, la intel·ligència artificial o la terminologia especialitzada.
El risc de la unanimitat
El principal escull és la unanimitat de la votació. Algunes teories apunten a França com el mur a superar, emparats en les reticències i traves històriques que ha tingut amb les seves llengües minoritàries. En aquest sentit, la recepta del secretari de política lingüística passa fer entendre a l'Estat que s'hi juga el prestigi europeu "Seria molt gros que l'Estat no ho pogués tirar endavant. És qüestió de diplomàcia i, si França acaba per posar-hi pegues, té prou estructura per desbloquejar-ho", raona Vila. Royo també considera que l'Estat "haurà de jugar les seves cartes" i creu que "té prou arguments per convèncer els altres estats".
En aquest sentit, la presidència rotatòria delConsell de la Unió Europea és un dels grans aliats pel català, amb beneficis com la imposició d'una agenda o la negociació amb els estats de manera preventiva, però també una pressió afegida per Pedro Sánchez, obligat a mostrar una bona imatge. Pel que fa al fons, Vila considera que la UE "serà intel·ligent" i que és conscient que, per no conflictivitzar el flanc espanyol, que el català pugui ser oficial sense la necessitat de constituir-se en un estat és el moviment adequat i coherent amb el projecte europeu, l'espai més multilingüe del món. Però ja se sap que, quan es mescla llengua i política, el resultat és incert.