19
de març
del
2024
Actualitzat
a les
15:41h
Espanya defensa davant el Tribunal Europeu de Drets Humans que les condemnes del Tribunal Suprem als líders independentistes pel referèndum de l'1-O van ser "previsibles" i "respectuoses" amb els drets humans. En l'escrit de l'advocacia general de l'estat que ha avançat El Món i VilaWeb i al qual ha tingut accés l'ACN, l'estat espanyol justifica l'actuació del Suprem i el Tribunal Constitucional i nega cap "motivació política" en la causa del 'procés'.
L'advocacia de l'estat s'ha limitat a contestar les preguntes que va traslladar el tribunal d'Estrasburg sobre la demanda dels líders independentistes contra Espanya i, si bé menciona els indults parcials del 2021, no hi ha cap referència a la llei d'amnistia, actualment en tràmit al Senat. Estrasburg té sobre la taula les demandes contra Espanya d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell i Quim Forn per les condemnes en la causa del procés.
Malgrat les particularitats de cada cas, en línies generals tots els recursos giren entorn de la vulneració del dret a un judici just (dret a un jutge imparcial, a un tribunal establert per la llei i a la presumpció d'innocència) i dels drets a la llibertat depensament, d'expressió i de reunió. També s'al·leguen vulneracions de drets polítics i "d'abús de poder" per part de les autoritats espanyoles. El TEDH ha unificat el cas i el setembre del 2023 va enviar sis preguntes a Espanya per la demanda dels nou expresos.
El TEDH pregunta a l'Estat si el Suprem va aplicar una interpretació "imprevisible o expansiva dels delictes de sedició i malversació" i si els líders independentistes van ser condemnats per "l'exercici legítim del seu dret a la llibertat d'associació i expressió". L'advocacia general de l'estat ha respost que la sentència de l'1-O va ser "respectuosa" amb els drets humans i que les penses imposades eren "previsibles". A més, assegura que la supressió de la sedició i la modificació del delicte de malversació "no altera" l'aplicació correcta del codi penal en aquell moment. "La modificació legislativa és posterior".
L'Estat nega cap ingerència en el dret a la llibertat d'associació i expressió dels expresos: "Les condemnes no van ser per difondre opinions o doctrines contràries a l'estat constitucional espanyol, ni per propugnar una superació del marc polític vigent, ni tampoc per participar en manifestacions". Citant el Suprem, l'advocacia de l'estat afirma al TEDH que se'ls va condemnar per "definir una legalitat paral·lela" i "mobilitzar una multitud de ciutadans per oposar-se a l'execució de decisions legítimes de l'autoritat judicial, celebrant un referèndum declarat il·legal pel Tribunal Constitucional". És a dir, que van ser condemnats per "actes o conductes que desborden l'àmbit de les seves llibertats d'expressió".
Tanmateix, l'advocacia de l'estat diu que si eventualment el TEDH conclogués que hi ha hagut una ingerència en el dret a la llibertat d'expressió i reunió en el cas de l'1-O, tal ingerència estaria justificada per la "defensa de la integritat territorial i la prevenció del delicte", tal com sosté el Suprem. En qualsevol cas, nega "motivacions polítiques".
"No s'ha demostrat ni comprovat que la finalitat de les condemnes penals responguessin a motivacions de tipus polític", diu el text enviat a Estrasburg. Preguntada per l'empresonament de Junqueras, Cuixart, Romeva i Bassa, l'advocacia de l'estat afirmat que la duració de les penes de presó van ser "proporcionals a la gravetat dels delictes comesos".
El TEDH també ha traslladat un parell de preguntes relacionades amb el dret a un judici just i la resposta de l'Estat ha anat dirigida igualment a defensar l'actuació dels tribunals espanyols. Així, es remet a la sentència del Suprem on es recull "una anàlisi individualitzada" sobre l'autoria dels "fets acreditats a través de la prova practicada en el procés" i s'afegeix que el TC va "dedicar un extensíssim apartat" a analitzar si hi havia suficients proves per inculpar-los.
L'advocacia de l'estat s'ha limitat a contestar les preguntes que va traslladar el tribunal d'Estrasburg sobre la demanda dels líders independentistes contra Espanya i, si bé menciona els indults parcials del 2021, no hi ha cap referència a la llei d'amnistia, actualment en tràmit al Senat. Estrasburg té sobre la taula les demandes contra Espanya d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell i Quim Forn per les condemnes en la causa del procés.
Malgrat les particularitats de cada cas, en línies generals tots els recursos giren entorn de la vulneració del dret a un judici just (dret a un jutge imparcial, a un tribunal establert per la llei i a la presumpció d'innocència) i dels drets a la llibertat depensament, d'expressió i de reunió. També s'al·leguen vulneracions de drets polítics i "d'abús de poder" per part de les autoritats espanyoles. El TEDH ha unificat el cas i el setembre del 2023 va enviar sis preguntes a Espanya per la demanda dels nou expresos.
El TEDH pregunta a l'Estat si el Suprem va aplicar una interpretació "imprevisible o expansiva dels delictes de sedició i malversació" i si els líders independentistes van ser condemnats per "l'exercici legítim del seu dret a la llibertat d'associació i expressió". L'advocacia general de l'estat ha respost que la sentència de l'1-O va ser "respectuosa" amb els drets humans i que les penses imposades eren "previsibles". A més, assegura que la supressió de la sedició i la modificació del delicte de malversació "no altera" l'aplicació correcta del codi penal en aquell moment. "La modificació legislativa és posterior".
L'Estat nega cap ingerència en el dret a la llibertat d'associació i expressió dels expresos: "Les condemnes no van ser per difondre opinions o doctrines contràries a l'estat constitucional espanyol, ni per propugnar una superació del marc polític vigent, ni tampoc per participar en manifestacions". Citant el Suprem, l'advocacia de l'estat afirma al TEDH que se'ls va condemnar per "definir una legalitat paral·lela" i "mobilitzar una multitud de ciutadans per oposar-se a l'execució de decisions legítimes de l'autoritat judicial, celebrant un referèndum declarat il·legal pel Tribunal Constitucional". És a dir, que van ser condemnats per "actes o conductes que desborden l'àmbit de les seves llibertats d'expressió".
Tanmateix, l'advocacia de l'estat diu que si eventualment el TEDH conclogués que hi ha hagut una ingerència en el dret a la llibertat d'expressió i reunió en el cas de l'1-O, tal ingerència estaria justificada per la "defensa de la integritat territorial i la prevenció del delicte", tal com sosté el Suprem. En qualsevol cas, nega "motivacions polítiques".
"No s'ha demostrat ni comprovat que la finalitat de les condemnes penals responguessin a motivacions de tipus polític", diu el text enviat a Estrasburg. Preguntada per l'empresonament de Junqueras, Cuixart, Romeva i Bassa, l'advocacia de l'estat afirmat que la duració de les penes de presó van ser "proporcionals a la gravetat dels delictes comesos".
El TEDH també ha traslladat un parell de preguntes relacionades amb el dret a un judici just i la resposta de l'Estat ha anat dirigida igualment a defensar l'actuació dels tribunals espanyols. Així, es remet a la sentència del Suprem on es recull "una anàlisi individualitzada" sobre l'autoria dels "fets acreditats a través de la prova practicada en el procés" i s'afegeix que el TC va "dedicar un extensíssim apartat" a analitzar si hi havia suficients proves per inculpar-los.