L'organització armada ETA es desarmarà totalment. Tot apunta que, a través de mitjans internacionals com la BBC i Le Monde, comunicarà en les pròximes hores un llistat amb els seus amagatalls i un pla per entregar totes les seves armes per tal d'accelerar el seu procés de desarmament a partir del 8 d'abril. "ETA ens ha donat la responsabilitat del desarmament del seu arsenal i, la tarda del 8 d'abril, ETA estarà totalment desarmada", ha explicat al diari Le Monde Txetx Etcheverry, activista implicat en la mediació. En declaracions a Radio Euskadi ha explicat que ETA no els ha demanat que destrueixin les armes, sinó que ajudin al desmantellament del seu arsenal.

Etcheverry ha afegit que els mediadors han acceptat aquesta responsabilitat i que volen fer-ho amb la "cooperació" del govern francès, amb qui han mantingut converses en aquest sentit però encara esperen una resposta.

El líder de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, ha comparegut d'urgència aquest migdia per valorar els avenços en el desarmament d'ETA. Otegi, que recordat la feina "discreta" de l'esquerra abertzale en els darrers mesos per assolir l'actual escenari, ha subratllat el desig que "aquest cop el procés de desarmament sigui total i integral". El dirigent de l'esquerra abertzale ha reclamat "la participació de la societat civil" basca en el procés, la "monorització" de la comunitat internacional i la "implicació" de les administracions implicades.

En la seva compareixença, Otegi ha demanat "tancar de manera ordenada" el final d'ETA i ha insistit en la necessitat que Euskadi aprofiti "la finestra d'oportunitat" que això suposa. També s'ha mostrat molt crític el paper del govern espanyol i de l'estat francès des que ETA va anunciar la seva renúncia a l'activitat armada. Ha acustat Espanya i França de posar "obstacles" i "impediments" al desarmament d'ETA. "Hi ha dos estats que no volen que hi hagi un escenari com aquest", ha conclòs.

Urkullu demana "maduresa"

El lehendakari Íñigo Urkullu, que també ha comparegut de forma urgent, dona tota la credibilitat a la voluntat d'ETA de desarmar-se. "Farem el que estigui a les nostres mans perquè el procés arribi a bon port", ha detallat el lehendakari. Urkullu ha demanat "màxima discreció" i "maduresa" als governs espanyol i francès. Un dels primers dirigents polítics que s'han pronunciat ha estat l'ex-president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, que ha celebrat "tots els passos que vagin en la línia de l'anunci del final de la violència". Zapatero ha recordat que "les forces polítiques han de dialogar" per aconseguir que, després del final de la violència, "s'asseguri la pau".

ETA, amb la seva declaració, té la intenció d'accelerar el procés de desarmament, fins ara paralitzat, després que s'hagi procedit des de fa temps al segellat dels seus amagatalls. Fa cinc anys i mig de la declaració conforme ETA cessava definitivament l'activitat armada. En aquell 20 d'octubre de 2011, l'organització independentista tenia 18 cops més membres a la presó que d'actius. La seva activitat des de llavors, de fet, és quasi inexistent, mentre els governs espanyol i francès no s'han mogut per negociar una entrega de les armes i una pau plenes, ni mesures de gràcia per als seus presos.

Degoteig de reaccions

Després que el govern espanyol insistís, per boca del ministre Íñigo Méndez de Vigo, que ETA ha de "desarmar-se i dissoldre's", s'han produït un degoteig de reaccions. El PSOE s'ha mostrat "prudent" sobre l’anunci de l'organització armada. El portaveu parlamentari dels socialistes espanyols, Antonio Hernando, considera que el pas d'ETA "arriba tard" perquè fa cinc anys que l'organització terrorista va renunciar a la violència. Amb tot, Hernando ha assegurat que, en cas de confirmar-se el desarmament d'ETA, "es tracta d'una notícia rellevant" però ha insistit que l'últim pas "ha de ser la dissolució definitiva".

El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha reclamat també la desaparició definitiva del territorisme. Rivera, que ha volgut recordar les víctimes, ha subratllat en un missatge a Twitter que només espera una "notícia" d'ETA, la seva "dissolució". El diputat de Podem Íñigo Errejón ha expressat, també a Twitter, que "la pau i la convivència" són "cada dia més irreversibles, sense excuses ni excepcionalitat".

El final de l'activitat armada

La història d'ETA, que després del salt de la dictadura a la democràcia va virar significativament, ha provocat 829 morts. Fins a 67 d'aquestes víctimes s'han produït als Països Catalans, una gran majoria dels quals a Catalunya, l'únic dels territoris on ETA havia gaudit de comando estable. Tanmateix, a banda, de les víctimes mortals, també han esclatat nombrosos explosius a zones turístiques del País Valencià –i altres zones, com la costa tarragonina– i han tingut lloc intents frustrats d'assassinat del rei Joan Carles. L'atac més sagnant, però, va tenir lloc el 19 de juny de 1987, quan 21 persones van morir i 45 van resultar ferides en explotar una bomba a l'Hipercor de Barcelona.