Eva Parera: «Volem fer al Parlament el que hem fet a l'Ajuntament»

La vida d'Eva Parera (Barcelona, 1973) s'ha fet més agitada des que va acceptar integrar-se a la candidatura Barcelona pel Canvi-Ciutadans encapçalada per Manuel Valls. Advocada i empresària, Parera -filla d'Anton Parera, exdirectiu del Barça- va militar a Unió i va ser senadora designada pel Parlament. Després de la fi del partit democristià, del qual en va arribar a ser nomenada portaveu, es va integrar a Units per Avançar, fins que l'exprimer ministre francès va trucar a la seva porta. Ara ha decidit fer-li costat davant la fractura del grup municipal. Amb voluntat de moldejar un perfil polític propi, Parera s'ha llançat en paral·lel a una altra aventura: intentar redreçar un espai de catalanisme no independentista, una nostàlgia de la vella CiU amb aires parisencs.   

- Des de les eleccions municipals que no guanyen per ensurts.

- Bé, des que vaig acceptar la proposta d'incorporar-me a la candidatura de Manuel Valls, el mes de novembre, ha estat tot un repte. Hi ha hagut molt de moviment polític, però això és bo.   

- Els ha decebut la decisió de Celestino Corbacho de situar-se en el grup de Ciutadans?

- Ni decebut ni sorprès. El nostre grup municipal ha aplegat gent molt diversa i amb expectatives diferents. Ha estat una candidatura molt transversal i és normal que no hi hagi un criteri únic en alguns temes. El perfil polític de Corbacho és molt diferent al meu, per exemple. Nosaltres no volem jutjar les decisions personals dels altres. Més que decepció, jo parlaria de tristesa pel fet que no puguem fer una política municipal de tot el grup de sis regidors. En canvi, sí que ens ha sorprès el trencament decidit per Ciutadans. 

- No s'ho esperaven?

- Sempre havíem pensat que Ciutadans entenia que el grup municipal no era de Ciutadans, sinó que Ciutadans hi participava. Òbviament, el partit tenia molt a dir, i té tres regidors, però crèiem que Barcelona pel Canvi duia una dinàmica diferent a la que Ciutadans havia tingut amb Carina Mejías. 

"La decisió de votar Colau estava consensuada pels sis membres del grup"

- Per què creu que Rivera ha forçat la ruptura?

- Hi deuen haver influït diversos factors. Però la decisió de votar Colau -que era impedir que Ernest Maragall fos alcalde- estava consensuada pels sis membres del grup. No era només decidir què es feia, sinó com es feia. El nostre vot, tot i coincidir, no té res a veure amb el del PSC.  
 
- Però van parlar-ho amb la direcció de Ciutadans?

- Ho vam parlar. Va ser en aquella trobada que es va fer pública entre Valls i Inés Arrimadas. Després hi ha haver un canvi en el partit i es va voler imposar com a alternativa investir Jaume Collboni, cosa que era impossible. Tan de bo hagués estat viable, però no ho era.

- Però Ciutadans havia donat llum verda a la investidura de Colau?

- No, però la direcció de Ciutadans ho sabia. Sorprèn que un partit que té com a raó de ser lluitar contra l'independentisme no entengui que el que s'havia de fer era que Barcelona no caigués en mans de l'independentisme. A mi no m'ha agradat votar Colau, però no és el mateix la Colau de l'anterior mandat que ara que governarà amb el PSC. 

- Es plantegen l'escenari d'un suport estable a l'alcaldessa?

- No, no. Des del primer dia vam dir que no volíem càrrecs ni entrar al govern. El nostre vot serà proposta a proposta. 

- No formaran part de la majoria?

- És que no hi ha majoria. Hi ha un govern municipal amb 18 regidors. 

- No tenen en algun moment la sensació d'haver jugat amb l'electorat? Van dir que serien el "vot útil" per fer fora Colau, que ella i Maragall eren la cara i la creu de la mateixa moneda.

- Nosaltres reclamàvem ser el vot útil per evitar l'escenari que s'ha produït, una situació infernal. No vam saber aglutinar un vot majoritari enfront Maragall i Colau. I davant la situació en què ens vam trobar, vam haver de triar. L'omissió també hagués tingut conseqüències. No ens podíem inhibir.   
 
- Canviem de focus. Com està de madur el projecte d'un nou partit catalanista moderat?

- És conegut i públic que des de fa mesos un grup de persones estem treballant per oferir una proposta electoral de cara a les autonòmiques que creiem que és molt necessària, perquè un sector de l'electorat se sent desorientat, no troba un referent a qui votar a Catalunya en clau de país. Volem donar aquesta opció a la gent amb unes línies molt clares: un partit d'obediència catalana que no sigui independentista. Aquesta és una fórmula que no existeix.    

- Ha aparegut en els mitjans que pensen en el nom de Lliga Democràtica.

- Ha aparegut en els mitjans. La veritat és que el partit encara no està constituït. No és fàcil. Estem plantejant una opció que neix de zero, que no té drets electorals. S'ha de fer amb seny, sabent on anem i qui volem que ens acompanyi i qui no. 

- Qui volen que els acompanyi i qui no?  

- Volem que ens acompanyin els votants. I tot aquell que se senti còmode amb el que plantegem, que és defensar l'autogovern i la idea que Catalunya té una idiosincràsia, però que això no implica no pensar en l'interès general d'Espanya. Quin problema va tenir CiU en els darrers anys? Que va veure que degut a la crisi, l'escrache al Parlament i la indignació, veient que ERC li podia passar al davant, va decidir convertir-se en un partit independentista. Van pensar abans en l'interès de partit que en l'interès general. Si Espanya funciona, Catalunya funciona. Això s'ha d'entendre tant aquí com a Madrid. Jo vinc de l'empresa privada i em plantejo Espanya com una multinacional amb un consell d'administració on Catalunya representa un 25% i ha de tenir un pes en la presa de decisions.

"El nostre projecte no té res a veure amb el de Marta Pascal, que és independentista"

- Parlant de gent que els pot acompanyar, han mantingut contactes amb persones com Marta Pascal o Carles Campuzano?     

- Jo hi tinc relació personal, però no hi hem tingut contactes polítics formals. En absolut. El projecte de Marta Pascal i Carles Campuzano és independentista i nosaltres no hi tenim res a veure.
 
- I amb partits com Lliures o Units per Avançar?

- Jo crec que Lliures està en aquest camí, sí. Units ha apostat per una aliança forta amb el PSC i la lògica fa pensar que ells estan més en una estratègia amb els socialistes. 

- La Lliga... Tenen nostàlgia de Cambó?

- No em remunto a tan lluny. És un referent important, però nosaltres del que tenim nostàlgia és de la moderació. 

- Imagini's que després de les properes eleccions catalanes, aconsegueixen uns pocs diputats i el bloc independentista queda a dos de la majoria absoluta. Intentarien una operació com la de l'Ajuntament de Barcelona? Es veuen fent president de la Generalitat un membre dels comuns o del PSC?

- M'està posant en una situació fantàstica. A Barcelona hem actuat amb responsabilitat. Podem ser molt petits i molt forts. En aquest cas, donaríem suport a un govern que es comprometés a complir la llei.  

- Ho tornaran a fer?

- És que jo crec que és l'objectiu. 

- Abans parlava de tenir un 25% del consell d'administració i que l'Estat havia d'atendre aquest sector del consell d'administració. Quina seria la proposta que hauria de fer l'Estat perquè l'avali aquest 25%? 

- L'Estat té una posició difícil. Si vas a un diàleg amb diverses propostes i la primera és el dret d'autodeterminació, el diàleg és impossible. Si hi hagués un govern no independentista, la primera responsabilitat seria nostra per tornar a guanyar-nos la confiança de l'Estat. 
 
- A què més hauria de renunciar l'independentisme perquè l'Estat dialogués? 

- A la DUI i al discurs en general que està fent. Jo vinc del catalanisme, de CiU. He estat amb gent que ara és a la presó. M'espanto en veure que es vol fer política amagant-se darrera de la gent. Tu has de representar la gent però encapçalar-los. No es pot cridar a la gent a anar al carrer i després, davant del tribunal, intentar culpar la gent de tot el que s'ha fet aquí. Els dirigents sobiranistes han de dir que s'han equivocat. 

- Manuel Valls va parlar en la roda de premsa de dimecres que hi havia d'haver una obertura política, dins de la llei, per resoldre el conflicte. A què es referia?

- Si presenciem una sessió al Parlament de Catalunya, veiem que tothom està tancat en el seu racó de ring, com en un combat, i s'ha de sortir del ring.

- Per què hi ha tanta dificultat per mostrar, des del constitucionalisme, una mínima empatia amb els dirigents polítics que són a la presó? 

- Miri, ara li parlo en termes personals. El que hi ha són molts complexos per opinar per por a ser etiquetat. Jo sempre m'he manifestat dient que la presó preventiva és una barbaritat. No només per aquest cas, també en el cas de Sandro Rosell i de molts altres. Hi havia un seguit de mesures per evitar el risc de fugida. Hi va haver persones que van fugir, però d'altres van tornar. També és cert que és molt difícil posar-se en el lloc d'un jutge. I tampoc hem de tenir complexos a dir que per mi són polítics presos, mai els he considerat presos polítics. L'acusació de rebel·lió és molt complicada. Però el que ha passat en aquest país és molt greu i costarà de redreçar. S'ha dividit la societat i ha anat germinant una llavor d'odi i intolerància. I s'ha fet des del Govern. Amb frivolitats com decidir convocar eleccions i, mitja hora després, perquè ve ERC i plora, no es convoquen. 

"Artur Mas anant al notari va ser el primer cordó sanitari que es va fer en la política catalana"

- Però vostè va ser dirigent de CiU durant anys, i durant dècades es va fer un discurs reivindicatiu davant un Estat que no complia els seus compromisos. El procés no respon a causes més llunyanes, amb la sentència del TC i el que va venir després?

- Sí. Hi ha culpes compartides. Li poso dos exemples: la recollida de signatures per part del PP. I el fet d'Artur Mas anant al notari per assegurar que mai pactaria amb el PP. Va ser el primer cordó sanitari que es va fer en la política catalana.