«Farem realitat el teu somni»

El Parlament de Catalunya ha acomiadat aquesta tarda Muriel Casals, diputada en aquesta legislatura única. Per damunt d’altres consideracions, l’acte ha constatat que si hi havia una persona en aquests moments que podia aplegar junts dirigents de tots els partits, era l'expresidenta d'Òmnium. El record a l’exdiputada ha permès que encaixessin les mans tots els actors de la política catalana, a vegades tan enfrontada. Des dels expresidents Pasqual Maragall, José Montilla i Artur Mas –també ha reaparegut Jordi Pujol- a dirigents del PP (Santi Rodríguez), José María Espejo-Saavedra (Ciutadans) als principals referents de les forces sobiranistes. Avui, la classe política catalana es deia Muriel Casals.

En una breu intervenció, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, adreçant-se a la Muriel Casals, ha afirmat que “estem entristits per la teva absència, però estem feliços per poder-te honorar fent possible el teu somni”. El president ha assegurat que "el nou país durà també el teu nom. I el de totes les Muriels que inspiren una societat millor", ha assegurat.
 
Com a pòrtic de l’acte, Mònica Terribas i Antoni Bassas han recordat alguns episodis de la seva trajectòria des del seu naixement a l’exili francès, una vida feta sempre de lleialtat i compromís, transversalitat i idearis de progrés. “Una vida completa que deixa llavor”, ha dit Bassas. “Que t’acaronin els estels”, ha reblat Terribas.

Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, que Casals tant va contribuir a modernitzar, ha perfilat breument el que va significar la seva presidència. Una realitat, la d’Òmnium, de 55.000 socis que no ha de ser fàcil de gestionar, però que ella va saber cohesionar després d’etapes de tensions internes.

Carme Forcadell, presidenta del Parlament, ha dit que “Muriel Casals era ferma en les seves conviccions però precisament per això, respectava les dels altres”. Ha dit que tots els qui van compartir els seus anhels continuaran treballant pel somni, més tristos, però recordant-la quan s’hagi d’afrontar un gran repte, i potser sorprenent-se trobant algun camí per desllorigar els embats més punxeguts.

Cloenda amb el Cant de la senyera

Un acte amb moltes sorpreses, a quina més impactant. Una l’ha protagonitzat Maria del Mar Bonet cantant Enamorat i al·lota, la cançó que la Muriel Casals cantava de petita a la seva filla. “Si tu te fas la lluna/la lluna del cel blau/jo me faré el núvol/i et vindré a tapar”. El violoncel·lista Gabriel Codina ha interpretat una peça del compositor occità Gabriel Fauré. Melodia i equilibri. El Cant de la Senyera ha estat la millor cloenda d’un acte que s’ha pretès volgudament auster i d’una dignitat a l’alçada de l’homenatjada.