Feijóo ensopega en la primera votació i aboca la seva investidura a un penya-segat

Sense sorpreses al Congrés. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha fracassat en la primera votació d'investidura, en obtenir tan sols 172 vots favorables, insuficients per arribar a la majoria absoluta de 176 vots que requereix la votació. Divendres tindrà lloc la segona i definitiva votació. Aleshores en tindria prou amb més vots favorables que contraris, però tot indica que no els obtindrà, perquè el bloc progressista a hores d'ara suma 178 diputats. La investidura de Feijóo, per tant, s'aboca al penya-segat.

Han estat dos dies de debat crispat al Congrés. Si Feijóo buscava un moment de protagonisme, l'ha obtingut, però a un cost elevat. El període que ha anat des de la proposta del rei al debat d'investidura, un mes llarg, se li ha fet feixuc en evidenciar-se molt aviat la manca de suports suficients per ni tan sols acaronar els 176 escons que li obririen les portes de la Moncloa. Si esperava un cos a cos dialèctic amb Pedro Sánchez, aquest l'ha obviat sense problemes. Que el debat no seria un camí de roses ja ho va expressar el portaveu triat pel PSOE per donar la rèplica a Feijóo, l'exalcalde de Valladolid Óscar Puente.


La intervenció agressiva del parlamentari socialista va ser una de les sorpreses del debat. Fins i tot l'han aplaudit des d'Unides Podem, formació que ha estat invisibilitzada en aquest debat d'investidura per part de Sumar. "Hauria estat perfectament un discurs que hagués fet Podem", ha dit aquest dimecres la ministra en funcions Irene Montero, sobre Puente. Yolanda Díaz no va parlar dimarts, però van prendre la paraula tres portaveus, cap d'ells de l'espai fundat per Pablo Iglesias. Diversos dirigents de la formació morada han considerat que el paper de Sumar en aquesta sessió va ser "irrellevant". "No em sentia així d'orfe políticament des del 2013" apuntava a Twitter l'exportaveu d'Unides Podem Pablo Echenique.

Pel que fa al discurs del protagonista, Feijóo, ha estat irregular, amb alguna bona rèplica, però mostrant una limitació de moviments evident. I és que el líder del PP es troba condicionat pel suport imprescindible dels 33 escons de Vox, sense els quals quedaria molt lluny d'una majoria ni tan sols hipotètica. Però també per la pressió de l'ala dura dels seus, feta evident les darreres setmanes en forma de les paraules apocalíptiques de José María Aznar i les contínues declaracions d'Isabel Díaz Ayuso. Totes elles, recollides en la manifestació de diumenge contra l'amnistia.



Haver-se entregat a l'ala dura del partit l'ha condemnat a l'aïllament parlamentari, però com a mínim no ho ha fet sol, i és que si una cosa han volgut demostrar els populars durant aquest debat i en les últimes setmanes és que el lideratge de Feijóo no està en perill, tot i que l'alè d'Ayuso al seu clatell sempre és present. "Me'n vaig amb moltes lliçons apreses", ha dit aquest dimecres Feijóo quan ha tancat la seva intervenció, després d'assegurar també, havent assumit la derrota, que marxa amb la "integritat política intacta". Malgrat el seu fracàs, ha considerat que el debat ha "valgut la pena" perquè ha servit per "retratar" totes les posicions. I ha acabat amb una dura crítica cap al "silenci" de Sánchez, que no ha intervingut en tot el debat: "Qui calla, atorga".

  

ERC i Junts: amb l'amnistia no n'hi ha prou

Ahir, va ser el torn dels portaveus catalans. El d'ERC, Gabriel Rufián, i la de Junts, Míriam Nogueras, que van coincidir a dir que l'amnistia no és suficient i que cal un referèndum per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. Rufián va voler fer pedagogia de l'amnistia i que aquesta "beneficiaria l'Estat i enfortiria la democràcia espanyola", mentre que Nogueras va reclamar un "acord històric", citant Carles Puigdemont, i rememorant la Guerra de Successió per buscar la màxima retòrica per un possible gran pacte actual. Un pacte que, va dir, encara no estava fet. 
 

En la resposta als portaveus catalans, Feijóo va mostrar les limitacions extremes del seu discurs sobre el problema "territorial". Es va permetre ironitzar sobre els resultats d'ERC a Santa Coloma de Gramenet i va recordar que els populars van treure més vots que ERC i Junts a les passades eleccions. Va recordar també, amb nostàlgia explicitada, l'antiga CiU, citant els noms de Miquel Roca i Joaquim Molins, i es va preguntar si en quedava res d'aquell partit.

Aquest dimecres, ha estat l'hora dels bascos. Els portaveus de Bildu i PNB han deixat clar a Feijóo que no tindrà els seus vots. Aitor Esteban, del PNB, potser ha estat el més expressiu, i ha aprofitat la intervenció per etzibar de valent contra un Bildu que és un seriós competidor de cara a les eleccions vinents basques. Esteban ha deixat constància nítidament del seu "no" a Feijóo, tot dient que només prometia "llenya" al sobiranisme. Mertxe Aizpurua ha aconseguit que, malgrat la intenció inicial de Feijóo, aquest li respongués, intentant esprémer del recurs al record de la violència armada per, si més no, satisfer els escons dels seus. La diputada abertzale ha subratllat en diversos moments una evidència que quedarà del retrat de l'actual Congrés: "No hi ha govern progressista a l'Estat sense els sobiranismes d'esquerres".  

Divendres, votació definitiva

La presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha convocat una nova votació 48 hores després, el divendres. En aquest segon debat, Feijóo disposarà de 10 minuts per demanar de nou el suport de la cambra i cada grup tindrà 5 minuts per la rèplica. La votació tornarà a ser pública i per crida, i llavors caldrà una majoria simple -més vots a favor que en contra- per a ser investit, una situació que a hores d'ara tampoc té garantida. 

Si la investidura, com és més que probable, no tira endavant, el rellotge electoral s'activarà. Des de la primera votació -27 de setembre- només poden passar dos mesos per investir un altre candidat, és a dir, el 27 de novembre. Si llavors tampoc hi ha un candidat alternatiu que obtingui majoria, es convocarien automàticament eleccions per a 54 dies després, és a dir, el 14 de gener.