Feijóo fracassa, Sánchez el menysté, l'independentisme colla

"Covard, covard, covard". Els crits de la bancada del PP contra Pedro Sánchez, en la primera rèplica d'Alberto Núñez Feijóo al PSOE -després que els socialistes encarreguessin el duel dialèctic amb el líder popular a Óscar Puente, exalcalde de Valladolid i exportaveu expeditiu de l'executiva del partit-, ha estat l'episodi que ha servit de síntesi del debat d'investidura al Congrés. Un debat fallit, perquè Feijóo ja sabia que no tindria els suports necessaris -com s'ha constatat-, i també carregat de bronca, amb Sánchez mirant-ho des de la barrera per menystenir encara més el seu adversari. En una investidura atípica, l'aspirant ni tan sols ha pogut batre's en duel amb qui, tot i ser segon el 23-J, ho té millor per continuar a la Moncloa.

El debat també ha estat marcat per la bel·ligerància discursiva de la dreta contra el PSOE i els seus potencials socis -i també dels socialistes contra Feijóo-, que aclareix el paisatge de la legislatura espanyola. Confirmada la mutació del candidat del PP en ventríloc de José María Aznar, l'única alternativa a la repetició electoral a Espanya passa un pacte ambiciós dels socialistes espanyols amb independentistes i nacionalistes catalans i bascos. I, des de Catalunya, Pere Aragonès ja ha posat preu a l'única investidura que és possible a l'Estat: l'amnistia, que dona per descomptada, i el compromís per fixar durant els pròxims quatre anys les condicions per celebrar el referèndum d'autodeterminació. Unes condicions que no interpel·len Carles Puigdemont, que des de Waterloo ha tornat a certificar que ERC i Junts no estan ni estaran coordinats en el torcebraç amb Sánchez. Hi ha coses que no canvien.

La jornada política, amb la governabilitat de l'Estat com a fil conductor, ha tingut focus simultanis al Congrés dels Diputats i al Parlament. A Madrid, amb Feijóo com a protagonista d'un intent abocat al fracàs, per la càrrega feixuga de tenir Vox com a aliat, que el PSOE ha ressaltat. I, a Barcelona, amb Aragonès perseguint centralitat en la solució del conflicte polític i dibuixant el recorregut de la legislatura catalana, tot i la debilitat parlamentària, que l'oposició li recordarà durant tot el debat de política general, possiblement també en les votacions.

El candidat del PP tastarà la falta d'aliances per sumar 176 diputats en la votació que es produirà aquest dimecres, tot i haver recalcat que no és president perquè no està disposat a pagar el "preu" de cedir davant de l'independentisme. Feijóo, doncs, s'ha presentat com a derrotat, per començar a furgar en la faltat de legitimitat dels acords que pugui teixir Sánchez amb ERC, Junts, PNB i Bildu. "En el projecte que defenso no hi figura ni l'amnistia, ni l'autodeterminació, ni fórmules anàlogues", ha subratllat des del faristol de l'hemicicle, en un relat més de cap de l'oposició que d'aspirant a la presidència del govern espanyol.

Entregat a les tesis d'Aznar i burxat per l'independentisme -que ja estén l'ombra de dubte sobre el seu futur com a líder del PP-, Feijóo ha aportat com a novetat introduir al codi penal el delicte de "deslleialtat institucional", que recuperaria l'esperit de la sedició i enduriria la malversació. Al PP ja no s'aposta per fer marxa enrere en la reforma que va impulsar Sánchez, com es defensava en la campanya electoral, detall que no ha passat desapercebut. No ha estat l'únic viratge del candidat a la presidència, que aquest dimarts també s'ha oblidat de les crides al transfuguisme fetes a diputats del PSOE. Feijóo ha preferit assenyalar les contradiccions del PNB i Junts en lloc de perseguir vots socialistes: "A mi no m'han votat per donar-los l'autodeterminació; a vostès els han votat per aplicar el programa econòmic de Podem?". Fins i tot s'ha permès el luxe de lamentar en tres ocasions la desaparició de Convergència i Unió, de la qual diu que ja no se'n detecten ni residus en Junts.
 

"No han après res"

Óscar Puente ha pujat al faristol amb vestit però amb sabates esportives. Una combinació que anticipava una intervenció enèrgica -Pablo Iglesias el va definir com a macarra des del seu compte de Twitter- en la qual es va dedicar a colpejar el fetge de Feijóo tantes vegades com va poder. El va qualificar de "piròman", el va comparar amb Don Tancredo -el personatge de ficció que tantes vegades havia imitat Mariano Rajoy quan era l'inquilí de la Moncloa-, i el va acusar de "no haver après res" d'atiar el conflicte amb Catalunya. Fins i tot ha tingut temps d'emmarcar Feijóo dins del "PP de Fariña" -l'ombra de Marcial Dorado és allargada-, no sense abans garantir que al PSOE no s'hi produiria cap acte de transfuguisme en aquest debat.

El líder gallec s'ha vist descol·locat per la decisió de Sánchez de no comparèixer al quadrilàter -no ho farà cap dia, tampoc en la segona votació de divendres, si es compleixen les previsions-, i fins i tot ha renunciat a un torn de rèplica per preparar millor el contraatac a Puente, triat perquè va ser descavalcat per PP i Vox a Valladolid tot i haver guanyat les eleccions. "No té valor", ha indicat Feijóo, que ha ironitzat amb el fet que el dirigent del PSOE li demanés sis debats en campanya i s'hagi amagat en la seva investidura. Quan ha arribat el torn de Sumar, representat per la portaveu Marta Lois -Yolanda Díaz tampoc ha pujat al faristol-, Feijóo ha tornat a escoltar crítiques al seu paper i elogis als beneficis de l'amnistia.
 

La unitat continua sense aparèixer

L'amnistia ja es dona per descomptada a Palau, o si més no aquesta és la percepció que ha volgut traslladar Aragonès en l'arrencada del debat de política general. Fins al punt que ha parlat en futur d'una rebuda a la Generalitat amb Puigdemont i Marta Rovira, secretària general d'ERC, com a protagonistes. Si es produeix aquesta escena, en tot cas, no serà fruit d'un esforç unitari de tots els actors. Poc després que els republicans indiquessin que ja s'intercanvien papers sobre l'amnistia i que Aragonès traslladés la versió que qualsevol negociació passa pel Govern i per la Moncloa, Puigdemont ha fet unes breus declaracions -que no estaven previstes- per assenyalar que no se sentia "concernit" pels moviments d'ERC. Això vol dir dues coses: que no hi ha coordinació amb els republicans i que la negociació és directa amb el PSOE.

Aragonès, en tot cas, ha intentat transcendir les limitacions -minoria parlamentària i desunió independentista- per insistir en l'acord de claredat com a via per plantejar el referèndum a Sánchez, les condicions del qual s'haurien de fixar al llarg de la legislatura. Segons el president, aquesta ha de ser una les demandes que l'independentisme ha d'elevar al PSOE per permetre la investidura: que es pugui parlar de com es vota la independència, amb terminis i fórmules concretes. Per això ha reivindicat fer camí amb l'acord de claredat.

Al Congrés, per cert, Gabriel Rufián i Míriam Nogueras tampoc han exhibit precisament sintonia. El portaveu republicà ha reivindicat la feina feta per ERC en solitari en l'última legislatura i ha celebrat amb ironia el salt de Junts a la negociació -després de carregar contra Feijóo i recordar que l'amnistia ha de ser només el preludi del referèndum- mentre Nogueras ha marcat perfil propi, tot recordant que la seva formació "no forma ni formarà de cap bloc polític". La dirigent de Junts, també incisiva amb el candidat popular, ha volgut subratllar la singularitat del que planteja el seu partit citant Puigdemont i les condicions que ja va verbalitzar. Per això, ha tornat a citar que qualsevol entesa amb el PSOE tindrà la categoria d'"acord històric".  

La carpeta catalana, permanentment present en la llarga jornada al Congrés. Feijóo fracassa, Sánchez el menysté i l'independentisme colla, però ho fa sense la unitat d'acció que, dia sí i dia també, reivindiquen els seus principals dirigents. Avança una setmana de soroll, a Madrid i Barcelona, però de poques concrecions. El calendari es començarà a aclarir aquest octubre i s'haurà de decidir a finals de novembre.