Fa mesos que creix el debat sobre si Catalunya ha d'arribar als 10 milions. El Govern ho dona per fet en l'horitzó 2050 i, de fet, considera que assolir aquesta xifra permetria un “creixement econòmic sostenible”. Més enllà de quan i com s'hi arriba, l'executiu de Salvador Illa té una premissa clara: l'actual Catalunya té encara part dels serveis i les infraestructures anteriors a la recent onada migratòria i, en cap cas, no pot tornar a passar. “Tenim unes infraestructures per a 6 milions d'habitants, quan ja som 8 milions i creixent”, ha assegurat el president en un ple monogràfic en el Parlament. En aquest sentit, en el marc del debat monogràfic sobre infraestructures, el Govern ha presentat un pla que, més enllà de Rodalies i la polèmica ampliació de l'aeroport, inclou dues línies ferroviàries transversals, tramvies, reforçar els autobusos interurbans així com noves instal·lacions per produir aigua i energies renovables.
Planificar la Catalunya dels 10 milions
Ja és habitual que la consellera Sílvia Paneque apunti a la necessitat de preparar el país per a la Catalunya dels 10 milions -malgrat que avui al Parlament no ha fet referència explícita a aquesta xifra-. Una idea -que cada vegada genera més debat i polèmica- i que es va concretar recentment amb l'anunci de la revisió del pla general de Catalunya, quasi tres dècades després de la seva aprovació.
En aquesta línia, s'inscriu la proposta presentada aquest dimarts al Parlament de Catalunya en el marc del debat monogràfic d'infraestructures. El president Salvador Illa ha defensat haver desencallat la proposta per ampliar l'aeroport -malgrat no tenir el suport del Parlament- i que s'està complint amb el traspàs de Rodalies. El pla dibuixa a grans trets els projectes estratègics per a la Catalunya del 2050 que, segons les previsions de l'Idescat, ja haurà arribat als 10 milions d'habitants. Un país que continuarà creixent -l'executiu de Salvador Illa ha deixat clar que rebutja qualsevol model vinculat al decreixement- majoritàriament amb nova migració i que l'executiu pretén que es distribueixi territorialment. En aquest sentit, s'aposta per un model territorial més alemany que francès: “Una Catalunya constel·lació i no de grans concentracions metropolitanes”, ha apuntat la consellera Paneque.
Des del Departament de Territori, de fet, ja es considera que existeixen unes certes tendències de reequilibri territorial, en part per l'augment del preu de l'habitatge a les primeres corones metropolitanes, però també per qüestions com la “recerca de qualitat de vida”. En aquest sentit, els increments poblacionals actualment arriben al 51% entre els 25 i els 60 quilòmetres de Barcelona -per 10% les zones més pròximes-. Per l'executiu, que en cap cas considera que sigui un fenomen negatiu, és clau dotar d'infraestructures que no només serveixin aquestes comarques sinó que facilitin nous pols de creixement econòmic descentralitzats.
- El finançament singular, punt de partida: què s'ha pactat i què no?
- Eòlica marina i hidràulica reversible: el pla del Govern per invertir en grans projectes energètics
- Totes les actuacions per blindar Catalunya de la «sequera estructural»
Trens, tramvies, autobusos i carreteres
Quines infraestructures necessita aquesta Catalunya del 2050? El Govern n'ha esbossat les línies mestres aquest dimarts al Parlament en una proposta que inclou les principals obres estratègiques, siguin impulsades per la Generalitat, per l'Estat o, en el cas de l'energia, per la infraestructura privada. “Estem a punt de fer un salt d'escala en aquest àmbit”, ha assegurat Illa.
De fet, es pot considerar més un recull d'actuacions necessàries, que anticipen un futur pla d'infraestructures del transport 2025-20250 anunciat pel president. El mateix Govern, just en la setmana que s'ha presentat l'acord entre l'Estat i la Generalitat pel nou finançament, estima que pot obligar a mobilitzar uns 20.000 milions d'euros per part de les diverses administracions i la iniciativa privada. Només amb trens -i sense incloure Rodalies-, el full de ruta fins al 2050 ascendeix a una factura de 13.000 milions.
El document inclou la línia orbital ferroviària, que hauria de relligar les ciutats del denominat Arc Metropolità, de Mataró a Vilanova passant per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca. També recentment s'ha rescatat un vell projecte del tripartit: l'eix transversal ferroviari, la connexió en tren de Lleida a Girona per la Catalunya Central, en el marc dels acords amb el Comuns.
En el cas dels nous tramvies fora de l'àrea metropolitana de Barcelona -que l'executiu de Pere Aragonès va impulsar en forma de primers estudis-, la voluntat és iniciar d'aquí a poc temps les obres al Camp de Tarragona i prioritzar la viabilitat d'alguns trams concrets com Manresa-parc de l'Agulla, Girona-Banyoles, Tortosa-l'Aldea i la Seu d'Urgell-Andorra.
El Govern també preveu implantar 30 quilòmetres de corredors de busos ràpids -els denominats BRCAT-, augmentar els serveis en les noves concessions a partir del 2028, fins a 425 quilòmetres de carreres amb el model 2+1, la duplicació de la C-16 a l'Alt Berguedà i la nova carretera de Comiols, un mínim d'un heliport per comarca, l'aposta per la dessalinització i la regeneració per arribar a un 70% de recurs hídric no convencional a finals de la dècada així com projectes de renovables estratègics com la central reversible de la Baells i l'eòlica marina de la Costa Brava, però també en noves línies de distribució elèctrica.
El document també inclou habitatge -amb el programa de reserves de solars que tenen un potencial de 21.000 nous pisos de protecció oficial- així com els plans directors urbanístics, que pretenen afavorir el creixement econòmic en diverses zones del país.
Principals inversions del Departament de Territori en matèria d'infraestructures by naciodigital
Principals infraestructures que el Govern preveu en l'horitzó 2050 (més enllà de Rodalies i l'aeroport)
- Línia orbital ferroviària Vilanova-Mataró (4.000 milions d'euros)
- Eix transversal ferroviari Lleida-Girona (7.000 milions d'euros)
- Pla de terminals ferroviàries: Penedès, Empordà, Ebre i Lleida (265 milions d'euros)
- Connexió línies 9 i 10 del metro (925 milions d'euros)
- Prolongació de la línia 8 de FGC (412 milions d'euros)
- Unió dels tramvies per la Diagonal (37,6 milions d'euros)
- Tramvia del Camp de Tarragona (primera fase: 245 milions d'euros)
- Tramvies territorials (inversió en trams prioritaris pendents d'estudi)
- Xarxa BRCAT de corredors ràpids en bus (82 milions d'euros)
- 425 km de carreteres 2+1 (666 milions d'euros fins al 2030)
- Millores en eixos viaris (900 milions d'euros) i noves variants (636 milions d'euros)
- Dessalinitzadores de Tordera II i Foix (513 milions d'euros)
- Central hidràulica reversible de la Baells (400 milions d'euros, participació pública entre el 10 i el 20%)
- Parc eòlic marí experimental de la Costa Brava (113 milions d'euros)
- Millores als ports de Barcelona i Tarragona (1.345 milions d'euros)
