L'estiu a la Costa Brava tan sols té un sinònim directe: massificació turística. Segons les dades de turisme aportades l’any passat es varen registrar 8,5 milions de turistes a la temporada de sol i platja. Tossa de Mar és el destí favorit pels amants de la natura. Aquest petit poble de costa gironès, amb la seva zona romana emmurallada Monument Històric Artístic Nacional, no només amaga els seus encants als seus carrers i patrimonis arquitectònics, sinó que alberga cales de somni.

La màgia dels estius a la Costa Brava radica sempre en trobar aquella cala que ens permetrà un paisatge i una experiència d'ensomni. Cercar-la, la dificultat per accedir-hi, potser alguna que altra relliscada, però per fi, després d'hores a l'aventura, arribar a aquell paradisíac recés de pau on gaudir de la resta de dies i les aigües turqueses i cristal·lines del nostre Mediterrani.

A escassos 5 km al nord del centre de Tossa de Mar trobem la Cala Giverola, paradís costaner on s’han rodat multitud de pel·lícules de Hollywood, on la mateixa Ava Gardner va passar hores de rodatge i de gaudi, convertint-se en emblema de la localitat amb la seva estàtua honorífica.

Cala Giverola és un enclavament familiar amb serveis i activitats turístiques. Tot i la dificultat per accedir-hi (un mantra habitual a totes les cales, on per gaudir s’ha de patir), la travessia no és en va, perquè es pot aprofitar com a caminada a l’aire lliure per adelitar-se amb la natura pròpia de Girona. Després, l’idil·li: un espai de gairebé 200 m de sorra banyada pel Mare Nostrum, amb una zona empedrada des de la qual complaure’s amb la fauna i les vistes, la zona més instagramejable.

Però si el paradís on es pot fer molt més que banyar-se, gaudir de vistes màgiques i torrar-te al sol sembla poc, Tossa de Mar arriba amb un plus per fer gaudir els seus visitants, i és que l'oferta gastronòmica de la localitat és una de les millors de tota la Costa Brava amb restaurants locals on degustar els deliciosos peixos i mariscs del dia. Un destí que combina història, natura, paradís, bon menjar i la màgia del Mediterrani.

Com arribar a la Cala Giverola?

Per arribar a la Cala Giverola, cal agafar la carretera que va a Sant Feliu de Guíxols. El millor és anar-hi en cotxe, ja que l'accés és més còmode. Hi ha un complex turístic just abans de la cala on es pot aparcar pagant una tarifa.

Una cala amb història, gust i un punt de llegenda

Per molt que a l’estiu la Costa Brava es converteixi en una cursa d’obstacles —entre cotxes buscant aparcament i platges plenes a vessar—, encara queden racons on tot sembla respirar un altre ritme. Cala Giverola n’és un. No és cap secret, però tampoc ha perdut aquell encant de lloc especial, com si encara hi quedés alguna cosa d’un temps més lent, més senzill.

Aquí no hi trobes només una cala bonica. Hi trobes una petita història de cine: quan Ava Gardner va venir a rodar Pandora y el holandés errante, va passar hores a la sorra d’aquesta cala. Tant la van estimar, que encara avui té una estàtua mirant al mar, com si es negués a marxar del tot. I aquest record no és només decoratiu: diu molt de com es viu l’estiu a Tossa, amb una mena de nostàlgia que no pesa, però que acompanya.

Giverola és d’aquells llocs on pots anar amb criatures, amb amics o sol, i en tots els casos s’hi està bé. Hi ha espai per fer el ronso, per fer snorkel, per llogar un caiac o per mirar com es fa de nit. No cal gaire més. I quan el sol ja comença a afluixar, baixar cap al poble i seure en una terrassa amb peix fresc al plat pot ser el millor final de dia que se’t pot acudir. Sense artificis, ni sofisticacions, ni presses. Com s’ha fet sempre.

Ara, arribar-hi té la seva cosa. Si pots, matina. I si t’animes a fer el camí de ronda, millor encara. Els penya-segats, l’olor de pi, la brisa... tot plegat fa que la cala sigui gairebé una recompensa. No és una cala per descobrir —ja no—, però sí per redescobrir cada cop. Perquè hi ha llocs que, tot i haver sortit mil cops a les xarxes, segueixen sent més reals que qualsevol fotografia. I Giverola, amb la seva aigua clara i el seu silenci trencat només per les onades, n’és un.