Quan es parla de vacances a Itàlia, molts pensen en les grans icones: Roma, Florència, la Costa Amalfitana, Venècia o les platges paradisíaques de Sardenya. Són destins que evoquen bellesa i patrimoni, però també multituds i un ritme sovint frenètic.

Per als viatgers que busquen una experiència més íntima i pausada, el país té tresors amagats. Un dels més sorprenents és Salina, una petita illa volcànica al nord de Sicília, que pertany a l’arxipèlag de les Eòlies. Lloc discret, verd i saborós, Salina es manté fidel al seu caràcter autèntic i és, per a molts, l’illa més secreta d’Itàlia.

La perla verda de les Eòlies

Salina destaca per la seva vegetació exuberant, poc habitual en illes mediterrànies sovint àrides. De fet, és coneguda com l’illa verda de les Eòlies gràcies a la presència d’aigua dolça i a uns terrenys volcànics fèrtils.

Vinyes, oliveres i tàperes cobreixen els vessants suaus dels seus dos volcans apagats: el Monte Fossa delle Felci i el Monte dei Porri. A diferència de Lipari, la més turística de l’arxipèlag, o de Stromboli, famosa pels seus espetecs volcànics, Salina conserva un ritme tranquil i poc contaminat pel turisme de masses.

Pobles i paisatges de cine

L’illa té tres municipis principals. Santa Marina Salina, on arriba el ferri, és el cor més animat, amb carrers estrets, terrasses i petites botigues. Malfa, situada al nord, respira una calma refinada i és punt de trobada per als amants de la bona gastronomia, amb restaurants que han sabut reinterpretar la tradició eòlica. Més a l’interior hi trobem Leni, amb el petit santuari de la Madonna del Terzito i un ambient més rural.

Però si hi ha un racó que simbolitza Salina és Pollara, una antiga caldera volcànica oberta al mar. Aquest paisatge dramàtic, amb les seves cases i el penya-segat daurat, va servir d’escenari per a la pel·lícula Il Postino, convertint-se en postal cinematogràfica de l’illa.

Els amants de la natura poden aventurar-se pels senders fins als cims dels volcans, des d’on es tenen vistes espectaculars de l’arxipèlag i, en dies clars, fins a l’Etna. Els camins ofereixen una combinació perfecta de mar i muntanya, ideal per a passejades pausades i fotografies inoblidables.

Sabors que la fan única

Salina és també sinònim de gastronomia autèntica. L’illa és famosa per les seves tàperes, cultivades amb tanta passió que fins i tot tenen denominació d’origen protegida. També destaca el vi dolç Malvasia delle Lipari, perfecte per acompanyar postres o gaudir d’un vespre tranquil. A Santa Marina, la granita del Bar da Alfredo s’ha convertit en una institució, amb sabors que sorprenen fins i tot els visitants més escèptics.

Quan i com visitar-la

Arribar a Salina és senzill: hi ha connexions amb ferri des de Milazzo (Sicília) i, a l’estiu, també des de Nàpols o Messina. L’època ideal és la primavera tardana o la tardor, quan les temperatures són suaus i els carrers no estan saturats. L’estiu ofereix més ambient, però sense les multituds que caracteritzen altres destinacions italianes.