Quan es tracta d'escollir entre el marisc i el peix per a la nostra dieta, és important conèixer les diferències nutricionals i els beneficis que cadascun ens pot oferir. Tot i que tots dos són excel·lents fonts de nutrients, tenen característiques particulars que poden influir en la nostra elecció depenent de les necessitats dietètiques individuals.
Ingesta recomanada de mercuri
L'any 2012, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va assegurar que la ingesta setmanal saludable era de 4 µg de mercuri per cada quilogram de pes corporal. Productes com el rap, el bonítol, l’anguila, el gall, el peix espasa i la tonyina porten la major quantitat permesa de mercuri per la UE (1 mg per kg). La resta de peixos porten menys de la meitat d’aquest límit, cosa que permetria fer ben bé sis àpats setmanals on s’inclogui el peix com a principal ingredient.
Si parlem d’Omega-3...
Dit això, pel que fa als peixos d'aigua freda com el salmó, a causa de tots els nutrients i gran quantitat d’Omega-3, és possible que el marisc no sigui un gran substitut. La llagosta té poquíssims greixos saludables, i les gambes i cloïsses contribueixen de forma modesta. Fins i tot els calamars, els crancs i les ostres, que són els reis de l’Omega-3 dins el món del marisc, tan sols tenen una quarta part del salmó.
Quant a les proteïnes
Tanmateix, si parlem de les aportacions proteiques dels aliments, les cloïsses, les llagostes i les gambes són pràcticament al mateix sac que el salmó (peix de referència per les seves macros). Però la corona se l'emporta ni més ni menys que el pop, que aporta més proteïnes que les deu espècies de peixos que apareixen a les dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
Som el que mengem
Tot i això, entre els mariscs hi ha algunes curiositats nutricionals que no hem de deixar passar: les ostres són de lluny la millor font alimentària de zinc (6 g per cada quilogram) i les cloïsses contenen ferro i vitamina B12. Aquests són nutrients que els peixos no aporten al nostre organisme, perquè els que més nivells de zinc tenen són el llobarro i el salmó, i cap dels dos arriben ni a 1 g per quilogram d’ingesta.
Si bé és cert que hi ha mariscs que poden arribar a aportar les vitamines i proteïnes necessàries per a una vida saludable, els preus d’aquests es disparen en comparació amb els dels peixos. A més, per arribar a ingerir la mateixa quantitat d’Omega-3 i nutrients necessaris per a l’ésser humà, s’ha de fer una ingesta molt elevada de marisc. Això pot resultar problemàtic, ja que aquest tipus d’aliments poden resultar indigestos amb el temps.