11
de març
del
2024
Actualitzat
a la
13:35h
La presència de mercuri en diferents peixos és una preocupació constant de les autoritats sanitàries. Aquest passat dijous, el Sistema d'Alertes Europees de Seguretat Alimentària va emetre una alerta per la presència de la substància per sobre del límit legal en peixos espasa procedents d'Espanya. Però no són els únics amb un nivell elevat.
En aquest sentit, l'Organització de Consumidors i Usuaris ha elaborat un estudi en què analitza la presència de mercuri, que considera "un risc real", en diferents peixos. La principal conclusió és que la tonyina vermella, el peixespasa i la tintorera són els peixos amb més alt contingut de mercuri, fet pel qual només s'ha de consumir de tant en tant.
Per altra banda, el llobarro, el lluç i la bacora tenen un nivell de mercuri mitjà, fet que no impedeix que se'n pugui menjar entre tres o quatre cops a la setmana. És el mateix que passa amb la majoria de peixos petits, que tenen un nivell baix de mercuri, com són la panga, el salmó, el bacallà o la sardina.
Si bé el peix és imprescindible en una alimentació equilibrada, cal tenir en compte que cal alternar el tipus de peixos que es mengen. Sobre els seus efectes negatius, les dones embarassades o els més petits de la casa són els que han de tenir-los més en compte, segons l'Agència Espanyola de Salut Alimentària i Nutrició.
El consum de peix aporta energia, és una font de proteïnes d'alt valor biològic, contribueix a la ingesta de nutrients essencials -calci o vitamines A i D, entre altres-, i proporciona àcids grassos omega-3. Així doncs, la presència de mercuri no ha d'obligar a deixar de menjar-ne, sinó només a gestionar el seu consum.
En aquest sentit, l'Organització de Consumidors i Usuaris ha elaborat un estudi en què analitza la presència de mercuri, que considera "un risc real", en diferents peixos. La principal conclusió és que la tonyina vermella, el peixespasa i la tintorera són els peixos amb més alt contingut de mercuri, fet pel qual només s'ha de consumir de tant en tant.
Per altra banda, el llobarro, el lluç i la bacora tenen un nivell de mercuri mitjà, fet que no impedeix que se'n pugui menjar entre tres o quatre cops a la setmana. És el mateix que passa amb la majoria de peixos petits, que tenen un nivell baix de mercuri, com són la panga, el salmó, el bacallà o la sardina.
Si bé el peix és imprescindible en una alimentació equilibrada, cal tenir en compte que cal alternar el tipus de peixos que es mengen. Sobre els seus efectes negatius, les dones embarassades o els més petits de la casa són els que han de tenir-los més en compte, segons l'Agència Espanyola de Salut Alimentària i Nutrició.
El consum de peix aporta energia, és una font de proteïnes d'alt valor biològic, contribueix a la ingesta de nutrients essencials -calci o vitamines A i D, entre altres-, i proporciona àcids grassos omega-3. Així doncs, la presència de mercuri no ha d'obligar a deixar de menjar-ne, sinó només a gestionar el seu consum.