Hi ha determinats mites de la nutrició que la societat sembla haver acceptat com a vàlids. Un és que la cervesa és una bona opció perquè és molt nutritiva. I és que l'evidència científica no deixa espai per al dubte i assenyala que l'alcohol és perjudicial per a la salut en totes les seves formes. Ara bé, hi ha quatre grups de població que haurien d'evitar-ne el consum de manera especial.

Un estudi del Departament d'Agricultura i el Departament de Salut dels Estats Units assenyala que les persones amb la síndrome de l'intestí irritable, una condició gastrointestinal caracteritzada pel dolor abdominal, inflamació i alteracions del ritme intestinal; són més sensibles a l'alcohol i a les begudes carbonatades. En segon lloc, el que fa als malalts de cirrosi o altres problemes de fetge, l'alcohol és la gran substància a evitar.

La norma afecta també les persones amb aciditat d'estómac, ja que la cervesa pot debilitar l'esfínter esofàgic, el múscul encarregat de prevenir el reflux des de l'estómac. Finalment, les persones amb diabetis o en una fase prèvia han d'optar per opcions sense sucre i sense alcohol, ja que tenen un risc més elevat de patir hipoglucèmia i la cervesa pot dificultar la regulació de la glucosa.

Quan el risc supera el plaer: la cervesa no és per a tothom

Més enllà d’aquests quatre casos concrets, val la pena tenir clar que l’alcohol no és mai un aliment. Per molt que la cervesa tingui certa fama de “nutritiva”, la realitat és que els possibles beneficis que se li han atribuït no compensen els riscos. I això no ho diu cap tendència nova, si no estudis de fa temps que ho deixen ben clar. Pot tenir una mica de vitamines o minerals, sí, però a costa de consumir una substància que, per al cos, suposa un repte.

A vegades es normalitza tant el consum de cervesa —sobretot quan fa calor o en moments d’oci— que costa qüestionar-lo. Però no deixa de ser una beguda amb alcohol, i això vol dir que pot tenir impactes en la digestió, en el son, en l’estat d’ànim i, a la llarga, en la salut general. I si ja hi ha alguna patologia de base, com les que s’han comentat, el més prudent és no jugar amb foc.

També cal anar amb compte amb algunes varietats comercials que semblen més suaus o inofensives. Les cerveses tipus radler o amb sabors afegits poden portar més sucre del que pensem, i això tampoc no ajuda si es vol cuidar el pes o controlar la glucosa.

Al final, tot és una qüestió d’equilibri. Qui no té cap problema de salut pot prendre una cervesa puntualment sense grans conseqüències, però cal trencar amb la idea que és una beguda saludable o que pot formar part d’una dieta equilibrada. El més honest és dir-ho tal com és: si el cos ja t’està avisant, millor fer-li cas. I buscar altres maneres de refrescar-se o gaudir d’un moment social sense necessitat de passar per l’alcohol.