A la línia 1 del Metro de Madrid no s'hi cap. Han tancat la parada de la Puerta del Sol, la més cèntrica de la capital, i la gent surt a Tirso de Molina i a Gran Vía. "Això serà l'hòstia", pronostica una dona de mitjana edat davant del seu company, que porta una bandera espanyola lligada al coll. El PP ha convocat a les places de les capitals espanyoles i, a les portes de la investidura de Pedro Sánchez amb els vots independentistes, tanca així un mes i mig de grans mobilitzacions de la dreta espanyolista. Algunes d'elles han estat violentes, com ara les dels darrers dies davant de la seu del PSOE. Aquest matí no es pot fallar ara que ja se sap el què i el qui.
Els habituals de la plaça de Tirso de Molina, que cada diumenge s'omple de paradetes de col·lectius comunistes i anarquistes, s'ho miren amb desconfiança: "No crec que aquests cucs ens comprin massa cosa", diu amb un to entre la murrieria i el menyspreu el responsable d'una parada de material antifeixista que en té davant una altra de l'associació d'amics de Corea del Nord que ven cartelleria del règim juche. No va precisament de grisos tot això.
Sol és tota una altra cosa. No hi ha mig milió de persones, com afirma el PP, s'hi pot caminar bé i hi ha passadissos per facilitar que hi desfilin els dirigents del PP. Els més aclamats per la base (no es podia saber) José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso, que són aclamats i referència del PP de poder omnímode al Madrid DF ("aquí no ens adormim", diu la lideressa) que intenta exportar el seu model a la resta d'Espanya.
Alberto Núñez Feijóo és aplaudit i gràcies. Encara no està clar que sigui el líder que la singular dreta regional espera. De fet, d'ell n'esperaven més i la ràbia d'aquests dies s'explica també per la frustració que els ha generat que ell i Vox s'hagin quedat a quatre escons de la majoria absoluta. Perquè el PP i Vox van junts, aquí no es posa en dubte. Aquest diumenge els de Santiago Abascal també hi són encara que convoqui el PP. Feijóo agraeix que no només hi hagi votants del seu partit, però no els esmenta.
Assistents a la manifestació a la Puerta del Sol. Foto: Ferran Casas
Voten al PP o voten a Vox, però són tots de mitjana edat o grans. Mana la classe mitjana, temorosa i indignada a parts iguals perquè Espanya es trenqui. "No hi ha dret a trencar Espanya a canvi de set vots [els de Junts]. De fet ja està trencada", diu la María Mercedes, de Madrid. El discurs apocalíptic de la dreta mediàtica ha permeat a cor que vols.
Si aquests dies a Ferraz hi va el jovent, alguns d'ells amb aldarulls inclosos i això ens ha deixat imatges impagables de "Caye borroka" i un intent d'acampada, un 15-M pijo que la policia va avortar en uns minuts dissabte a la nit a la Carrera de San Jerónimo, aquest diumenge és cosa dels seus pares i els avis. Ells també tenen el seu #putodefenderEspaña, però en versió sènior, pacifica i de migdia. Els aldarulls, per cert, els va condemnar abans Ayuso que Feijóo o l'alcalde José Luis Martínez Almeida, que d'entrada van carregar contra els suposats excessos policials.
Precisament, en finalitzar la manifestació a Sol, un grup de persones s'ha dirigit fins al carrer Ferraz -a uns quants minuts de la zona cèntrica madrilenya- per mantenir les protestes contra el PSOE i contra Sánchez. Era la primera vegada en una setmana que se celebrava una concentració a la seu socialista a plena llum del dia i sense que hi hagués càrregues. En passar el temps, tots s'han dispersat.
El Corte Inglés de la política
A Madrid, la dreta és una mena d'El Corte Inglés de la política: n'hi ha per satisfer tots els públics. La violència aquí només és a la cridòria que titlla Sánchez de "fill de puta", demana presó per Puigdemont o titlla d'"assassí" Arnaldo Otegui i que alimenta el to gruixut dels discursos d'Ayuso i fins i tot de Feijóo.
"Jo crec que Espanya no es pot vendre així, però també em sembla fatal la violència d'aquests dies. Nosaltres no som com els CDR aquests", afirma la Sonia, madrilenya i votant del PP que assisteix amb una colla d'amics del barri de Chamartín. "Tinc amics que han anat a les manifestacions de Ferraz, però són dels que saben que a dos quarts de deu ja has de marxar perquè arriben els radicals", explica.
Assistents a la manifestació a la Puerta del Sol. Foto: Ferran Casas
Hi ha nostàlgics (es veu algun braç alçat i alguna bandera preconstitucional) i també alguna samarreta de la Legió. El José Sánchez, ja jubilat, no en porta, però explica que és veterà legionari del Tercio Duque de Alba de Ceuta. Està preocupat. Molt. "No ens mereixem un president així i que ens governi un pròfug. Que vagin a la RDA [fa més de trenta anys que l'Alemanya comunista no existeix], a Cuba o a Veneçuela", demana després de saludar un diputat del PP a l'Assemblea de Madrid amic seu.