Un pas més. A l'espera de l'amnistia plena a Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, als qui l'instructor Pablo Llarena va aixecar dilluns l'ordre de detenció, el Tribunal Suprem va aplicar-la ahir de forma total a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. La sala penal extingeix, en aplicació de la llei validada tant pel Tribunal Constitucional com el TJUE, les responsabilitats penals dels membres del govern de l'1-O, als que el 2019 va condemnar amb duresa per sedició i malversació.
Tots quatre havien recuperat la llibertat el juny del 2021 gràcies als indults que ERC va pactar amb el govern del PSOE, i ara, per l'efecte de l'amnistia acordada el 2023 per Junts i els republicans amb Pedro Sánchez, estan, de nou, habilitats per fer política sense limitacions. En teoria, en democràcia totes les idees que respectin els drets humans haurien de ser defensables i tots els projectes polítics realitzables.
Els indults van encendre Espanya i la dreta mediàtica, política i judicial. Ho van fer malgrat que eren només un perdó. Amb l'amnistia és l'Estat el que, per decisió del seu poder legislatiu, s'esmena i assumeix que el conflicte polític no s'havia de judicialitzar i que les penes van ser desproporcionades. És evident que els poders de l'Estat no ho han paït bé i que això ha desgastat Sánchez. Necessitava els vots i va canviar d'opinió, sí, però també va complir i assumir un risc i un cost alt.
Ara acaba la fugida endavant de l'alta judicatura, que ja no podia dilatar més les coses. Les interlocutòries de dilluns de Pablo Llarena i la d'ahir escrita per Manuel Marchena, farcides totes dues de dards a l'alt tribunal, deixen a la vista la ferida amb el TC que, polititzat igual que ells, però en aquest cas afí al govern i no a la dreta, va ordenar el compliment de la llei.
L'amnistia resol la situació personal de Junqueras, Romeva i Bassa i també de Puigdemont i Turull, que si ho volen podran ser de nou candidats, fer campanya en igualtat de condicions i ocupar càrrecs institucionals. De fet, Junqueras i Romeva ocuparan llocs simbòlics a les llistes d'ERC el 29-N, Puig torna avui a Catalunya i és rebut al vespre a Terrassa i demà ho farà Comín a Madrid per prendre possessió de l'acta d'eurodiputat que fa més de dos anys que l'espera a la Junta Electoral Central.
L'amnistia és filla del fracàs del procés, és cert, però també resol una situació a la que mai s'hauria d'haver arribat. És una mesura extraordinària per tancar, de nou, el tigre de la Justícia a la gàbia de la que mai hauria d'haver sortit per un assumpte com el procés, que era purament polític. El PP i el PSOE no van voler fer política, li van obrir la gàbia perquè resolgués l'assumpte i durant massa anys massa gent ha patit sense merèixer-ho.
Però l'amnistia -com abans els indults o la reforma del codi penal- aborda només les conseqüències de tot plegat, no pas les causes. En aquests anys de govern de l'esquerra a Espanya i amb executius primer independentistes i després socialistes a Catalunya no s'ha obert la carpeta política. Si el PP i Vox fan bo el pronòstic, serà més difícil fer-ho perquè ja sabem que usen la Constitució com si fos el codi penal i no un text versàtil i generós capaç de resoldre demandes socials.
Ara es pot proclamar que el procés ha mort, que ja no interessa i que Catalunya està pacificada, però no s'ha resolt l'assumpte de fons i, tard o d'hora, caldrà tornar a provar-ho i a buscar solucions si continua havent-hi una majoria de catalans favorables al dret a decidir i a més autogovern. I com a mínim es podrà dir a l'Estat quin és el camí que no ha de prendre per donar-hi resposta. Ningú ens garanteix que no es torni a equivocar de nou.
Avui no et perdis
- On eren, on són i on seran els quatre líders del procés amnistiats definitivament?; per Oriol March.
- Per què a PP i PSOE els interessa tant el control del Senat?; per Lluís Girona Boffi.
- La llei antidesnonaments d'Albiol, a prova: què diuen realment les dades; per Neus Climent.
- Perfil: José Crespín; de l'ombra d'Àngel Ros a ser la cara de l'Estat a Catalunya; per Àlvar Llobet.
- Catalunya i el Superniño: «Preparar-se no és alarmisme, és responsabilitat»; per Eloi Sadurní.
El passadís
La plataforma Free Junqueras, que des de l'empresonament d'Oriol Junqueras demanava primer la seva llibertat i després la seva amnistia, feia dies que tenia preparada la celebració de la seva llibertat (ara també política) definitiva. Esperaven la interlocutòria del jutge Marchena dilluns i tenien preparat un homenatge a Sant Vicenç dels Horts. Però es va endarrerir. La decisió es va conèixer ahir, però no era el dia. No només pel PSG-Barça, sinó també perquè ERC feia a la tarda executiva i consell nacional per aprovar les llistes del 29-N. Ho han passat a avui i a dos quarts de vuit, a la plaça de l'ajuntament de la població baixllobregatina on Junqueras va ser alcalde, es retrà homenatge al líder d'ERC i a Romeva i Bassa. Els Free Junqueras, un grup d'amics i partidaris del dirigent republicà, ja es dissoldran, ara sí. Han trigat nou anys, més del que haurien volgut.
Vist i llegit
Fa uns dies la cadena de televisió ÀPunt va emetre el documental Seràs per sempre, un fantàstic road trip paisatgístic, social i literari pel País Valencià amb testimonis de gran valor. La peça, que té com a protagonista la booktuber d'origen sahrauí Sénia Mulayali, aborda la figura del popular poeta Vicent Andrés Estellés. És un poeta potent, vibrant i que va arribar en el moment just aconseguint una gran penetració. El podeu recuperar aquí.
La perla del DOGC
L'Agència Catalana del Consum vetlla pels drets dels consumidors. I això vol dir sancionar les empreses que els incompleixen. És el que han fet amb dues grans botigues del sector de l'oci, l'FNAC i Game, malgrat que em temo que les multes no els faran gaire mal. Ahir el DOGC publicava els anuncis de les sancions contra les dues grans cadenes de distribució per una infracció relacionada amb la informació comercial i la publicitat enganyosa. A la primera 90.000 euros i a la segona 75.000.
