Tota la maquinària del PP està centrada aquests dies en Andalusia, on dijous començarà una campanya electoral que serà decisiva per al lideratge d'Alberto Núñez Feijóo i determinarà els propers moviments de Génova en totes les delegacions del partit, també a Catalunya. Les urnes andaluses diran moltes coses, a banda de confirmar o no Juan Manuel Moreno Bonilla com a president de la Junta. Del que passi a Sevilla es treuran conclusions: la solidesa del discurs "moderat" de Feijóo, la relació de forces respecte a Vox, la distància respecte al PSOE. Però la nova direcció del partit no treu ull a la resta de territoris. I Catalunya preocupa. És on el PP ha collit els pitjors resultats de la seva història. Aquest dijous, Alejandro Fernández ha convocat l'executiva dels populars catalans i hi seran presents membres de l'equip de Feijóo. 

El ja expresident gallec ha imposat un nou to en el discurs del partit i també un estil diferent, que vol donar més confiança a les direccions territorials, per imprimir un gir clar respecte a la direcció més intervencionista de Pablo Casado i Teodoro García Egea. Tothom intenta adaptar-se als nous temps, que encara s'han d'acabar de definir. Però ningú dubta que l'equip de Feijóo té clar el seu full de ruta i prendrà decisions. Respecte a Catalunya, el dirigent gallec també ha modulat el missatge per fer-lo més ponderat respecte el de la cúpula de Casado. Ho va fer davant el Cercle d'Economia.

La primera decisió serà la del nom del cap de llista per Barcelona, que tot indica que se sabrà abans que acabi setembre. El nom de Josep Bou es troba en aquests moments qüestionat. Fonts del partit asseguren que ha rebut senyals en el sentit que no serà l'alcaldable. En l'entorn del regidor, que és un independent fitxat per Casado en el seu moment, afirmen que Bou no ha mantingut fins al moment cap trobada amb Génova. 

El que està clar és que Bou continua fent la seva tasca com a cap del grup municipal del PP a Barcelona i que es mostra molt actiu. Ha començat una ronda de visites als deu districtes per mantenir contactes amb els veïns. No sembla l'actuació de qui creu que aviat ha de deixar la seva responsabilitat. Aquest cap de setmana va ser al quarter del Bruc amb motiu del dia de les forces armades i diumenge va visitar la Germandat de la Legió a Torras i Bages. Bou en estat pur.

[h3]Pendents de cada moviment[/h3]
Però hi haurà més moviments al PP català. Per aquesta tardor es preveu la convocatòria del congrés que ha de renovar la direcció. Fins al moment, des de Génova s'han emès senyals cordials envers Alejandro Fernández. Fa uns dies, el president del PP català va pronunciar una conferència al Fòrum Europa i va ser presentat per Esteban González Pons, un dels homes forts de l'equip de Feijóo. 

Aquests dies s'està pendent de cada gest que es produeix. En l'acte esmentat del Fòrum Europa, no va passar desapercebut que González Pons va dirigir-se expressament a l'exregidor Alberto Fernández Díaz, que no estava assegut a la taula central, per abraçar-lo. Si Bou està actiu, també ho està Fernández, que manté el contacte directe amb la militància de Barcelona.

Pocs creuen al PP que l'exregidor es postuli. Si algú li ho insinua, ell ho descarta amb fermesa. Però és obvi que és un dels animals polítics de la formació i un "clàssic" en un moment en què a Génova estan retronant molts clàssics. Un altre fet que s'ha produït darrerament: Feijóo ha constituït el seu comitè electoral, que confegirà les llistes del proper cicle electoral, especialment de cara a les municipals. Una incorporació catalana ha estat l'exregidora de Barclona Àngels Esteller, persona de la confiança de Fernández.

Els noms que havien circulat més com a alternatives a Bou eren els de Daniel Sirera i Dolors Montserrat. Sirera sembla descartat des del moment que el febrer passat va ser designat director de presidència i d'estratègia del cap del PP al País Valencià, Carlos Mazón. Montserrat és un nom amb partidaris, fins i tot, per liderar el PP català. De moment, però, és eurodiputada a Estrasburg. Un lloc segur molt lluny de les incerteses de la política catalana i que no ha de ser fàcil de deixar.