Felip VI vincula independentisme i violència en ple clima de protestes

La visita de Felip VI a Catalunya s'ha convertit en la fotografia exacta de la complexitat que envolta el conflicte polític amb l'Estat. Mentre milers de persones es congregaven fora del Palau de Congressos per protestar contra el monarca i cremar fotografies seves, a dins de l'auditori el rei -que hi ha arribat sense passar per la Diagonal, literalment encapsulada pel dispositiu policial- ha rebut forts aplaudiments dels congregats. Alguns d'ells han tingut dificultats per arribar i el Reial Club de Polo, al costat del Palau de Congressos, ha recomanat als socis no anar-hi aquesta tarda. Instantànies de les dificultats que té la monarquia per aterrar a Catalunya.

El monarca, impertèrrit davant les càmeres i acompanyat de la seva família al complet -la princesa Elionor ha debutat en públic a Catalunya amb un discurs farcit de tòpics-, no ha emulat la duresa del discurs del 3 d'octubre, però ha equiparat l'independentisme amb la "violència" i la "intolerància". Una tria de paraules gens casual, tenint en compte el rebuig expressat per milers de persones al carrer. Amb un discurs escollit la mil·límetre, el monarca ha assegurat que les "presències" com la d'avui tenen "més significat" que les paraules. Ell mateix ha definit ser avui a Catalunya com una "ocasió important".

Cap membre del Govern ha assistit a l'acte del Palau de Congressos. El president de la Generalitat, Quim Torra, va renunciar a la vicepresidència d'honor de la Fundació Princesa de Girona el 22 de juny de l'any passat, i va assumir el compromís de no acostar-se a cap esdeveniment organitzat per la monarquia a Catalunya.

Les autoritats amb més rang han estat la vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Carmen Calvo, i el president del Senat, Manuel Cruz. Teresa Cunillera, delegada de l'executiu estatal a Catalunya, tampoc s'ha perdut l'entrega de premis a Barcelona. Jaume Collboni, tinent d'alcalde de l'Ajuntament, no hi ha volgut faltar.
 

X Aniversario de la Fundación Princesa de Girona. @FPdGi#10FPdGihttps://t.co/GTHEiNKn8Gpic.twitter.com/deisHCY5lr

— Casa de S.M. el Rey (@CasaReal) November 4, 2019

A fora, en canvi, representants de Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP han protestat contra la presència monàrquica. Res a veure amb el que passava fa tan sols tres anys, quan aquests premis s'entregaven a Girona i hi assistia el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb tota normalitat. Repassar les fotografies de les edicions del 2016 i el 2017 suposa un salt en el temps que exemplifica l'acceleració dels temps en política i els efectes pràctics de la repressió. La visita d'aquest dilluns és la primera del rei després de la sentència del Tribunal Suprem.

Contra l'independentisme, sense citar-lo

El monarca s'ha dirigit al faristol enmig d'una enorme expectació. Després d'uns paràgrafs d'elogi cap al paper català en la Transició, ha fet servir aquestes paraules: "En la realitat no hi poden tenir cabuda ni la violència, ni la intolerància ni el menyspreu als drets i a les llibertats dels altres". Un missatge que arriba quan queden només sis dies per a les eleccions del 10-N. JxCat i ERC havien demanat l'ajornament de l'acte, però la Junta Electoral els va tombar el recurs.

Fent servir el català en un terç del discurs, Felip VI ha destacat una Catalunya que va ser "inspiradora" per a la resta d'Espanya quan el "gran projecte democràtic" espanyol es va posar en marxa fa quaranta anys "per no tornar a aturar la història". "Una Catalunya orgullosa dels seus signes d'identitat, plural i integradora, constructiva i solidària amb el progrés general; una Catalunya en què l'esforç, la responsabilitat, el compromís, el respecte i l'esperit cívic van enriquir les arrels de la societat democràtica de què gaudim avui", ha recalcat el monarca, molt aplaudit dins l'auditori.
 
Aquests valors citats per Felip VI representen, segons ell, "la millor història de Catalunya". "No poden ni han de ser un record del passat, sinó una realitat efectiva del nostre present i del nostre futur", ha ressaltat el monarca, rebut amb protestes nombroses a la Diagonal de Barcelona. El rei ha apuntat que els joves "no poden viure aïllats, reclosos en fronteres impermeables", i ha definit Espanya com un "Estat democràtic i constitucional". Segons ell, fa quaranta anys el "poble" va decidir "retrobar-se per conviure junts i en llibertat sota principis democràtics".

Els missatges implícits del monarca han estat constants. En un dels últims paràgrafs -també en català-, Felip VI ha assegurat que "assumir noves idees ajuda a matisar el món interior", i ha reivindicat els lideratges "apassionats i serens". Sense concretar-les, ha indicat que hi ha "incerteses" en el món actual. Cap referència concreta al procés independentista, que no ha aparegut explícitament en el text però l'ha impregnat de ple. No ha arribat, ni molt menys, als nivells de duresa del del 3 d'octubre del 2017.

Protestes i talls al carrer

Milers de persones s'han congregat a la Diagonal per protestar contra la presència de Felip VI. Han respost a la convocatòria dels comitès de defensa de la República (CDR), que des de les 15.30 han sortit de la plaça de Sants i de l'estació de Metro de Maria Cristina per tal d'arribar a les quatre de la tarda al final de la Diagonal de Barcelona. Des d'allà, han intentat impedir l'entrada dels convidats a l'acte, que han buscat alternatives com ara la que oferia el Reial Club de Polo. Els talls s'han anat disgregant amb el pas de les hores, també el que s'ha fet a la carretera de Collblanc.
 
Ahir a la tarda, coincidint amb l'arribada de Felip VI, centenars de persones ja van congregar-se a l'avinguda barcelonina, que es va haver de tallar circumstancialment durant la manifestació. La setmana passada, el mateix Palau de Congressos va acollir la posada en marxa de l'Assemblea de Càrrecs Electes, convocada pel Consell per la República i que suposa l'últim intent per recuperar la unitat independentista.

Una relació complexa

Fa tan sols dos anys, la nit del 3 d'octubre del 2017 -quan les mobilitzacions de l'aturada de país s'havien acabat-, Felip VI va comparèixer des del seu despatx per avalar la violència policial del referèndum i anticipar, en certa manera, l'aplicació de l'article 155. "Em vull dirigir directament a tots els espanyols. Hem estat testimonis dels fets a Catalunya, amb la pretensió de la Generalitat que es proclami il·legalment la independència. Les autoritats han incomplert reiteradament la Constitució", va indicar.

Milers de ciutadans s'han manifestat contra la presència del rei; cap membre del Govern ha assistit a l'acte oficial al Palau de Congressos

La relació entre el successor de Joan Carles VI amb Catalunya ha estat complicada des dels primers passos del regnat. Les xiulades en les finals de Copa del Rei, les negatives a rebre Carme Forcadell i Roger Torrent un cop escollits com a presidents del Parlament i les protestes contra la seva presència a la manifestació pels atemptats del 2017 han enterbolit les relacions entre el monarca i la societat catalana.

Les imatges d'aquest dilluns evidencien la distància -física i emocional- que la monarquia té amb Catalunya, i la trencadissa entre les grans institucions de l'Estat i la ciutadania, especialment després de la sentència que condemna per sedició els líders de l'1-O. I la inflexibilitat del monarca, lluny d'abonar un nou temps de solucions, enroca el problema. El mateix problema denunciat pels manifestants fora d'un recinte que representava, en comparació a l'ambient viscut a la Diagonal, una altra dimensió. Els gestos com l'excel·lent català de la princesa Elionor, abans tan rellevants, són ara això, gestos. El rei es manté immòbil i emula els partits constitucionalistes. I viceversa.