Foment del Treball ha presentat aquest dimarts les conclusions de l'informe El dèficit d’inversió en infraestructures a Catalunya 2009-23, que xifra en 42.500 milions el dèficit inversor en infraestructures els darrers quinze anys. Una xifra que el presdient de la patronal, Josep Sánchez Llibre, ha qualificat de "vergonyosa". "Aquesta és una situació intolerable", ha assegurat el dirigent empresarial, que ha manifestat que aquesta manca d'inversió suposa "una pèrdua de competitivitat, benestar i qualitat de vida dels ciutadans".
La patronal ha subratllat la manca d'una aposta ferma per la inversió pública, que sempre fa d'impulsor i motor de la innversió privada. En loc d'això, Foment critica durament que les principals infraestructures estratègiques avancen a un ritme molt lent. Per posar la inversió al que són els paràmetres europeus, es recomana assolir una licitació d'obres del 2,2% del PIB català per al total de les administracions públiques, que serien uns 6.400 milions d'euros per al 2023. Un any en què la licitació d'obres va ser només de l'1,1% del PIB.
La presentació, a la seu de la patronal catalana, ha anat a càrrec de Josep Sánchez Llibre; la presidenta de la Comissió d’Infraestructures de la patronal, Anna Cornadó; el president de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), Lluís Moreno; i el director d'Estudis i Economia de Foment, Salvador Guillermo.
Anna Cornadó ha subratllat que "no hi ha altra solució que incrementar la inversió, que a diferència d'altres països europeus, no ha seguit una línia de continuïtat". Si s'haguessin fet les inversions equiparables a la mitjana de la UE, ja s'haurien culminat algunes de les infraestructures estratègiques pendents, com els projectes hídrics ja planificats des del 2008, cosa que hauria permès la crisi de la sequera amb més recursos.
Sánchez Llibre: "Això fa més urgent un nou finançament"
Josep Sánchez Llibre s'ha referit al debat sobre el finançament i ha recordat que la patronal és una de les signants amb altres entitats econòmiques d'un document que reclama un nou sistema que asseguri l'autonomia suficient, la capacitat tributària de la Generalitat i, especialment, el principi d'ordinalitat. Ha recordat que l'actual model "està caducat" i ha demanat "d'una vegada per totes que es posi en marxa un nou model. Si ja patim un dèficit d'infraestructures inqualificable que és una presa de pèl, això fa més urgent un nou sistema de finançament. Benvingut sigui un finançament singular. Nosaltres hi estaríem d'acord".
Preguntat explícitament sobre la proposta de finançament singular feta pel president Pere Aragonès, Sánchez Llibre ha assenyalat que "tot el que pugui suposar que Catalunya i els seus ciutadans disposin de més recursos, ho veurem bé".
Cinc projectes de país pendents
La patronal ha assenyalat cinc grans àmbits d'actuació: la millora de la mobilitat en ferrocarril, la millora de la seguretat viària i la interconnexió territorial, un salt en la connectivitat internacional, la millora del transport ferroviari de mercaderies i l'autoabastament hídric i el combat contra la sequera.
La millora de la xarxa ferroviària és essencial, no només per resoldre els problemes de congestió viària sinó per disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Foment reclama complir amb el pla de Rodalies 2020-30 i l'ampliació de les línies pendents de metro.
En connectivitat, Foment insisteix en la necessitat d'ampliar l'aeroport del Prat, i la connexió en alta velocitat amb els aeroports de Girona i Reus. També es vindica l'execució del corredor, amb especial cura al tram entre Vilaseca i Mollet, alhora que convertir en ample europeu la línia Portbou-Figueres.
Unes mancances que fan que el president de Foment hagi reclamat avui "un gran pacte català" entre totes les forces polítiques per afrontar de manera consensuada els dèficits d'inversions que s'han fet més greus des de la crisi del 2008.