El finançament singular de Catalunya és un acte d'inconformisme per fer la vida "més fàcil" a la gent. Així ho ha dit el president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant la presentació aquest dijous de l'informe de l'Institut d'Estudis d'Autogovern (IEA) corresponent al 2023. "No ens volem conformar amb l'statu quo, ens hem de continuar movent per disposar de més eines per servir a la ciutadania. Catalunya necessita tots els recursos. Estem en un moment d'oportunitats i Catalunya ha d'apostar per guanyar sobirania", ha dit el cap de l'executiu en l'acte celebrat al Palau Centelles.
L'informe de l'IEA recull àmpliament diverses qüestions sobre el finançament, que precisament és el tema clau que sobrevola les negociacions entre ERC i el PSC, en el marc de la investidura del socialista Salvador Illa. El president de la Generalitat, abans de les eleccions, va presentar la seva proposta de finançament, fora del règim comú, i l'ha continuat defensant en campanya i un cop va anunciar que plegava per la desfeta del 12-M. "Per a mi, la raó fonamental de les institucions és el benestar col·lectiu i la prosperitat compartida", ha dit Aragonès en el principi del seu discurs. I en aquest punt ha situat el concert econòmic com l'objectiu "més tangible" per aconseguir aquest benestar per a la ciutadania. "És just i necessari poder-ho assumir", ha afegit.
També ha apuntat, però, que amb el finançament no n'hi ha prou. "Un canvi de model no resol altres aspectes del conflicte de sobirania amb l'Estat, i també cal avançar en l'àmbit de sobirania política. Amb la voluntat de decidir i amb el reconeixement nacional de Catalunya", ha reblat. Ha assegurat que aquesta qüestió ha d'avançar per la via negociada del diàleg, ben present durant tot el seu mandat.
L'encarregat d'obrir l'acte ha estat el director de l'IEA, Joan Ridao, que ha apuntat que l'objecte de l'informe és donar resposta a la necessitat d'un mecanisme d'avaluació del Govern. En aquest punt, ha situat que en el capítol del "bon govern", es detecta que podria haver-hi millores sobretot pel que fa a l'apartat de la transparència de les polítiques públiques. També ha explicat que en el capítol polític, l'informe situa que Catalunya viu en un context de crisi, tant pel conflicte territorial encara vigent, la repressió derivada, i per un període de "polaritat" i emergència de la ultradreta i els populismes. Tot seguit s'ha produït un col·loqui entre la catedràtica d'Hisenda Pública Núria Bosch, i el director del Centre d'Estudis d'Opinió, Jordi Muñoz.
Gestionar impostos: un cost i no un privilegi
La catedràtica ha posat èmfasi en la necessitat de reformar el finançament autonòmic, però també local. Ha defensat que aconseguir una singularitat financera no és un "privilegi", i ha advertit que si no es reforma el sistema, repercutirà negativament sobre el benestar de la ciutadania. "Gestionar impostos no és un privilegi, és un cost. Segurament moltes comunitats autònomes no tenen el desig de gestionar-ho, i aquesta singularitat segur que no es pot estendre a totes les comunitats", ha apuntat.
Fa uns dies, en un acte organitzat per Nació, la consellera d'Economia, Natàlia Mas, va defensar que el finançament es pot aplicar a més autonomies. De fet, Aragonès en la seva intervenció ha recordat que malgrat que sobre paper aquesta negociació sigui multilateral, en els últims anys els canvis i reformes que s'han produït les ha encapçalat Catalunya.
Al seu torn, Muñoz ha constatat que a Catalunya hi ha descontentament cap a l'statu quo, que és latent una demanda de més autonomia i més autogovern, però que no hi ha un consens sobre què significa tenir més autogovern. També ha apuntat que el referèndum té un gran consens, i que la majoria de la societat és partidària d'una solució mitjançant la via negociada, també els unionistes. "Tenim una insatisfacció molt alta respecte a l'statu quo, però el gruix de la gent pensa que ens quedarem igual i que no hi haurà cap reforma institucional", ha afegit. Quin clima requereix la reforma del finançament? Bosch ha defensat arribar a un acord que sigui "estable". Muñoz també ha apuntat que existeix molta "demagògia" sobre aquesta qüestió, difonent-se la falsa idea que la gestió del finançament podria suposar millores personals per als polítics i no per als serveis públics.
La manca de revisió del model té "conseqüències greus"
L'informe publicat per l'IEA, de més de 400 pàgines, alerta que el model de finançament autonòmic "no s’està complint" tal com va ser pactat. Constata que la revisió quinquennal del model encara no s'ha dut a terme, malgrat estar prevista a la llei. I que la manca de revisió del model té "conseqüències greus" per a les finances dels governs autonòmics i, per tant, per a la qualitat dels serveis que ofereixen a la ciutadania.
L'informe recull que el juliol del 2023 es van presentar les dades de la liquidació del model de finançament autonòmic de l’any 2021. I que els resultats tornen a indicar que aquest model "no és favorable" a Catalunya i que té "molts defectes". No es compleix el principi d’ordinalitat, tant en índex segons la població ajustada com segons població. Per exemple, Catalunya ocupa la segona posició pels recursos que li proporciona la seva capacitat fiscal: un 20,6% per sobre la mitjana segons població ajustada i un 17.7% si l’índex es calcula segons població. En canvi, després d’aplicar els diferents fons ocupa la novena posició.
L'estudi de l'IEA també constata que una part "significativa" dels ingressos dels governs autonòmics prové de la participació en figures tributàries importants gestionades per l'Administració central, com l'IRPF, l'IVA i impostos especials. Això pot traduir-se en retards en les transferències de recursos, dificultats d'accés a la informació tributària i manca d'implicació autonòmica en la lluita contra el frau fiscal i l'evasió que pugui afectar el seu territori.