Gabriel Rufián: «La legislatura serà molt punky»

Preparem-nos perquè aquesta legislatura, a Madrid, hi veurem un altre Gabriel Rufián. O si més no, és la idea. Malgrat que Oriol Junqueras prengui possessió de l'acta de diputat, el líder d'ERC no podrà assistir als plens i segurament en uns mesos serà inhabilitat pel Tribunal Suprem. Gabriel Rufián, presentat per Maiol Roger com El polític imprevist al llibre entrevista que va fer sobre ell el 2016, va arribar a la política institucional des de Súmate i des de les xarxes. Pólvora i espectacle. 18 mesos al Congrés i marxar quan el Govern els ho demanés. Tres anys després avisa que això no es resoldrà d'un dia per l'altre: "Ens hem adonat que és més difícil del que ens semblava perquè ens enfrontem a autèntics salvatges". I ell haurà de jugar a primera divisió.

Els tuits són tan àcids i corrosius com el 2016, però el seu rol ha de ser diferent. No hi ha Joan Tardà i ERC vol fer una acció política a Madrid que vagi més enllà de la barricada i obri camí per una sortida pactada i votada al procés català. "Sí, seré diferent. Jo fins ara era portaveu adjunt i un portaveu hi ha coses que no pot fer o dir perquè part de la meva feina és no aïllar el grup parlamentari", explica el número dos de la candidatura, que ara, d'imprevist, comparteix protagonisme amb Junqueras per obra i gràcia de la Junta Electoral. Ho explica -en això ni ha canviat ni vol canviar, assegura- fent un cafè al bar Sol, un establiment vora la seu d'ERC regentat per una família de xinesos que ja el coneixen i que estan encantats d'improvisar un plató perquè Rufián concedeixi entrevistes. 

En una de les seves darreres intervencions al Congrés, ja va exhibir, després d'una batussa amb Juan Carlos Girauta, el seu homòleg de Ciutadans, un tarannà més conciliador. "Allò va ser molt bèstia. De què serveix, què aporta? Ni ells desapareixeran ni nosaltres tampoc. Ens hem d'asseure a la taula. Més policia i més gent a la presó? molts votants de Ciutadans també senten ràbia i ens diuen que el que passa és una barbaritat. I jo he vist diputats seus fent també bona feina en comissions d'investigació, hi ha d'haver punts de trobada. També amb el socialisme catalanista, perquè encara no hem fitxat a tothom. Ens hem d'apropar i hem de dialogar. És el principal canvi", afirma.
 
Però, és clar, l'altre Rufián encara hi és i el preu de la repressió es fa notar encara que ho negui. Es tracta, afirma, de bastir ponts però de no deixar de dir les coses malgrat que la gent s'enfadi. "El PSOE es va enfadar quan el vam avergonyir per investir Rajoy. Ho havíem de fer i la pregunta és per què ningú més ho va fer. El PP s'enfada perquè els tiro en cara l'assassinat de José Couso, Ciutadans perquè els diem i els direm feixistes cada cop que ens diguin colpistes... I no deixarem de fer-ho", afirma sense admetre la contradicció amb el nou Rufián.

L'objectiu és fer que el diàleg amb el PSOE sigui més efectiu en un paisatge que serà diferent al Congrés. Si els plans de Rufián surten i hi ha una taula amb Pedro Sánchez, Podem i el Govern, l'oposició de les tres dretes serà dura, més encara amb la novetat dels ultres de Vox. "Ens enfrontem a una legislatura molt punky. I amb el partit més punky de la història dels partits punkys, que és Vox. Passaran coses molt bèsties. La clau, si més no a nivell personal, és que hem de deixar de donar excuses perquè es parli més de les formes que del fons", sosté. I de nou, l'altre Rufián: "Ara bé, Borrell és un hooligan de Societat Civil Catalana. Es pot dir d’una manera o una altra, però s'ha de dir". Sort que el ministre d'Exteriors fa les maletes i marxa al Parlament Europeu.

"El PSOE es va enfadar quan el vam avergonyir per investir Rajoy. Ho havíem de fer i la pregunta és perquè ningú més ho fa"

Rufián és el diputat viral, les 155 monedes de plata el perseguiran tota la vida. Els seus clatellots en 140 caràcters abans i en 280 ara encara fan furor. Abans més perquè el "prestigi" d'ERC és menor a les xarxes, car la formació republicana ja no diu el que els més arrauxats volen sentir. S'ho pren amb filosofia i afirma que, en campanya, segueix pendent de les xarxes, però no més que normalment. "Twitter és una bombolla, una barra de bar on tot s'ha de posar en guaret. Si fos cert, la CUP governaria la Generalitat, Graupera ja seria alcalde i Laporta president del Barça. Un tuit és una frase, sí que és cert que al final tot és molt més senzill del que sembla", afirma en una concessió final a l'eina. Té el doble de seguidors que fa tres anys però els mateixos retuits.

Al final, la posició que defensa ara no és tan agraïda. Fa tres anys va viure dues campanyes electorals seguides, la de desembre de 2015 i la repetició de juny de 2016. Aleshores eren els comuns els qui, per frenar la unilateralitat, proposaven un referèndum pactat. Rajoy era una roca i, dia sí i dia també, ell interpel·lava Domènech: "Com ho faràs, Xavi?". Va quedar sense respondre. Rufián explica que aleshores es planejava "l'escenari d'un govern PSOE-Podem com si fos Ítaca". "Ja hem vist el que dona de si, no ha canviat res i segueix la regressió", afegeix. El que volia Domènech no ha resultat, però quina és l'alternativa? "Ens enfrontem a un front de dretes que no suma i a un altre que sí que sumarà si no ho impedim, que és PSOE i Cs. És informació i no opinió dir que l'únic obstacle som nosaltres. Hem de tenir força per forçar una mesa de diàleg i deixar de negar-nos, ens cal un PSOE feble per poder obrir el meló". El temps dirà si funciona.
 
Rufián admet que per fer-ho cal ser-ne més i que calen complicitats amb els comuns, amb els socialistes catalanistes i amb l'espai neoconvegent, que ell ignora en campanya. També amb el Front Republicà, a qui espera veure al Congrés. De fet, té bona relació amb Albano Dante Fachin i ha construït una bona amistat amb la seva companya, Marta Sibina, diputada dels comuns que va quedar arraconada al seu grup també per les posicions sobiranistes.

El dubte és si la majoria social que hi ha a favor del referèndum i que recullen les enquestes es plasmarà en els resultats de diumenge. I si per aconseguir que el meló s'obri la suma de vots serà suficient, més ara que els discursos d'Oriol Junqueras i Jordi Sànchez són coincidents. Què és per a Rufián la unitat? Llistes? Estratègia? "El model del Congrés és d'èxit i ha incomodat moltíssim a alguns. Hem votat diferent però ens hem coordinat amb el PDECat. Amb els comuns ha estat més difícil perquè ells estan dividits. En Joan Josep Nuet ho diu clarament, que ell no s'ha mogut, allà dins hi ha gent que és més del PSOE que el propi PSOE. I no és el cas de Jaume Asens, de qui ja vaig dir que només hi faltava ell a ERC", apunta.

"El meu model d'unitat és Badalona o Sabadell, però no nego l'espai de centredreta. De Turull em sento lluny ideològicament, però és dels meus. Amb Coscubiela em passa el contrari perquè em sembla un lacai del règim del 78"

Per a ell, la unitat és, doncs, com s'han coordinat al Congrés. "La transversalitat i la pluralitat ens ha donat moltes victòries i riquesa, i cadascú s'ha de presentar amb el seu espai i després fer governs forts. El meu model és Badalona o Sabadell però no nego l'espai de centredreta. Un cas: de Jordi Turull em sento lluny ideològicament, però avui és dels meus. I amb Joan Coscubiela, en canvi, em passa al revés perquè em sembla un lacai del règim del 78", confessa. Deu ser membre del Consell per la República de Carles Puigdemont i Toni Comín, doncs? "Es van utilitzar unes dades... Però la resposta és que no", admet.

Després de la patacada d'octubre del 2017 i de pagar el preu de la repressió ("que a Junqueras l'està fent més immens del que era") cal plantejar-se què fer quan al líder d'ERC "li caiguin 15 anys". Ell, a diferència d'alguns dels advocats, que no donen per perdut el judici, no té cap esperança. Però també rebutja respondre amb "el no a tot" perquè cal que l'independentisme es faci entendre "a Malasaña i a Osona" i una posició numantina ho complica.

"La sentència serà un momentum. Per a mi el futur passa per un nou 3-O i hem de veure si estem preparats i com podem fer un referèndum reconegut i com hem de ser de grans i forts. El fet de menjar-nos espais és un exemple i una victòria. El camí ha de ser aquest i, si ho fem, veurem coses extraordinàries". Rufián no pensa deixar de fer tuits, però també vol ser l'alumne més avantatjat de la doctrina Junqueras. Per punky que sigui la legislatura.