18
de juny
de
2023, 19:02
Actualitzat:
19:02h
L'extrema dreta ja forma part del paisatge polític europeu, estatal i nacional. Les eleccions del 28-M van deixar clar que Vox no serà un fenomen passatger i que, a més, caldrà acostumar-se a veure la formació ultra en equips municipals i governs, de moment autonòmics. Aquest no és un fenomen aïllat sinó que respon a un moment històric global. A la Unió Europea, governs de dreta extrema, de matís divers, comencen a proliferar, d'Hongria a Itàlia. Catalunya i l'independentisme tampoc són, malgrat que forma encara molt minoritària, immunes a aquests moviments, com demostren els resultats d'Aliança Catalana a Ripoll.
Com aturar l'extrema dreta? Són útils els cordons sanitaris? Quines són les millors estratègies per barrar-los el pas? Lluís Orriols, doctor en Ciències Polítiques per la Universitat d'Oxford i professor a la Universitat Carles III; Toni Rodon, professor de la Universitat Pompeu Fabra, i Xavier Casals, doctor en Història Contemporània i especialista en extrema dreta, analitzen aquesta realitat que no és un fenomen passatger tal com van demostrar les municipals i autonòmiques del 28-M i poden confirmar les espanyoles del 23-J.
Hi ha estratègia guanyadora?
Si en una cosa coincideixen els politòlegs consultats és en les limitacions del cordó sanitari contra l'extrema dreta. Toni Rodon recorda les tres principals estratègies de combat als ultres que va teoritzar la politòloga Bonnie Meguid: el cordó sanitari; l'estratègia acomodatícia d'intentar obviar-los, copiant fins i tot alguns punts del seu programa; i intentar "conviure" amb els ultres dins de les institucions, confiant en què la seva tasca en consells i parlaments els vagin moderant. Rodon té clar que "no hi ha una estratègia guanyadora clara" davant aquest fenomen. Per Rodon, "els cordons sanitaris no acaben de funcionar perquè acaben convertint l'extrema dreta en la gran força d'oposició".Xavier Casals porta anys escrivint sobre les limitacions del cordó sanitari, que no han aconseguit rebaixar l'ascens de partits com el Front Nacional francès o en el seu moment el Vlaams Belang a Flandes. "Un cordó sanitari pot ser eficaç per impedir que l'extrema dreta arribi al govern -assegura-, però li deixa l'espai de l'oposició. Un cordó sanitari quan Vox ja assoleix el 15% i és present a totes les institucions?". I fa un advertiment: "Els cordons no desmotiven l'electorat dels partits d'extrema dreta, no els desactiven".
Per Lluís Orriols, si l'objectiu dels cordons sanitaris és reduir la força electoral de l'extrema dreta "no són molt útils". El fet que aquests partits restin a l'oposició per un acord d'una gran suma de forces fa que es nodreixi el populisme d'aquests moviments. Orriols sí que creu que "si l'objectiu és evitar que arribin al poder i condicionin les polítiques públiques, aleshores poden funcionar".
Ripoll, un senyal
Sobre l'ascens de l'extrema dreta d'Aliança Catalana a Ripoll en les eleccions municipals, Xavier Casals assenyala que "encara no hem vist un diagnòstic sobre les raons del que ha passat. S'ha de barrar el pas a l'extrema dreta, però per fer què". Per Casals, el de Ripoll pot ser un exemple dels dubtes que genera el cordó sanitari contra els ultres: "Serà un acord de quatre partits que després hauran de presentar-se a les eleccions i que deixaran l'extrema dreta com a única oposició". Una visió propera a la de Toni Rodon, que considera que un cordó sanitari a Ripoll "pot ser beneficiós a curt termini, però també hi ha la possibilitat que faci créixer l'extrema dreta".Més enllà del que s'ha de fer davant un cas com l'Aliança Catalana, Lluís Orriols té clar que els resultats a Ripoll "envien un senyal", malgrat les particularitats sociològiques de la ciutat. Pel politòleg, "cap societat amb estrès i angoixa social està lliure de tenir una extrema dreta populista, com ja es va experimentar a Vic amb la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada".
Com tractar amb Vox als ajuntaments?
Les eleccions del 28-M han dut Vox als ajuntaments, el que planteja l'interrogant de com tractar aquest partit en la política del cada dia. És necessari mantenir-lo al marge de tots els temes de ciutat o de municipi? Toni Rodon creu que si un partit ultra és mantingut al marge dels grans acords, això no el perjudica especialment, ja que saben utilitzar canals alternatius perquè els seus missatges arribin. Aleshores? Per Rodon, "la millor estratègia davant aquesta realitat és desemmascarar-los, mostrar les seves contradiccions davant els seus votants i fer polítiques públiques que combatin les arrels que els van fet créixer". Per Xavier Casals, per combatre l'extrema dreta "cal una estratègia, no una tàctica".
Anar a l'arrel dels problemes
Cap dels politòlegs consultats té la vareta màgica sobre com entomar amb èxit el risc ultra. Per Toni Rodon, el que està clar és el que no funciona: "Quan els partits socialdemòcrates han optat per intentar recuperar vot endurint la seva política en temes com la immigració, els sol anar fatal i perden vot per l'esquerra radical". El mateix opina Orriols dels girs de la dreta tradicional per "inocular" elements de l'ideari ultra. Quina és la millor manera de combatre l'extrema dreta? Orriols assenyala que quan creixen els moviments "il·liberals", cal preguntar-se el perquè. Un perquè que es troba en el malestar, les desigualtats, la globalització sense control. "Ens calen diagnòstics més estructurals", assegura. A poques setmanes del 23-J i quan noves majories de dreta i extrema dreta s'estenen per Europa, les polítiques que vagin a les arrels profundes d'on neix el neofeixisme semblen el millor cordó sanitari.