24
de juliol
de
2023, 01:01
Actualitzat:
1:07h
Encara més incertesa. Els resultats de les eleccions del 23-J, lluny de dibuixar un clar vencedor, deixen tots els escenaris oberts. Tot i la victòria en escons del Partit Popular, Pedro Sánchez és qui té més possibilitats de sumar per tornar a ser president espanyol, sense descartar Alberto Núñez Feijóo. A banda dels aliats del 2019, Sánchez haurà de seduir els set escons de Junts per esquivar l'amenaça de bloqueig i de noves eleccions, la tercera repetició en vuit anys. En cas que el bloqueig s'imposi, quin seria el calendari d'unes noves eleccions?
La repetició electoral no és una opció política: s'hi arriba després d'un seguit de passos previs necessaris. Cal constituir les corts, fer una ronda de contacte i, fins i tot, un intent d'investidura complet abans que es puguin convocar unes noves eleccions. En aquest sentit, els resultats dels comicis d'aquest diumenge inauguren un full de ruta amb dates clau que començaran a l'agost i que podrien allargar la incertesa sobre la governabilitat fins a les vacances de Nadal.
La primera data clau és el 17 agost. El Congrés i el Senat es constituiran de manera simultània: la sessió inicial estarà presidida pel diputat de més edat, que posteriorment serà substituïda un cop es facin les votacions per la presidència de la cambra baixa i de la cambra alta, i les respectives meses. Un cop hi hagi presidents, els diputats prenen possessió de l'acta i, com preveu la Constitució, el president del Congrés es reuneix amb el rei.
Precisament, és el monarca qui convocarà als partits a una ronda de contactes per postular-se a la investidura. La Carta Magna no estableix un termini tancat, però està previst que aquesta primera interlocució es faci la a final d'agost. Als voltants, d'aquesta data també es configuraran els grups parlamentaris, que necessiten 15 diputats per poder constituir-se.
De la ronda de contactes, entre el rei i els candidats en surt una proposta del monarca perquè un candidat es presenti al debat d'investidura. No cal que sigui el candidat del partit amb més escons. Encara que el PP de Feijóo hagi vençut amb 136 diputats, Sánchez també podria ser l'escollit. A partir d'aquí, tampoc hi ha un termini fixat per dur a terme el ple: la convocatòria del debat d'investidura recau en les funcions de la presidència del Congrés, com s'especifica en l'article 170 del reglament de la cambra.
Les previsions més optimistes apunten a principis de setembre com a data per un primer debat. Caldrà veure si qui s'hi presenta és Feijóo o Sánchez. Cap dels dos té majoria absoluta i hauran de fer mans i mànigues per teixir aliances suficients. Ara bé, un cop fixat el ple, el rellotge s'accelera. La investidura consta de dues sessions separades en 48 hores. A la primera ronda, el candidat necessita el suport d'una majoria absoluta, equivalent a 176 diputats. En segona ronda, en fa prou amb el suport d'una majoria simple. Entraran en joc les possibles abstencions. S'espera que els independentistes tornin a tenir la clau de la governabilitat, malgrat el retrocés a les urnes.
El llindar del calendari del 23-J deixaria de marge des de principis de setembre a principis de novembre l'impàs per intentar investir un candidat. Per tant, les corts es dissoldrien després d'aquest termini, al novembre, i les noves eleccions es convocaran de cara al 47è dia de la dissolució de les corts. El temps comença a comptar des del mateix dia de la publicació de la dissolució i convocatòria de noves eleccions. Així, tot i no tenir una data exacta, les travesses i la normativa electoral situen que, en cas que no hi hagi acord, les noves eleccions se celebrarien al desembre, amb Nadal en l'horitzó.
El bloqueig de les corts és un escenari que ja s'ha viscut durant la darrera dècada. La primera va ser el 2015: la irrupció de Podemos i C's van posar fi al bipartidisme del Congrés. El PP va reeditar la victòria, però Mariano Rajoy no es va presentar a la investidura. Pedro Sánchez va intentar bastir una alternativa als populars, però tampoc se'n va sortir.
El 2019, el líder del PSOE va convocar eleccions després d'apoderar-se de la presidència via moció de censura. Els resultats dels comicis de l'abril del 2019 eren dicotòmics: o C's o Podemos. Sánchez va intentar-ho amb Albert Rivera, però l'ambició del líder del partit taronja va enterrar les opcions d'arribar a un acord. En la següent convocatòria, celebrada el novembre del 2019, el cap de llista del PSOE s'ho va repensar i va optar per Podemos.
La repetició d'eleccions d'ara fa quatre anys va permetre estrenar un canvi de reglament. Fins llavors, les repeticions electorals es convocaven per al cap de 54 dies. Precisament, el fet que els comicis poguessin coincidir amb Nadal va portar les forces polítiques a desencallar un acord per canviar la normativa i adaptar-la. La reducció està prevista a la Constitució, estableix que la llei pot escollir d'entre una forquilla de dies en comptes de fixar uns terminis concrets. Es va passar dels 54 dies als 47 actuals. També va reduir la campanya electoral de 15 dies a vuit. A banda, es va acordar rebaixar les dotacions econòmiques que els partits reben per cobrir els costos electorals. Enguany, de les primeres eleccions a l'estiu podem passar a celebrar les primeres eleccions per Nadal.
La repetició electoral no és una opció política: s'hi arriba després d'un seguit de passos previs necessaris. Cal constituir les corts, fer una ronda de contacte i, fins i tot, un intent d'investidura complet abans que es puguin convocar unes noves eleccions. En aquest sentit, els resultats dels comicis d'aquest diumenge inauguren un full de ruta amb dates clau que començaran a l'agost i que podrien allargar la incertesa sobre la governabilitat fins a les vacances de Nadal.
La primera data clau és el 17 agost. El Congrés i el Senat es constituiran de manera simultània: la sessió inicial estarà presidida pel diputat de més edat, que posteriorment serà substituïda un cop es facin les votacions per la presidència de la cambra baixa i de la cambra alta, i les respectives meses. Un cop hi hagi presidents, els diputats prenen possessió de l'acta i, com preveu la Constitució, el president del Congrés es reuneix amb el rei.
Precisament, és el monarca qui convocarà als partits a una ronda de contactes per postular-se a la investidura. La Carta Magna no estableix un termini tancat, però està previst que aquesta primera interlocució es faci la a final d'agost. Als voltants, d'aquesta data també es configuraran els grups parlamentaris, que necessiten 15 diputats per poder constituir-se.
De la ronda de contactes, entre el rei i els candidats en surt una proposta del monarca perquè un candidat es presenti al debat d'investidura. No cal que sigui el candidat del partit amb més escons. Encara que el PP de Feijóo hagi vençut amb 136 diputats, Sánchez també podria ser l'escollit. A partir d'aquí, tampoc hi ha un termini fixat per dur a terme el ple: la convocatòria del debat d'investidura recau en les funcions de la presidència del Congrés, com s'especifica en l'article 170 del reglament de la cambra.
Les previsions més optimistes apunten a principis de setembre com a data per un primer debat. Caldrà veure si qui s'hi presenta és Feijóo o Sánchez. Cap dels dos té majoria absoluta i hauran de fer mans i mànigues per teixir aliances suficients. Ara bé, un cop fixat el ple, el rellotge s'accelera. La investidura consta de dues sessions separades en 48 hores. A la primera ronda, el candidat necessita el suport d'una majoria absoluta, equivalent a 176 diputats. En segona ronda, en fa prou amb el suport d'una majoria simple. Entraran en joc les possibles abstencions. S'espera que els independentistes tornin a tenir la clau de la governabilitat, malgrat el retrocés a les urnes.
Els dos mesos, punt de no retorn
A partir de la primera investidura la normativa es torna molt més escrupolosa. Amb un primer candidat fallit, el rei té un marge de dos mesos per tornar a reunir-se amb els grups polítics i postular un nou candidat. Si no és capaç d'articular una nova sessió d'investidura, els dos mesos marquen un punt de no retorn: noves eleccions. La convocatòria als comicis és automàtica. Es dissolen les corts i es torna a començar amb el procés electoral.El llindar del calendari del 23-J deixaria de marge des de principis de setembre a principis de novembre l'impàs per intentar investir un candidat. Per tant, les corts es dissoldrien després d'aquest termini, al novembre, i les noves eleccions es convocaran de cara al 47è dia de la dissolució de les corts. El temps comença a comptar des del mateix dia de la publicació de la dissolució i convocatòria de noves eleccions. Així, tot i no tenir una data exacta, les travesses i la normativa electoral situen que, en cas que no hi hagi acord, les noves eleccions se celebrarien al desembre, amb Nadal en l'horitzó.
El bloqueig de les corts és un escenari que ja s'ha viscut durant la darrera dècada. La primera va ser el 2015: la irrupció de Podemos i C's van posar fi al bipartidisme del Congrés. El PP va reeditar la victòria, però Mariano Rajoy no es va presentar a la investidura. Pedro Sánchez va intentar bastir una alternativa als populars, però tampoc se'n va sortir.
El 2019, el líder del PSOE va convocar eleccions després d'apoderar-se de la presidència via moció de censura. Els resultats dels comicis de l'abril del 2019 eren dicotòmics: o C's o Podemos. Sánchez va intentar-ho amb Albert Rivera, però l'ambició del líder del partit taronja va enterrar les opcions d'arribar a un acord. En la següent convocatòria, celebrada el novembre del 2019, el cap de llista del PSOE s'ho va repensar i va optar per Podemos.
La repetició d'eleccions d'ara fa quatre anys va permetre estrenar un canvi de reglament. Fins llavors, les repeticions electorals es convocaven per al cap de 54 dies. Precisament, el fet que els comicis poguessin coincidir amb Nadal va portar les forces polítiques a desencallar un acord per canviar la normativa i adaptar-la. La reducció està prevista a la Constitució, estableix que la llei pot escollir d'entre una forquilla de dies en comptes de fixar uns terminis concrets. Es va passar dels 54 dies als 47 actuals. També va reduir la campanya electoral de 15 dies a vuit. A banda, es va acordar rebaixar les dotacions econòmiques que els partits reben per cobrir els costos electorals. Enguany, de les primeres eleccions a l'estiu podem passar a celebrar les primeres eleccions per Nadal.