11
de febrer
de
2017, 20:50
Actualitzat:
12
de febrer,
8:05h
Ha estat un clam des de l'arrencada del congrés: "Unitat, unitat, unitat". És la reclamació que fa una militància esgotada de les batusses quasi a diari dels dos principals líders de Podem, Pablo Iglesias i Íñigo Errejón. I han estat justament les bases les que han pres la batuta i han marcat el ritme de la primera jornada de Vistalegre 2. Els dos s'han vist forçats a soterrar la batalla fratricida en la qual s'han embrancat a l'espera de conèixer els resultats d'una votació que marcarà un abans i un després a la formació lila. "La divisió treballa per a l'enemic", ha advertit Iglesias. "Ens han dit que ens mataríem. A Vistalegre ens estem trobant", ha dit Errejón en el seu torn.
Els dos han fet una posada en escena sense estridències, aparentment amb la mà estesa, però freda. Perquè a ningú escapa que aquest pot acabar sent un procés caïnita: Iglesias ja ha dit que plegarà -fins i tot renunciant a l'escó del Congrés- si no guanya el seu projecte; i si venç farà pinya amb els anticapitalistes i limitarà la capacitat d'influència d'un Errejón que haurà de decidir si vol quedar-se en aquestes condicions. Els anticapitalistes de Miguel Urbán i Teresa Rodríguez, que han arrencat l'ovació del públic, volen fer de frontissa per evitar la ruptura i han exigit "humilitat" a un i altre.
El full de ruta per desbancar el PSOE
En total, 155.275 dels 450.000 inscrits a la formació morada han votat quin volen que sigui el full de ruta de Podem pels pròxims tres anys, una carta de navegació per intentar arrabassar al PSOE la supremacia de l'esquerra. Si bé Errejón no disputa la secretaria general a Iglesias, sí vol pautar el marge de maniobra que té amb una descentralització cap als territoris i un discurs més moderat que no generi anticossos, alimenti la imatge de Podem com a partit institucional capaç de governar i pescar així suports al centre. "No hem vingut a cantar les quaranta als poderosos, sinó a assenyalar-los el camí de sortida", ha etzibat.
Iglesias, però, abandera que només amb el discurs d'impugnació i a través d'abonar la idea que el conflicte i la desobediència institucional poden ser eina de canvi aconseguiran "assaltar" aquells cels que després del 26-J es van situar mes lluny que mai. El secretari general considera, en definitiva, que el projecte d'Errejón suposaria assemblar-se massa al PSOE. De fet, el número dos defensa un model organitzatiu que atorgui pes als dirigents territorials que recorda al dels socialistes i els barons. "A ells no ens podem assemblar ni en el caminar", ha tornat a reclamar aquest dissabte fent referència als partits que encarnen el bipartidisme.
Cap gest de complicitat
Ha quedat clar que Iglesias segueix sent un secretari general amb una acceptació molt alta entre les bases malgrat les polèmiques dels últims mesos. Ha entrat a Vistalegre 2 aclamat pels 10.000 assistents. Malgrat els crits d'"unitat" del públic, no hi ha hagut una encaixada de mans amb Errejón ni cap gest de complicitat. Sí s'han intercanviat consignes. Iglesias ha reivindicat un a un els principals membres de la seva candidatura. Ha tingut la deferència d'afirmar públicament que "compta" amb Errejón i Miguel Urbán, l'eurodiputat líder dels anticapitalistes. Això sí, partint de la premissa que el seu projecte sigui el guanyador i sense especificar de quina manera integrar el fins ara número dos. Perquè de portes endins, asseguren fonts coneixedores de la situació, la intenció d'Iglesias és situar la diputada Irene Montero, afí al seu full de ruta, en aquest lloc per tenir un control total de la direcció.
És per això que, sigui quin sigui el resultat, Vistalegre 2 és només el partit d'anada. Després vindrà la gestió d'un resultat que posarà en risc la unitat que la militància reclama. Aquest congrés, ha dit el secretari general, ha de ser un exemple "d'unitat, fraternitat i intel·ligència" i un espai per "perfeccionar" Podem com a "instrument de majories". De moment, Iglesias i Errejón han unificat missatges per assenyalar que l'enemic a batre està fora. En concret, està aquest cap de setmana celebrant el seu congrés a la Caja Mágica. "No es confiïn, senyors del PP, el vent de canvi segueix bufant", ha cridat Iglesias en l'arrencada de Vistalegre 2. La militància, però, només espera que aquest diumenge al migdia, quan s'anunciï el resultat, Podem no esdevingui un huracà que s'emporti per davant mig partit.
Els dos han fet una posada en escena sense estridències, aparentment amb la mà estesa, però freda. Perquè a ningú escapa que aquest pot acabar sent un procés caïnita: Iglesias ja ha dit que plegarà -fins i tot renunciant a l'escó del Congrés- si no guanya el seu projecte; i si venç farà pinya amb els anticapitalistes i limitarà la capacitat d'influència d'un Errejón que haurà de decidir si vol quedar-se en aquestes condicions. Els anticapitalistes de Miguel Urbán i Teresa Rodríguez, que han arrencat l'ovació del públic, volen fer de frontissa per evitar la ruptura i han exigit "humilitat" a un i altre.
El full de ruta per desbancar el PSOE
En total, 155.275 dels 450.000 inscrits a la formació morada han votat quin volen que sigui el full de ruta de Podem pels pròxims tres anys, una carta de navegació per intentar arrabassar al PSOE la supremacia de l'esquerra. Si bé Errejón no disputa la secretaria general a Iglesias, sí vol pautar el marge de maniobra que té amb una descentralització cap als territoris i un discurs més moderat que no generi anticossos, alimenti la imatge de Podem com a partit institucional capaç de governar i pescar així suports al centre. "No hem vingut a cantar les quaranta als poderosos, sinó a assenyalar-los el camí de sortida", ha etzibat.
Iglesias, però, abandera que només amb el discurs d'impugnació i a través d'abonar la idea que el conflicte i la desobediència institucional poden ser eina de canvi aconseguiran "assaltar" aquells cels que després del 26-J es van situar mes lluny que mai. El secretari general considera, en definitiva, que el projecte d'Errejón suposaria assemblar-se massa al PSOE. De fet, el número dos defensa un model organitzatiu que atorgui pes als dirigents territorials que recorda al dels socialistes i els barons. "A ells no ens podem assemblar ni en el caminar", ha tornat a reclamar aquest dissabte fent referència als partits que encarnen el bipartidisme.
Íñigo Errejón, durant la seva intervenció a Vistalegre 2 Foto: Podem
Cap gest de complicitat
Ha quedat clar que Iglesias segueix sent un secretari general amb una acceptació molt alta entre les bases malgrat les polèmiques dels últims mesos. Ha entrat a Vistalegre 2 aclamat pels 10.000 assistents. Malgrat els crits d'"unitat" del públic, no hi ha hagut una encaixada de mans amb Errejón ni cap gest de complicitat. Sí s'han intercanviat consignes. Iglesias ha reivindicat un a un els principals membres de la seva candidatura. Ha tingut la deferència d'afirmar públicament que "compta" amb Errejón i Miguel Urbán, l'eurodiputat líder dels anticapitalistes. Això sí, partint de la premissa que el seu projecte sigui el guanyador i sense especificar de quina manera integrar el fins ara número dos. Perquè de portes endins, asseguren fonts coneixedores de la situació, la intenció d'Iglesias és situar la diputada Irene Montero, afí al seu full de ruta, en aquest lloc per tenir un control total de la direcció.
És per això que, sigui quin sigui el resultat, Vistalegre 2 és només el partit d'anada. Després vindrà la gestió d'un resultat que posarà en risc la unitat que la militància reclama. Aquest congrés, ha dit el secretari general, ha de ser un exemple "d'unitat, fraternitat i intel·ligència" i un espai per "perfeccionar" Podem com a "instrument de majories". De moment, Iglesias i Errejón han unificat missatges per assenyalar que l'enemic a batre està fora. En concret, està aquest cap de setmana celebrant el seu congrés a la Caja Mágica. "No es confiïn, senyors del PP, el vent de canvi segueix bufant", ha cridat Iglesias en l'arrencada de Vistalegre 2. La militància, però, només espera que aquest diumenge al migdia, quan s'anunciï el resultat, Podem no esdevingui un huracà que s'emporti per davant mig partit.