Un total de 65 persones que van ocupar escó al Congrés dels Diputats en l'anterior legislatura, però no van renovar la seva acta després de les eleccions espanyoles del 23-J, sigui per no anar a llistes o per no aconseguir vots suficients per repetir, han començat ja a cobrar l'anomenada indemnització per cessament que abona la cambra, una mena d'atur que es pot percebre sempre que no es compti amb altres ingressos i que s'hagi estat al parlament un mínim de dos anys.
Aquesta indemnització és l'equivalent a una mensualitat de l'assignació constitucional, fixada actualment en 3.126,89 euros, per cada any de mandat i amb un màxim de 24 mesos. Aquesta prestació no s'abona de cop, sinó mes a mes per donar temps a ajustos i poder cessar l'abonament si hi ha un canvi en la situació laboral de l'exparlamentari.
De quins partits són els exparlamentaris?
En concret, segons les dades del Congrés consultades per Europa Press, estan cobrant aquesta indemnització 24 exdiputats del PSOE, 13 de Podem, 10 de Vox, set del PP, sis de Ciutadans, tres d'ERC, els dos exparlamentaris que va tenir la CUP a l'anterior legislatura i un del PDeCAT. D'entre els més coneguts, destaquen l'exlíder de Ciutadans Inés Arrimadas i l'exdiputat dels comuns Jaume Asens. No obstant això, qui cobrarà aquesta indemnització durant més temps, si la seva situació laboral no varia, és el popular José Ignacio Echániz, que acumula diverses legislatures i qui, per tant, té dret a 18 mensualitats.
Per la seva banda, l'exdiputada socialista per Granada Elvira Ramón pot percebre la indemnització durant 11 mesos. La seva excompanya electa per Jaén Laura Berja, que va ser portaveu d'Igualtat, podrà cobrar-la durant vuit mesos, igual que l'exdiputat de Podem Rafa Mayoral i Anton Gómez Reino, exdiputat de la confluència gallega del partit lila.
Per a alguns, no serà la primera indemnització
Alguns d'aquests diputats també van cobrar l'anomenada indemnització de transició després de la dissolució de les Corts el passat 30 de maig, una espècie de quitança que abona la cambra per cobrir el període entre legislatures. En concret, 48 dels 66 exdiputats que ja perceben la indemnització per cessament van perdre el seu escó el maig i no van tornar a recuperar-lo bé perquè no repetien en les llistes o bé perquè no van aconseguir l'acta.
Després de la dissolució només van continuar sent diputats els 137 membres de la Diputació Permanent. De les 212 persones que van perdre l'escó aleshores, més del 95% van cobrar la denominada indemnització de transició i només una desena va renunciar-hi, segons van explicar a Europa Press fonts parlamentàries.
Aquesta indemnització de transició, també incompatible amb qualsevol altre ingrés públic o privat, sí que s'abona en un únic pagament i no mensualment. La seva quantia correspon a la retribució que cobrarien ses senyories en cas de continuar en actiu durant els dies que van entre la dissolució i la vespra de la constitució del nou Congrés.
A banda de la denominada retribució constitucional (3.126,89 euros) aquesta quitança inclou la indemnització per cobrir despeses de la seva activitat parlamentària (958,75 euros per als de Madrid i 2.008,61 per a la resta), i també els complements que poguessin rebre en funció de les seves responsabilitats a la cambra baixa.