Joan Miquel Oliver, aquesta setmana a Barcelona. Foto: Adrià Costa
En aquest sentit, Oliver defineix 'Pegasus' com una "màxima realització personal i artística", al temps que assenyala que el bon resultat del seu trio amb Sisa i Quimi Portet podria consolidar-se amb l'edició d'un futur disc compartit. Ara bé, sobre el possibilitat de reconstruir el grup amb què es va fer un nom, deixa clar que, tant ell com els altres membres del grup tenen consensuada una resposta: "No tanquem la porta al retorn d'Antònia Font".
-Fa dos anys va assegurar en una entrevista a aquest mitjà que no tenia intenció de tornar a cantar ni de fer un nou disc en solitari. Que ha canviat per a que ara hagi editat 'Pegasus'?
-Suposo que en aquell moment la separació d'Antònia Font no estava prevista. Jo amb Antònia Font em sentia molt còmode, perquè era una feina relativament fàcil per mi. Jo escrivia i en Pau cantava.
-Se sentia més acompanyat?
-Exacte. Amb Antònia Font tot anava rodat. Era el meu projecte principal, tot funcionava i teniem molt de públic i em sentia molt còmode a nivell professional, però quan cada membre del grup busca les seves altres facetes vitals i professionals i tothom estava en altres projectes, jo mateix també, doncs vam decidir entre tots acabar el grup.
-Manté el contacte amb els altres membres del grup?
-Sí. Els Debon tenen un restaurant i cada setmana mínim una vegada vaig a dinar amb ells. Hi ha molt bona relació i de fet abans només ens veiem per feina i ara ens veiem sense tenir obligació.
Joan Miquel Oliver. Foto: Adrià Costa
-Ens demanen si tornarem i diem que en principi no, però que la porta queda oberta. Aquesta és la resposta que espontàniament cada membre del grup explica. A Antònia Font mai no hem pactat res, però la porta al retorn està oberta.
-Després de la separació del grup vostè ha seguit tocant en directe, en la gira conjunta amb Sisa i Quimi Portet. Com arriba a la decisió de tornar a fer un disc en solitari? Tenia més ganes d'escenari?
-No, fer el disc en solitari no és per voler fer una gira, és per fer el disc en si mateix. El que tinc més o menys controlat és fer discos i en aquest hi ha una màxima realització personal i artística, no per la gira. Podria no fer gira, però sí que la vull fer.
-En tot cas, la gira amb Sisa i Portet va anar bé, oi?
-Va anar molt bé. Ha estat un camp d'experimentació per tots, on teníem la tranquil·litat que la responsabilitat estava repartida, tot i que també hi havia la tensió de cantar durant un temps en solitari.
-Hi havia intenció de fer una gira en trio o tot va venir després del primer concert a Vic?
-Primer era aquell concert només. Però el mateix dia del concert, com érem al Mercat de Música Viva amb tots els programadors, ja ens van demanar si faríem gira.
-Però ja es buscava això, amb tants programadors.
-En el nostre cas concret no, però al final hem fet disset concerts.
-I aquest projecte està tancat o pot tenir continuïtat?
-Ara ho hem aturat perquè jo comenci la meva gira, però amb en Quimi hem començat a preparar cançons i hi ha la possibilitat de fer un disc en el futur.
-Tocant amb ells se sent acompanyat de la mateixa manera que amb Antònia Font?
-No, amb Sisa i Portet el que passa és que puc cantar sis o set cançons i després seguir tocant. Si cantes durant tot el concert passes molta tensió i amb Sisa i Quimi ens repartim la responsabilitat.
-Parli'm de 'Pegasus'. Què vol explicar en aquest disc? Quina necessitat ha tingut de fer-lo?
-La meva vida té sentit per la creació, per escriure i gravar discos, és la meva feina i va haver-hi un moment que vaig veure una sèrie d'imatges que volia deixar reflectides en un disc. A més el vaig compondre i gravar a la vegada. Per això m'ho he fet jo sol, perquè en un moment determinat em poso a gravar pistes amb proves a veure si funcionen, i com he de veure si funcionen les he de gravar bé, i un cop la tinc gravada ja em serveix per al disc.
Joan Miquel Oliver. Foto: Adrià Costa
-El que m'agrada és variar. Quan fas feina amb gent et sents molt bé, però sempre surten coses que dius, això millor ho faig tot sol. Amb Antònia Font ja ho féiem així, amb cançons més comunes com 'Holidays' i d'altres de més producció, com 'Batsikafo Katiuskas'. En un grup hi ha tot d'instruments i tots han de tocar i fer la seva aportació, però igualment, si comences a fer els discos molt produïts a l'estudi deixa de tenir sentit tenir un grup.
-I el títol?
-M'ho va dir en Quimi, perquè jo el volia titular 'Marès a radial'.
-Què és el marès?
-Un tipus de pedra que a Mallorca s'utilitza en la construcció. Antigament es tallava amb serra i ara la tallen amb radial.
-I les il·lustracions?
-Són d'Albert Pinya, un gran artista i pintor que ha donat la volta al món. Ara és a Berlin i l'any passat va guanyar el premi d'ArCo.
-Comença gira el 25 d'abril a l'Strenes de Girona. Amb quins músics?
-Amb Txarli Oliver, del col·lectiu Eternity, a la bateria, i amb Jaume Manresa, pianista d'Antònia Font. Amb ell érem una mica els productors dels darrers discos d'Antònia Font, 'Vostè és aquí' el va produir més ell i 'Lamparetes' més jo. Ens ho repartíem però sempre fèiem feina d'estudi, provant pistes, sonoritats, rítmiques... Hem arribat a fer un bon equip, ell controla molt la qüestió electrònica i jo més la microfonia, de manera que de tots dos en fem un de bo.
-En directe tocarà cançons d'Antònia Font?
-No, només cançons meves. Les cançons d'Antònia Font són inseparables de la veu d'en Pau.
-Té res més entre mans a banda del disc?
-Vaig fer el llibre sobre l'escalador Miquel Riera, 'Setembre, octubre, novembre' i em va agradar molt el format. Vaig poder escriure quatre-centes pàgines en tres mesos, perquè vivia i escrivia, de fet vivia dins del llibre.
-Era un reportatge de camp, de fet.
-Sí, i en Miquel Riera em deia que no podia sortir del llibre. La seva vida continua amb projectes esbojarrats i de fet podria fer una segona part i ser el seu biògraf.
