Politica

Josep Borrell: «Una DUI faria que Catalunya no pogués presentar la demanda d'adhesió a la UE»

L'expresident del Parlament Europeu afirma que les normes europees "defensen la unitat territorial dels estats" | Creu que la independència portaria més recursos a Catalunya

ARA A PORTADA

Publicat el 02 de setembre de 2015 a les 06:46

Josep Borrell, expresident del Parlament Europeu. Foto: ACN


Josep Borrell, expresident del Parlament Europeu i exministre durant el govern de Felipe González, ha afirmat que, en cas d'una declaració unilateral d'independència, Catalunya "ni tan sols podria presentar la demanda d'adhesió a la Unió Europea". En una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, Borrell ha explicat que les normes europees "defensen la unitat territorial dels Estats" i que perquè pugui entrar-ne un de nou "cal que la sol·licitud sigui aprovada per unanimitat". En aquest sentit, Borrell ha criticat que "hi ha un realisme màgic que continua dient que no passarà res. Però les coses són així". 

D'altra banda, l'exministre ha parlat sobre el seu nou llibre, Las cuentas y los cuentos de la independencia, que té l'objectiu de fer entendre que "no tenim un problema econòmic de Catalunya sinó d'Espanya". Borrell ha assegurat que les noves estructures d'Estat de Catalunya costarien "uns 6.000 milions d'euros més del que es diu". Tot i així, també ha destacat que "els números serien positius" i que Catalunya tindria més recursos. 

Josep Borrell ha explicat que algunes dades les ha comparat amb els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) i ha parlat sobre el cost en defensa, del qual el CATN "només diu uns quants centenars de milions". Segons Borrell, "Mas diu que l'exèrcit li sortiria barat, però al llibre precisem que si Catalunya fos membre de l'OTAN li costaria el 2% del PIB".   

Finalment, Borrell ha fet referència al sistema de finançament espanyol i ha afirmat que, des de l'any 2009, "Catalunya està a la mitjana, que és on haurien d'estar totes les comunitats. I això s'ha de reconèixer". Tot i així, ha assegurat que "la dispersió és molt gran i sense lògica", destacant que "les comunitats amb més raons per queixar-se" són el País Valencià i Madrid.