El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha dedicat aquesta setmana a estrènyer llaços amb el Sinn Féin mitjançant un viatge a Irlanda i Irlanda del Nord de quatre dies, en els quals ha compartit experiències sobre la resolució de conflictes en el territori català i irlandès, i en el qual especialment ha aprofitat per aprofundir en les claus de l'Acord de Divendres Sant. Tot plegat, en un moment en què els republicans, amb l'informe de l'acord de claredat damunt la taula, exploren les múltiples vies existents per a impulsar la qüestió catalana: tant la irlandesa, com la via Montenegro o la del Quebec. La visita ha culminat amb una trobada aquest migdia amb el president històric del Sinn Féin Gerry Adams.
El viatge de Junqueras s'emmarca en la relació de cooperació i col·laboració entre ERC i el Sinn Féin, un "aliat europeu" dels republicans i que ha acompanyat el procés de negociació impulsat els darrers anys per mirar de resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat. El partit es va comprometre a reconèixer una Catalunya independent si arriba a governar Irlanda, i la seva presidenta és partidària del referèndum acordat. Junqueras ha fet el viatge acompanyat per l'eurodiputat Jordi Solé, i plegats han abordat la via pactada entre Irlanda i el Regne Unit. Els Acords de Divendres Sant són també una de les vies en la qual s'emmiralla l'entorn de Carles Puigdemont.
Després de reunir-se amb Adams, Junqueras ha remarcat com l'exemple irlandès i els Acords de Divendres Sant són un "exemple extraordinari perquè posa sobre la taula la possibilitat de fer un referèndum, la possibilitat que els ciutadans d'Irlanda i Irlanda del Nord puguin decidir sobre el seu futur". Què pot aprendre Catalunya d'aquests acords? Per Junqueras, la clau està en el fet què van establir que quan hi hagi una majoria "clara" a Irlanda del Nord, es podrà votar sobre la seva reunificació. "Ho mirem amb interès", ha insistit. La visita es produeix en un moment en què el Sinn Féin compta amb molt bona posició al territori. El 2020, els republicans irlandesos van guanyar les eleccions a Irlanda -tot i que el bloqueig dels unionistes fa que no hi hagi parlament-, i fa uns mesos, el maig, també va guanyar les eleccions al Nord.
El viatge va començar el dilluns amb els primers contactes polítics a Cork. Dimarts, l'agenda va continuar a Dublín amb trobada inclosa amb la presidenta actual del Sinn Féin, Mary Lou McDonald, i el portaveu d'Afers Exteriors del partit, Matt Carthy. Dimecres, a Belfast, el president d'ERC es va reunir amb el portaveu principal del Sinn Féin, Declan Kearney, i a la tarda amb l'acalde de Belfast, Ryan Murphy. Aquest últim és un dels dirigents coneguts per cuidar molt les dues comunitats, tant la que representa el seu partit com la pro-britànica. Finalment aquest dijous el viatge acaba amb una trobada a les 15:00 hores amb el president de l'Assemblea d'Irlanda del Nord, Alex Maskey.
A principis d'any, Pere Aragonès i la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, també van viatjar a Irlanda per reunir-se amb la Conradh na Gaeilge, la principal organització de defensa i promoció de la llengua irlandesa, i també van mantenir trobades amb McDonald i amb la líder del Sinn Féin a Irlanda del Nord i vicepresidenta del partit, Michelle O'Neill. El partit es va comprometre a reconèixer una Catalunya independent si arriba a governar Irlanda, i la seva presidenta és partidària del referèndum acordat.
Què són els Acords de Divendres Sant?
Els governs irlandès i britànic, i els diferents partits polítics, entre ells el Sinn Féin, van signar els Acords de Divendres Sant, o Acord de Belfast, el 10 d'abril de 1998, ara fa 25 anys. Això va permetre acabar amb 30 anys de conflicte armat a Irlanda del Nord i que l'IRA (Irish Republican Army) abandonés l'activitat armada. L'acord va ser ratificat en referèndum pels ciutadans d'Irlanda i d'Irlanda del Nord.Entre els actors destacats d'aquella entesa hi havia Tony Blair, primer ministre del Regne Unit, i Bertie Ahern, primer ministre irlandès. També dirigents com Adams i David Trimble, del Partit Unionista de l'Ulster, i David Hume, del Partit Social Demòcrata i Laborista. Hi van tenir un paper clau també els Estats Units, de la mà de l'exsenador George Mitchell, home de confiança de Bill Clinton.
Anys abans, el 1993 en la declaració de Downing Street, es van posar les bases de l'acord. El Regne Unit es comprometia a acceptar la decisió del poble d'Irlanda. La clau de volta de l'acord, a banda d'un autogovern important i la retirada de les tropes britàniques, va ser deixar en mans dels ciutadans d'Irlanda del Nord el futur polític del territori, sigui continuar com a part del Regne Unit o bé integrar-se a Irlanda, posició que defensa el Sinn Féin. En altres paraules, establir que l'estatus constitucional d'Irlanda del Nord vindrà determinat per la voluntat dels que hi viuen i acceptada pels governs de Londres i Dublín.