Junts deixa el front de Madrid en mans de Puigdemont i crea una nova direcció restringida

L'executiva de la formació, reunida a Altafulla per arrencar el curs polític, assenyala que no hi ha "cap negociació" en marxa amb el PSOE i nega que se'ls hagi presentat cap projecte d'amnistia en el marc de la investidura de Sánchez

Jordi Turull i Laura Borràs, durant l'executiva de Junts.
Jordi Turull i Laura Borràs, durant l'executiva de Junts. | Junts
31 d'agost de 2023, 13:45
Actualitzat: 20:44h
La reunió que ha celebrat l'executiva de Junts aquest dijous a Altafulla ha servit per constatar tres qüestions: queCarles Puigdemont comandarà el front de Madrid amb la investidura de Pedro Sánchez com a principal qüestió en joc; que encara no ha arrencat "cap negociació" ni s'ha presentat cap projecte d'amnistia, com el partit ha volgut clarificar en un comunicat, tot i que el mateix Puigdemont ha reconegut públicament contactes previs; i que es posarà en marxa un nou òrgan restringit de direcció, el secretariat permanent, que assumirà per delegació algunes de les funcions de l'executiva i que contindrà totes les ànimes del partit.


Pel que fa al paper de Puigdemont -que no formarà part del secretariat permanent, perquè des de fa un any ni tan sols forma part de la cúpula per decisió pròpia, Junts recorda que serà l'expresident qui fixarà la posició en una conferència davant dels diputats i senadors del partit a Brussel·les dimarts vinent. "No hi ha cap negociació en marxa amb ningú, ni tampoc s'ha presentat cap projecte d'amnistia a cap partit polític, fet que demostra que qualsevol informació publicada fins a la data són especulacions que porten a conclusions errònies", sosté el comunicat difós per Junts. De l'amnistia n'han parlat, sense concrecions però amb suficients detalls, els dirigents de Sumar -Yolanda Díaz, Jaume Asens- que s'han involucrat en les converses.

Pel que fa a l'organisme que es posarà en marxa, una espècie de direcció restringida dins la mateixa direcció, aquests seran els integrants: la presidenta Laura Borràs, el secretari general Jordi Turull, els vicepresidents Anna Erra, Josep Rius i Aurora Madaula; el secretari d’organització, David Torrents; la secretària de finances, Teresa Pallarès; l'adjunt al secretari general, David Saldoni; i els representants de les cambres parlamentàries. Una representació de totes les ànimes del partit en una nova cúpula que haurà de prendre les decisions més rellevants, cap de més urgent que la investidura de Sánchez al Congrés dels Diputats.
 

Què defensa Puigdemont sobre la investidura?

En un tuit llarg, de 1931 caracters, publicat aquest matí, Puigdemont ha marcat el pas del que després seria el posicionament oficial del seu partit. "No hi ha cap negociació en marxa amb ningú, ni s'ha presentat cap projecte d'amnistia a cap partit polític, ni per descomptat no he pres cap decisió relativa al Consell de la República en funció de les possibles negociacions que es puguin emprendre", remarca el líder moral de Junts, que aquest dilluns a la nit va enviar una carta als afiliats al Consell per informar-los dels canvis en el marc de l'Assemblea de Representants, que es dissoldrà en paral·lel a les converses existents a Madrid.
 
Perquè, segons Puigdemont, el que s'està produint en aquesta arrencada de la legislatura -en la qual Junts va facilitar al PSOE el control de la mesa del Congrés amb el compromís de defensar l'oficialitat del català a Europa- no són negociacions, sinó "converses". "Hi ha converses amb diferents actors polítics, com és lògic. La majoria són converses que ja teníem en la legislatura passada, en què Junts vivia sense opcions de participar en cap negociació per decisió de tots els actors polítics que ara demanen de conversar. Vull dir que s'ha de vigilar molt a no confondre aquestes converes amb una negociació", remarca l'expresident de la Generalitat, que lamenta que el silenci de Junts hagi comportat la generació de "ficcions" al seu voltant.

"Massa temps s'ha volgut fer servir el concepte de diàleg com a sinònim del de negociació, quan són dos conceptes sensiblement diferents. El diàleg és previ a tota negociació; pot servir per fixar el marc en què aquesta pot discórrer, o pot servir per comprovar que no hi ha marge de negociació. Això ho veurem en els propers dies", sosté en el tuit. Que Puigdemont sigui l'encarregat de fer públic el posicionament negociador de Junts, en tot cas, confirma que és ell qui s'ha posat al capdavant de les converses en tant que líder moral de les sigles, tenint en compte que fa un any va decidir abandonar-ne la direcció i no tenir cap càrrec.


Una discreció inèdita

La discreció és tan acusada que cap dirigent del partit s'ha pronunciat públicament sobre la possibilitat de reunir-se amb el PP d'Alberto Núñez Feijóo per abordar la investidura. El debat està previst pels dies 26 i 27 de setembre, de manera que el calendari afavoreix la negociació discreta entre l'independentisme i Sánchez mentre Feijóo -que ha plantejat al líder del PSOE una legislatura de dos anys amb sis pactes d'Estat per desenvolupar- acapara els focus. L'actitud en la confecció de la mesa del Congrés ha fet entrar Junts en una nova dimensió, marcada pel diàleg a fons a Madrid, una responsabilitat que no havia practicat en els últims cinc anys.


De fet, el partit de Puigdemont -i molt en particular ell mateix- havien estat especialment crítics amb ERC per la col·laboració amb el PSOE. Una de les prioritats de Junts en aquest nou moment és demostrar que negocien millor que els republicans, i que aconsegueixen "cobrar per avançat", com va passar amb el català a Europa fa dues setmanes. En el marc de la nova competició oberta entre els dos exsocis -marcada per veure qui és més exigent amb el PSOE i qui aconsegueix més rèdits del diàleg a Madrid- no es va celebrar cap reunió de coordinació entre ERC i Junts, tot i que els fruits aconseguits es van acabar assemblant molt.