17
de febrer
de
2018, 11:55
Actualitzat:
21:31h
Les relacions entre Junts per Catalunya i ERC van tocar terra dimarts. Les crítiques de la candidatura de Carles Puigdemont contra el president del Parlament, Roger Torrent, per haver recorregut al Tribunal Europeu dels Drets Humans el veto a la investidura del candidat de la principal força de l'independentisme, unit als retrets dels republicans pel que consideraven improvisació i manca de rigor i seriositat de JxCat, van deixar tocada la imatge de l'independentisme.
Malgrat tot, aquell xoc va actuar a mode de catarsi i ben aviat tots dos grups van reprendre les converses -aquell mateix dimarts, de fet- i, a més, de forma discreta. Les reunions, segons expliquen a NacióDigital fonts de les dues candidatures, són "diàries" i, uns i altres destaquen que el "canvi d'actitud" és evident. El silenci dels últims dies, per tant, no s'ha d'interpretar com a distanciament i fredor, sinó precisament com a desgel, per bé que no s'esperen novetats de calat fins, com a mínim, finals de la setmana vinent, un cop superada la ronda de declaracions al Tribunal Suprem.
D'aquesta manera, JxCat hauria acceptat passar a negociar un acord global que incorpori tots els aspectes de la legislatura i no només, com plantejaven alguns dels seus negociadors, aprovar la investidura de Carles Puigdemont i després abordar les altres qüestions. ERC reclamava que s'obrissin tots els fronts per bastir un pacte que inclogués la investidura i el rol del president exiliat, però també el full de ruta de la legislatura i el repartiment de les àrees del Govern.
De les reformes parcials a l'acord global
D'aquesta manera, les propostes que va impulsar en solitari JxCat per reformar la llei de la presidència o per reclamar que Torrent activés la comissió del reglament del Parlament -per facilitar la investidura a distància- han passat a negociar-se en el paquet global de la legislatura i, per tant, previsiblement tampoc no es tramitaran en la reunió de la mesa de la setmana vinent, sinó que quedarien pendents de l'encaix en l'estratègia global.
Sigui com sigui, veus de la candidatura de Puigdemont asseveren que "sempre s'ha buscat un acord sencer" i que aquest "ja hi era el dia 30", quan Torrent va ajornar la investidura, i recorden que la CUP va fer públic un document amb un principi d'acord sobre polítiques de la legislatura -entre els quals la no renovació de concerts amb escoles que segreguen per sexe, punt que ja no es podrà complir perquè el consell de ministres ho ha aprovat en virtut del 155-. En tot cas, llavors encara no estava clar com facilitar una investidura a distància, ni tampoc el repartiment del consell executiu, més enllà d'un pacte per repartir-se'l a la meitat entre JxCat i ERC, sense massa més concrecions, a banda de propostes partidàries.
De fet, un dels importants serrells que s'estan llimant és el paper que hauria de tenir Puigdemont i el Govern a l'exili en relació amb l'executiu interior, així com si caldria forçar una investidura -encara que fos fallida- del president vigent, per evidenciar el seu suport, encara que això comportés conseqüències penals -com reclama l'ANC-. "Hi ha diverses propostes sobre la taula, es mira que pugui ser operatiu", explica una font coneixedora de les negociacions, que afirma que cada cop es tendeix més cap a aquesta fórmula del Govern legítim a l'exili i el Govern operatiu a l'interior, la relació entre els quals encara caldria llimar.
Aquest mateix dissabte, en una entrevista a l'ACN, la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, ha obert la porta a buscar un encaix per a Puigdemont si es compleix, com és previsible, que no pugui tornar a Catalunya sense ser empresonat. Artadi ha detallat que la llista del president negocia amb ERC una figura amb rang superior a Palau per suplir l’absència de Puigdemont un cop sigui investit.
Així, fonts d'ERC defensen que cal certificar "tot el reconeixement de la legitimitat de Puigdemont, però el Govern ha de ser operatiu", és a dir, capaç d'acabar amb el 155 i tornar a fer funcionar la maquinària de la Generalitat -frenant, per exemple, l'atac contra la immersió lingüística-. L'encaix de tot plegat, però, és complicat, per bé que el PDECat ha pres partit aquesta setmana, que ha decidit apoderar-se i, per boca de la seva coordinara general, Marta Pascal, ha reclamat a Puigdemont que proposi un candidat alternatiu.
Els partidaris d'aquesta opció, de fet, asseguren que és una via cada cop més acceptada fins i tot al si de JxCat. Malgrat que la petició de Pascal s'emmarca també en el seu moment processal -dilluns declara al Tribunal Suprem, com Marta Rovira-, el distanciament del nucli dur del PDECat respecte Puigdemont i l'estratègia de forçar la maquinària amb una confrontació directa d'inici amb l'Estat és un fet.
Després se sumarà la CUP
Sigui com sigui, les negociacions per ara se circumscriuen a JxCat i ERC i, un cop aquestes dues forces es posin d'acord, aspiren a sumar-hi la CUP, els diputats de la qual són imprescindibles per assolir la majoria. Els anticapitalistes, que han renovat aquesta setmana el seu secretariat amb una nova direcció amb equilibri amb els més partidaris i els més crítics amb l'aliança amb el "sobiranisme transversal", ja van obrir-se a investir un candidat alternatiu, però igualment voldran fer valer el seu pes per blindar una implantació de la República que només conceben des de la desobediència amb l'Estat.
Així mateix, els negociadors tenen els dos ulls posats en les declaracions de la setmana vinent al Tribunal Suprem, que acaben dimecres. En cap cas, anunciaran un acord abans, perquè la situació processal dels dirigents encausats pot condicionar l'entesa -a banda que els terminis són massa ajustats-, però algunes veus apunten que a finals de setmana o principis de la següent podrien ocórrer avenços significatius. En tot cas, tots tenen clar que no poden tornar a anunciar acords o propostes unilateralment si aquestes han de ser desmentides en una qüestió d'hores. "Cal ser prudents, no pots generar més falses expectatives ni focs d'encenalls", reconeixen.
Malgrat tot, aquell xoc va actuar a mode de catarsi i ben aviat tots dos grups van reprendre les converses -aquell mateix dimarts, de fet- i, a més, de forma discreta. Les reunions, segons expliquen a NacióDigital fonts de les dues candidatures, són "diàries" i, uns i altres destaquen que el "canvi d'actitud" és evident. El silenci dels últims dies, per tant, no s'ha d'interpretar com a distanciament i fredor, sinó precisament com a desgel, per bé que no s'esperen novetats de calat fins, com a mínim, finals de la setmana vinent, un cop superada la ronda de declaracions al Tribunal Suprem.
D'aquesta manera, JxCat hauria acceptat passar a negociar un acord global que incorpori tots els aspectes de la legislatura i no només, com plantejaven alguns dels seus negociadors, aprovar la investidura de Carles Puigdemont i després abordar les altres qüestions. ERC reclamava que s'obrissin tots els fronts per bastir un pacte que inclogués la investidura i el rol del president exiliat, però també el full de ruta de la legislatura i el repartiment de les àrees del Govern.
De les reformes parcials a l'acord global
D'aquesta manera, les propostes que va impulsar en solitari JxCat per reformar la llei de la presidència o per reclamar que Torrent activés la comissió del reglament del Parlament -per facilitar la investidura a distància- han passat a negociar-se en el paquet global de la legislatura i, per tant, previsiblement tampoc no es tramitaran en la reunió de la mesa de la setmana vinent, sinó que quedarien pendents de l'encaix en l'estratègia global.
Sigui com sigui, veus de la candidatura de Puigdemont asseveren que "sempre s'ha buscat un acord sencer" i que aquest "ja hi era el dia 30", quan Torrent va ajornar la investidura, i recorden que la CUP va fer públic un document amb un principi d'acord sobre polítiques de la legislatura -entre els quals la no renovació de concerts amb escoles que segreguen per sexe, punt que ja no es podrà complir perquè el consell de ministres ho ha aprovat en virtut del 155-. En tot cas, llavors encara no estava clar com facilitar una investidura a distància, ni tampoc el repartiment del consell executiu, més enllà d'un pacte per repartir-se'l a la meitat entre JxCat i ERC, sense massa més concrecions, a banda de propostes partidàries.
La investidura a distància i la relació entre el Govern a l'exili i el Govern a l'interior segueixen sent esculls de la negociació
De fet, un dels importants serrells que s'estan llimant és el paper que hauria de tenir Puigdemont i el Govern a l'exili en relació amb l'executiu interior, així com si caldria forçar una investidura -encara que fos fallida- del president vigent, per evidenciar el seu suport, encara que això comportés conseqüències penals -com reclama l'ANC-. "Hi ha diverses propostes sobre la taula, es mira que pugui ser operatiu", explica una font coneixedora de les negociacions, que afirma que cada cop es tendeix més cap a aquesta fórmula del Govern legítim a l'exili i el Govern operatiu a l'interior, la relació entre els quals encara caldria llimar.
Aquest mateix dissabte, en una entrevista a l'ACN, la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, ha obert la porta a buscar un encaix per a Puigdemont si es compleix, com és previsible, que no pugui tornar a Catalunya sense ser empresonat. Artadi ha detallat que la llista del president negocia amb ERC una figura amb rang superior a Palau per suplir l’absència de Puigdemont un cop sigui investit.
El xoc de JxCat amb Torrent per haver enviat a Estrasburg la investidura va fer que les relacions amb ERC toquessin fons. Foto: ACN
Així, fonts d'ERC defensen que cal certificar "tot el reconeixement de la legitimitat de Puigdemont, però el Govern ha de ser operatiu", és a dir, capaç d'acabar amb el 155 i tornar a fer funcionar la maquinària de la Generalitat -frenant, per exemple, l'atac contra la immersió lingüística-. L'encaix de tot plegat, però, és complicat, per bé que el PDECat ha pres partit aquesta setmana, que ha decidit apoderar-se i, per boca de la seva coordinara general, Marta Pascal, ha reclamat a Puigdemont que proposi un candidat alternatiu.
Els partidaris d'aquesta opció, de fet, asseguren que és una via cada cop més acceptada fins i tot al si de JxCat. Malgrat que la petició de Pascal s'emmarca també en el seu moment processal -dilluns declara al Tribunal Suprem, com Marta Rovira-, el distanciament del nucli dur del PDECat respecte Puigdemont i l'estratègia de forçar la maquinària amb una confrontació directa d'inici amb l'Estat és un fet.
Després se sumarà la CUP
Sigui com sigui, les negociacions per ara se circumscriuen a JxCat i ERC i, un cop aquestes dues forces es posin d'acord, aspiren a sumar-hi la CUP, els diputats de la qual són imprescindibles per assolir la majoria. Els anticapitalistes, que han renovat aquesta setmana el seu secretariat amb una nova direcció amb equilibri amb els més partidaris i els més crítics amb l'aliança amb el "sobiranisme transversal", ja van obrir-se a investir un candidat alternatiu, però igualment voldran fer valer el seu pes per blindar una implantació de la República que només conceben des de la desobediència amb l'Estat.
Així mateix, els negociadors tenen els dos ulls posats en les declaracions de la setmana vinent al Tribunal Suprem, que acaben dimecres. En cap cas, anunciaran un acord abans, perquè la situació processal dels dirigents encausats pot condicionar l'entesa -a banda que els terminis són massa ajustats-, però algunes veus apunten que a finals de setmana o principis de la següent podrien ocórrer avenços significatius. En tot cas, tots tenen clar que no poden tornar a anunciar acords o propostes unilateralment si aquestes han de ser desmentides en una qüestió d'hores. "Cal ser prudents, no pots generar més falses expectatives ni focs d'encenalls", reconeixen.