La baixa de Madaula atura la investigació interna de Junts

El protocol intern contra l'assetjament estableix que s'ha resoldre en un màxim de 30 dies, però la resolució de la polèmica al voltant de la qüestionada vicepresidenta del partit s'ha aturat per motius "mèdics"

Aurora Madaula, en una imatge d'arxiu.
Aurora Madaula, en una imatge d'arxiu. | Junts
Oriol March / Carme Rocamora
28 de desembre del 2023
Actualitzat a les 19:17h
La investigació interna de Junts pel cas d'Aurora Madaula es troba en suspens un mes després d'esclatar la polèmica. La comissió de garanties del partit, encarregada d'elaborar un informe vinculant que exposi una decisió a partir de les versions oposades entre la vicepresidenta del partit i la de la majoria del grup parlamentari i la sectorial de feminismes, no té marge de maniobra a conseqüència de la baixa mèdica de Madaula. Aquest fet ha aturat el procediment intern, segons que relaten fonts del partit a Nació.

La dirigent, que també és secretària de la mesa del Parlament, va presentar la baixa als serveis de la cambra pocs dies després d'haver denunciat ser víctima de "violències" durant el ple de les dones de la cambra. Dies després es feia evident que havia perdut la confiança de la direcció del partit i de la presidenta del Parlament, Anna Erra. A hores d'ara, la baixa es manté i des de llavors Madaula no ha participat en actes institucionals, si bé ha mantingut l'activitat a les xarxes socials.

El fet que el procediment es trobi en suspens ha provocat també un hermetisme irrompible entre les files de Junts sobre la situació d'una de les seves vicepresidentes, en aquest cas afí a Laura Borràs. "No ens hem reunit, ningú en parla", remarquen fonts de la cúpula consultades per Nació. "Cap novetat", diuen oficialment. Va ser després del ple de les dones que la permanent de Junts va convocar una reunió d'urgència per abordar la continuïtat de Madaula, tal com va avançar aquest diari. Poc després, una vintena de diputats van presentar un escrit posant en qüestió la seva versió i també la sectorial de feminismes va denunciar que la diputada utilitzés "políticament" una acusació sobre violències. La versió tant dels diputats com de la sectorial és que no hi ha hagut violència masclista, sinó discrepàncies polítiques, i així ho van fer constar a les xarxes diverses diputades. En aquest punt es va activar la comissió de garanties.

És una qüestió extremadament delicada perquè s'hi mescla la proximitat de Madaula a Borràs, i per tant hi entra en joc el pols entre les famílies que hi ha a Junts. La presidenta del partit, que ha protegit Madaula des del primer moment com ho va fer amb Francesc de Dalmases quan va intimidar una periodista del FAQS de TV3 topa amb el corrent més pragmàtic, encarnat en figures com el secretari general, Jordi Turull, o la mateixa Erra. Per això tot plegat està en mans de la comissió de garanties, però fins i tot dins d'aquest òrgan hi ha hagut un terrabastall. La seva presidenta, Magda Oranich, va decidir apartar-se de la investigació interna perquè quan va instruir el cas Dalmases, va rebre múltiples pressions i insults a través de les xarxes, en alguns casos animats pels entorns digitals de Borràs, que aquests dies insisteixen en la necessitat de pujar-la al carro de l'amnistia argüint informes jurídics. 

En aquests moments, tot i que la investigació està aturada, la comissió de garanties compta amb dos documents: el d'una vintena de diputats contra l'actuació de la seva companya, i el de la sectorial de feminismes. Aquest òrgan també espera un escrit de Madaula, però per la baixa mèdica s'ha donat més temps a la protagonista, que sempre ha fet bandera de la seva lluita pels drets de les dones, perquè el pugui presentar. Per què es demana a Madaula que presenti un escrit? Quan la diputada va pronunciar des del Parlament que havia estat víctima de "violències" de companys del seu partit, no va explicitar a qui es referia. És per això que ara el partit vol més detalls, ja que no consten denúncies formals prèvies de Madaula, més enllà de la feta a viva veu al Parlament.
 

Erra vol escollir una persona de confiança

El fons del conflicte es va iniciar quan a finals de novembre quan la secretària segona de la mesa va signar una declaració de suport a una activista andorrana favorable a l'avortament sense consultar-ho amb el partit. Després que, assabentada de l'assumpte, la cúpula del partit i del grup parlamentari expressés dubtes i l'instés a rectificar, Madaula va aprofitar una intervenció en la sessió plenària del 25-N per denunciar "violències silencioses" a Junts. Més tard, Erra la va citar per convidar-la a "reflexionar" sobre el seu futur, instant-la a plegar davant la confiança inexistent. "Així com Borràs va poder escollir una persona de confiança a la mesa del Parlament [primer Jaume Alonso Cuevillas i després Madaula], ara és lògic que la presidenta pugui escollir amb qui ha de treballar", defensen veus de l'executiva. 

Reglament en mà, Erra no té marge de maniobra per apartar Madaula de l'òrgan col·legiat de la cambra. Si dimitís Junts necessitaria la complicitat d'altres grups per substituir-la a la mesa. El partit, malgrat la diligència que marca el protocol contra l'assetjament -"un màxim de trenta dies per a desenvolupar el procés d'investigació i resoldre la situació"- no es mourà fins que Madaula deixi d'estar de baixa. I mentrestant, això sí, seccions internes es preparen. Es preveu especialment complicat el consell nacional de Junts, programat pel 13 de gener, en el qual es contempla el debat d'escrits i posicionaments tan en contra com a favor de Madaula. 

De fet, aquest consell s'havia de celebrar el 2 de desembre, pocs dies després d'esclatar el cas. La direcció del partit va decidir posposar-lo sense un motiu aparent: "Hem convingut que el dia 2 de desembre encara no hi haurà prou elements de judici", enviava la cúpula a la militància en un correu electrònic consultat per Nació. És a dir, s'escudava en el fet que no hi havia prou elements per debatre, una argumentació que va sorprendre perquè feia només uns dies que els juntaires havien tancat un acord amb el PSOE i votat a favor d'investir Pedro Sánchez.