Després de dies de malestar intern, Anna Erra s'ha citat aquest dijous amb Aurora Madaula. La presidenta del Parlament havia convocat la secretària segona de la mesa -i vicepresidenta de Junts- arran de la situació generada després que Madaula denunciés "violències silencioses" en el marc del partit. Quina conclusió n'ha sortit? Que, almenys de moment, la dirigent propera a Laura Borràs continuarà amb la responsabilitat parlamentària, com detallen diverses fonts consultades per Nació. Tot i això, la cita ha servit per constatar la desconfiança existent amb ella per part d'estaments claus del partit, com s'ha observat en els últims dies. De fet, segons fonts de la presidència del Parlament, Erra ha convidat la secretària segona a "reflexionar" si ha de continuar en el càrrec. La cita a la cambra s'ha allargat durant quaranta minuts. 

[noticiadiari]2/265829[/noticiadiari]
Tot va arrencar divendres de la setmana passada, quan Madaula va denunciar l'existència de "violències silencioses" des del faristol del Parlament. Es referia a la polèmica interna viscuda sobre l'aval que va explicitar la secretària segona de la mesa a una declaració de suport a una activista andorrana favorable a l'avortament. El moviment no va agradar a la direcció i al grup parlamentari, que es queixaven que s'havia fet sense consensuar. Quan Madaula va vincular el que havia passat de portes endins a les violències masclistes, un grup nombrós de diputats es va mobilitzar per queixar-se i per elevar la protesta a la direcció del partit.

La permanent es va reunir durant el cap de setmana, i allà es va decidir que el cas es traslladaria a la comissió de garanties del partit, liderada per Magda Oranich. Durant la reunió del grup parlamentari celebrada dimarts, es van recollir diversos comentaris crítics amb el paper de Madaula. "Hi ha una autèntica batalla campal", remarcaven dirigents del partit consultats per Nació. Mentre que les veus propers a Jordi Turull, secretari general, són més aviat crítiques amb la secretària segona de la mesa, Borràs li ha fet costat en tots els àmbits. De fet, va tuitejar íntegrament la intervenció al Parlament en la qual denunciava "violències silencioses".

Coincidint amb l'esclat d'aquest focus de tensió, Junts ha celebrat en els últims dies votacions per triar presidents locals de Girona i de Lleida, i en les dues votacions s'han imposat amb claredat els afins al secretari general davant dels noms propers a Borràs. A Girona, el nou líder serà Pere Saló, mentre que a Lleida ho serà Cristina Polina. Cristina Casol, diputada afí a Borràs i que ja es va presentar per ser candidata a la capital de Ponent, amb prou feines ha arribat al 30% de vots per ser secretària d'organització davant del candidat guanyador.

[noticiadiari]2/265899[/noticiadiari]
"Denunciar violències masclistes comporta un xoc violent contra el sistema patriarcal", va assenyalar ahir al vespre Madaula en un acte a Terrassa. Els dirigents més allunyats de la secretària segona de la mesa recorden aquests dies que no va fer cap comentari en públic quan Francesc de Dalmases, també molt proper a Borràs, va intimidar una periodista del FAQS el juliol del 2022. De moment, la comissió de garanties de Junts ja té tres documents sobre la taula: la denúncia de Madaula, l'escrit dels diputats contra ella i una iniciativa de la sectorial de feminismes del partit -així ho ha avançat El Periódico- que desacredita la versió de la dirigent.
 

👉🏼 La discrepància política mai pot ser considerada violència institucional.

👉🏼 La discrepància política mai pot ser considerada violència masclista.

✅ La discrepància política genera debat i consensos, no violències. pic.twitter.com/44H62qi6LI

— Irene Negre #junts 🎗🎗🎗 (@irenenegre) November 30, 2023

En paral·lel, diputades de Junts han fet tuits referint-se al cas de Madaula, amb crítiques clares a la situació. Irene Negre, per exemple, ha penjat aquest lema: "Si alguna cosa s'aprèn a la vida és que la mentida sempre es posa en contra de qui se la inventa". "En política, discrepar és el que en la majoria de casos et permet arribar a consensos o a decidir un posicionament a favor o en contra. Discrepar no és en cap cas un atac, ni un acte de violència cap a ningú i cal dir-ho sense complexos: se'n diu democràcia", ha indicat Anna Feliu. "Les majories, compartides o no, sempre s’han respectar. La discrepància política no es pot considerar mai violència institucional i/o masclista", ha afegit Maite Selva. La pugna ja és pública.