05
de febrer
de
2020, 10:50
Actualitzat:
11:54h
La Cambra de Comerç de Barcelona proposa fixar un salari mínim de referència a Catalunya que se situï entre els 1.000 i els 1.100 euros mensuals, en 14 pagues, aquest 2020. Així ho ha fet públic aquest dimecres en la presentació sobre un estudi monogràfic sobre aquesta qüestió que situa el llistó força per sota que el que va plantejar el vicepresident català, Pere Aragonès, de 1.239,5 euros, o encara més en el cas de la Intersindical-CSC, que el reclama de 1.320 euros.
La Cambra, a diferència de l'executiu o el sindicat independentista, no ha tingut en compte les recomanacions de determinats organismes internacionals que indiquen que el salari mínim hauria d'equivaldre al 60% del sou mitjà. En canvi, s'ha basat en sis criteris: equitat -evitar la figura del treballador pobre-, diferencial -ajustat al cost de la vida català-, demoscòpic -en funció del mercat laboral actual-, comparatiu -atenent a la relació entre salari mínim, productivitat i salaris mitjans/medians-, cost-benefici -efecte en l'ocupació a curt i mitjà termini- i transformatiu -impacte sobre el creixement a llarg termini.
El president de la Cambra, Joan Canadell, ha situat aquesta proposta en l'horitzó d'avançar cap a una economia catalana d'alt valor afegit les properes dècades. "Quan tens un salari mínim de 740 euros, com fa un any, estàs dient que vols una economia de baix valor afegit", ha reflexionat, i ha instat a transformar els negocis cap a aquest model. De fet, ha subratllat que un major salari mínim pot generar incentius per millorar la formació dels treballadors, així com pot provocar que el consum intern creixi.
Aquest estudi, en lloc de basar-se en el salari mitjà, agafa la mediana salarial de referència, el 60% de la qual se situa en els 1.060 euros mensuals, a Catalunya. Així mateix, assenyala que, per tenir el mateix poder adquisitiu que la mitjana estatal amb el seu salari mínim, aquest a Catalunya s'hauria d'elevar fins als 1.031 euros. O al 1.039 euros, si ha d'equivaldre a la mitjana internacional pel que fa a la relació entre salari mínim i remuneracions.
La Cambra, en tot cas, alerta que un increment del salari mínim, quan creix molt i afecta a molta quantitat de treballadors, té un efecte més elevat en l'economia. Igualment, però, també admet que un augment progressiu pot suposar un estímul per a la formació dels treballadors i la inversió dels empresaris, motiu pel qual assenyala que el salari mínim podria situar-se entre els 1.200 i els 1.400 euros el 2030.
Aquesta quantitat s'hauria de concretar, segons l'informe, en funció de com avancessin també diversos valors, com l'impacte d'aquesta mesura sobre l'ocupació i l'evolució dels preus i la productivitat. Així mateix, la Cambra planteja que els sous dels joves fins a 25 anys no estiguessin lligats a aquest salari mínim així com tampoc ho estiguessin determinats sectors amb més dificultats econòmiques.
Reclamar salaris mínims diferenciats a l'Estat
L'organització empresarial recomana també que, com que la Generalitat no pot fixar un salari mínim català, pressioni l'Estat per tal que estableixi salaris mínims diferenciats per comunitats, en funció dels criteris assenyalats. En paral·lel, els sindicats i patronals poden negociar establir-lo de referència als convenis i l'administració catalana el pot adoptar entre els empleats públics i funcionaris.
Malgrat tot, el director del Gabinet d’Estudis de la Cambra, Joan-Ramon Rovira, ha criticat la proposta del Govern de situar el salari mínim de referència en els 1.239,5 euros, ja que "el risc que els costos superin els beneficis és massa elevat" amb aquest increment. És un horitzó al qual admet que caldria tendir en la propera dècada, però en el 2020, així com ha asseverat que "seria contraproduent i negatiu indexar el salari mínim amb el 60% del salari mítjà", tot i que no ho veuria tan malament si s'agafés de referència el 60% del salari medià.
Poc efecte de l'anterior pujada
Segons l'informe de la Cambra de Comerç, només un 10,7% de les empreses catalanes es van veure afectades per l'augment del salari mínim interprofessional del 2019 a 900 euros i aquest no va tenir un impacte negatiu sobre el mercat laboral. L'impacte, però, creix fins al 14,2% en el cas de les empreses de serveis -a excepció del comerç o l'hosteleria-, on hi ha sous més baixos, o al 15,4% en les empreses de 50 o més ocupats. L'efecte s'ha notat també en el 18,1% de les empreses de Lleida o el 14,8% de les de Tarragona.
Així mateix, tan sols un 18,5% de les empreses que van respondre l'enquesta opina que el salari mínim no s'hauria de tocar i un 29% creu que aquest s'hauria d'augmentar en els convenis per adaptar-lo a la situació de cada sector. El 18,8% també creu que s'hauria d'adequar el salari mínim interprofessional al nivell de vida de cada territori. Molt poques, però, es mullen, ja que un 14,1% el fixaria entre els 901 i els 1.100 euros -com proposa la Cambra-, un 14,4% el fixaria entre 1.101 i 1.300 euros -com vol el Govern- i tan sols un 4,2% l'elevaria a més de 1.300 euros -com pretén la Intersindical-CSC.
La Cambra, a diferència de l'executiu o el sindicat independentista, no ha tingut en compte les recomanacions de determinats organismes internacionals que indiquen que el salari mínim hauria d'equivaldre al 60% del sou mitjà. En canvi, s'ha basat en sis criteris: equitat -evitar la figura del treballador pobre-, diferencial -ajustat al cost de la vida català-, demoscòpic -en funció del mercat laboral actual-, comparatiu -atenent a la relació entre salari mínim, productivitat i salaris mitjans/medians-, cost-benefici -efecte en l'ocupació a curt i mitjà termini- i transformatiu -impacte sobre el creixement a llarg termini.
El president de la Cambra, Joan Canadell, ha situat aquesta proposta en l'horitzó d'avançar cap a una economia catalana d'alt valor afegit les properes dècades. "Quan tens un salari mínim de 740 euros, com fa un any, estàs dient que vols una economia de baix valor afegit", ha reflexionat, i ha instat a transformar els negocis cap a aquest model. De fet, ha subratllat que un major salari mínim pot generar incentius per millorar la formació dels treballadors, així com pot provocar que el consum intern creixi.
Aquest estudi, en lloc de basar-se en el salari mitjà, agafa la mediana salarial de referència, el 60% de la qual se situa en els 1.060 euros mensuals, a Catalunya. Així mateix, assenyala que, per tenir el mateix poder adquisitiu que la mitjana estatal amb el seu salari mínim, aquest a Catalunya s'hauria d'elevar fins als 1.031 euros. O al 1.039 euros, si ha d'equivaldre a la mitjana internacional pel que fa a la relació entre salari mínim i remuneracions.
La Cambra, en tot cas, alerta que un increment del salari mínim, quan creix molt i afecta a molta quantitat de treballadors, té un efecte més elevat en l'economia. Igualment, però, també admet que un augment progressiu pot suposar un estímul per a la formació dels treballadors i la inversió dels empresaris, motiu pel qual assenyala que el salari mínim podria situar-se entre els 1.200 i els 1.400 euros el 2030.
Aquesta quantitat s'hauria de concretar, segons l'informe, en funció de com avancessin també diversos valors, com l'impacte d'aquesta mesura sobre l'ocupació i l'evolució dels preus i la productivitat. Així mateix, la Cambra planteja que els sous dels joves fins a 25 anys no estiguessin lligats a aquest salari mínim així com tampoc ho estiguessin determinats sectors amb més dificultats econòmiques.
Reclamar salaris mínims diferenciats a l'Estat
L'organització empresarial recomana també que, com que la Generalitat no pot fixar un salari mínim català, pressioni l'Estat per tal que estableixi salaris mínims diferenciats per comunitats, en funció dels criteris assenyalats. En paral·lel, els sindicats i patronals poden negociar establir-lo de referència als convenis i l'administració catalana el pot adoptar entre els empleats públics i funcionaris.
Malgrat tot, el director del Gabinet d’Estudis de la Cambra, Joan-Ramon Rovira, ha criticat la proposta del Govern de situar el salari mínim de referència en els 1.239,5 euros, ja que "el risc que els costos superin els beneficis és massa elevat" amb aquest increment. És un horitzó al qual admet que caldria tendir en la propera dècada, però en el 2020, així com ha asseverat que "seria contraproduent i negatiu indexar el salari mínim amb el 60% del salari mítjà", tot i que no ho veuria tan malament si s'agafés de referència el 60% del salari medià.
Poc efecte de l'anterior pujada
Segons l'informe de la Cambra de Comerç, només un 10,7% de les empreses catalanes es van veure afectades per l'augment del salari mínim interprofessional del 2019 a 900 euros i aquest no va tenir un impacte negatiu sobre el mercat laboral. L'impacte, però, creix fins al 14,2% en el cas de les empreses de serveis -a excepció del comerç o l'hosteleria-, on hi ha sous més baixos, o al 15,4% en les empreses de 50 o més ocupats. L'efecte s'ha notat també en el 18,1% de les empreses de Lleida o el 14,8% de les de Tarragona.
Així mateix, tan sols un 18,5% de les empreses que van respondre l'enquesta opina que el salari mínim no s'hauria de tocar i un 29% creu que aquest s'hauria d'augmentar en els convenis per adaptar-lo a la situació de cada sector. El 18,8% també creu que s'hauria d'adequar el salari mínim interprofessional al nivell de vida de cada territori. Molt poques, però, es mullen, ja que un 14,1% el fixaria entre els 901 i els 1.100 euros -com proposa la Cambra-, un 14,4% el fixaria entre 1.101 i 1.300 euros -com vol el Govern- i tan sols un 4,2% l'elevaria a més de 1.300 euros -com pretén la Intersindical-CSC.