A la ciutadana Carolina Punset li hem d'agrair que parli clar. Un sol discurs i ja ha posat les cartes sobre la taula, entre bravos i olés, i anant a totes: ridiculitzant un model d’èxit espaterrant com el de la immersió lingüística, menyspreant la resistència d’una llengua minoritzada, mostrant una penosa supremacia moral i, també, evidenciant que l’anunciada renovació de la política és només "xapa i pintura". Nova façana, però la mateixa cançoneta, colonitzadora i castradora, de sempre.
 
Sense tallar-se ni un pèl, diu la ciutadana Carolina Punset que som "de poble" i que parlant en la nostra llengua "no trobarem feina". I penso, coi, que quina sort que té ella de ser una dona al servei del nostre primitivisme intel·lectual. Que quina sort poder dir que ets una ciutadana del món, i quedar-te tan ample, mentre desconeixes i menystens allò que t’és més proper. I afegeixo: que bé poder dir que no et mires el melic i que no ets d’eixe món mentre et rebolques en el fangar del xovinisme i jugues a tenir-la més grossa, la bandera.
 
Això sí, els feréstecs i els reaccionaris som nosaltres, els indígenes, i no pas la ciutadana Carolina Punset. Aneu del tot equivocats si el seu discurs us ha semblat ranci i agre. Us heu malfixat completament si els seus arguments us han semblat tan cutres com els de la dreta més casposa. Ni molt menys se us acudeixi dir que us ha semblat que parla des de l’odi, la prepotència, la fatxenderia o la ignorància.
 
No penseu, tampoc, que aquest nou atac a la llengua catalana serà rebatut per l'Estat, o per una opinió pública totalment vampiritzada per aquests ciutadans cosmopolites, cultes, refinats i plurilingües. La pròpia ciutadana Carolina Punset ho explicava en una recent entrevista a El Temps: "sóc incapaç de concebre el món des d'un punt de vista local". Totalment cert. Senzillament, perquè és incapaç de concebre el món. Per molt que en sigui una aferrissada ciutadana.