La confraria sobiranista comença a congregar-se quan encara fosqueja. Amb posat solemne, abrics i americanes fosques, més bufandes que corbates. Toca abrigar-se. No pel fred, sinó pels vents glacials que bufen des dels jutjats. Els alcaldes formen part d'aquesta primera capa de resguard de Carme Forcadell que també aplega el Govern i diputats. Toca desfilar cap al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un dia gris que els concentrats celebren: "Pitjor seria que plogués". La meteorologia dóna treva. El clima polític, no. I per això els centenars de batlles s'han presentat empunyant les seves vares, aquell senzill pal de fusta llimada i envernissada que simbolitza el poder municipal. "Hem de defensar el poder de les nostres institucions", defensa un d'ells.

La presidenta del Parlament ja feia dies que estava preparada per aquest dia, que no és més que el preàmbul d'un any en què jornades com la d'avui no seran una excepció. "Està tranquil·la i valenta", deien des del seu entorn. A les portes del Parlament i flanquejades pel president Carles Puigdemont i l'expresident Artur Mas, manté la mirada fixa i el mig somriure congelat. El posat serè només es trenca a base d'intercanviar mirades de complicitat, encaixades de mà, mitges abraçades o copets a l'esquena. Preparada ja per desfilar, Forcadell es planta davant de la porta principal de l'edifici del Parlament, on avui no hi oneja cap bandera perquè no hi ha sessió plenària. Alcaldes, diputats i consellers desfan durant uns segons el to purament institucional per ovacionar la presidenta i llançar crits a favor de la independència.

Arrenca la comitiva i ho fa com si d'una processó es tractés en un parc de la Ciutadella buit en una dia gris a primera hora del matí. Sobre les esquenes de tots: la càrrega del procés sobiranista i el desgast que suposa. Ho fan, però, a cara descoberta. Després de desfilar pel passeig dels Til·lers, s'aturen davant d'unes lletres gegants blanques que dibuixen la paraula "democràcia". Canvi de tessitura un cop la confraria surt del parc. Els grisos comencen a barrejar-se amb el toc de color de les banderes estelades. La remor solemne, amb els crits d'independència. El pas anodí de processó, amb els braços alçats d'aquells que criden contra la justícia espanyola i demanen que els seus representants "no facin ni un pas enrere".

La reivindicació del carrer

Entre 58 i 62 anys tenen tres veïnes de Caldes de Montbui que s'han llevat a les sis del matí per ser-hi. Una treballa de tardes, l'altra està de baixa de la feina i la tercera és jubilada. Realment, la mitjana d'edat és alta i això s'explica perquè és dia laborable. "Volem expressar la nostra disconformitat amb què es jutgi Forcadell per exercir la democràcia", diuen amb els punys tancats i to enutjat. Certament desconeixen què és la comissió d'estudi del procés constituent i les vicissituds del procediment. A ulls de bona part dels mobilitzats Forcadell compareix davant de la magistrada del TSJC, ras i curt, per impulsar un procés independència.

"Sí, jo també sóc jubilat", diu als seus 71 anys un barceloní que porta més d'una hora palplantat davant del magistral edifici. Cal actuar, diu, davant del que considera "l'inici d'una escaramussa". I interromp el seu relat quan la confraria s'atura a les escales del tribunal. Forcadell saluda, somriu, i entra. Mitja hora de declaració, 25 preguntes només de la seva defensa. Els ciutadans esperen mentre molts dels càrrecs electes retornen als seus llocs. Desapareixen les vares dels alcaldes. La processó es desfà, el carrer segueix. I el sol, avui, no surt. Però tampoc, de moment, són necessaris els paraigües.