"Avui fem renéixer l'esquerra nacionalista dels Països Catalans. Marquem l'inici de la victòria, recuperem el que és nostre". Era el missatge -com a mínim, ambiciós- que apareixia a xarxes socials el 25 de juny sota una nova marca: Impuls Nacional. Des de llavors han passat prop de tres mesos en què el projecte ha anat compartint diferents vídeos amb les seves idees i que han tingut prou recorregut a nivell de visualitzacions. Però amb l'inici del nou curs, han passat a l'acció amb un cicle d'actes per presentar-se en societat i que aquest dimarts passa per Barcelona. És, també, una branca més de la reactivació de joves que es va veure per la Diada.

Quin és l'objectiu? Ho decidirà el camí que recorrin i com de gran s'acabi fent el projecte. De moment, els impulsors expliquen a Nació que es tracta d'un projecte "a llarg termini" -no descarten ser un partit polític, però no es veuen participant en cap elecció propera- però que té una voluntat clara: influir, de la manera que sigui, a "autocentrar" els discursos d'ERC i la CUP. Què vol dir això? Doncs que cal abordar debats incòmodes com el paper de la immigració en el model productiu del país, el qüestionament del lema històric del catalanisme "un sol poble" o que l'eix nacional torni a competir en igualtat amb l'eix ideològic.

Què vol ser Impuls Nacional?

La primera incògnita és què vol ser Impuls Nacional. De moment és un espai de trobada de gent que es defineix com una "confluència" de nacionalistes d'esquerres que vol abordar la refundació de l'independentisme progressista. Consideren que els espais actuals estan "esgotats" i que cal trobar un marc de debat que estigui fora dels entorns dels partits, on creuen que no hi ha marge per a l'autocrítica. Ja han fet un acte de presentació a Girona, aquest dimarts el faran a Barcelona i dissabte passaran per Banyoles. En preveuen de nous per Catalunya i l'objectiu, encara que de moment no és viable, és poder arribar al País València i a les Illes. 

Política

​REPORTATGE

Els nens del procés tornen als carrers: «És el nostre moment, s'ha acabat el pessimisme» Lluís Girona Boffi

Aquest procés ha de permetre "socialitzar" el projecte i "detectar lideratges". De moment, es defineixen com una organització política que té un nucli més fort d'unes poques persones, mentre que unes 300 li donen suport formal. Els ponents dels actes convocats fins ara són l'historiador Oriol Méndez, l'escriptora Júlia Bacardit, la guionista Noelia Karanezi, o l'economista Noel Huguet. Si la proposta -que fa un pas més respecte Nexe Nacional- convenç i es pot desplegar una estructura territorial mínimament consistent, la voluntat dels impulsors és convocar un congrés fundacional que reguli el funcionament intern del partit i concreti els posicionaments ideològics. Tot això, insisteixen, és a llarg termini i la canalització és una incògnita. Pot ser un partit polític nou? Sí, però en tenen prou amb remoure les bases de l'esquerra independentista.

Debats incòmodes a l'esquerra independentista

Les intencions són ambicioses no només per l'objectiu, sinó també pels debats incòmodes que pretenen abordar. El primer és molt clar: la qüestió demogràfica i el paper de la immigració deixant clar, això sí, que la culpa és del model productiu que "precaritza" tant els d'aquí com els que venen de fora. "El migrant és víctima, igual que nosaltres, d'un sistema capitalista i globalista", apunten des del col·lectiu. Així doncs, defensen que l'esquerra parli de la immigració però volen incidir sobretot en sectors com el turisme, el càrnic o el del comerç, que estan subvencionats i no aporten al PIB. Era, precisament, una de les idees clau que es reflectia a l'informe Fènix.

Impuls Nacional també qüestiona la idea d'"un sol poble", històric lema del catalanisme i encunyat tant per la dreta com per l'esquerra nacionalista. "No tothom qui viu a Catalunya és català, s'ha de voler ser català", apunta un dels impulsors del projecte. Així doncs, situen dos pilars per ser reconegut com a català: el més indiscutible és parlar la llengua pròpia del país i participar del "projecte nacional". Aquest segon punt contempla "moltes maneres d'integrar-se" però es resumeix en la implicació en la vida social del país i en accions quotidianes que no requereixen una afiliació activa.

Abandonar la "cultura de la resistència"

En resum, Impuls Nacional planteja un canvi de mentalitat de l'esquerra independentista. "Abandonar la cultura de la resistència i no tenir al·lèrgia a guanyar poder" és el plantejament que fan els impulsors del projecte. Creuen que al sobiranisme "li ha faltat realisme i li ha sobrat moralisme", i que no val només resistir, sinó que s'ha de voler governar i prendre decisions. D'aquesta manera, exigeixen un "marc teòric propi" que s'allunyi de les comparacions amb l'esquerra estatal o internacional i que recuperi l'eix nacional, també tenint en compte que a vegades cal pactar amb la dreta catalana, encara que no hi coincideixin.

Un missatge de passar a l'acció que també volen transmetre a la societat perquè "no n'hi ha prou amb anar a votar". "Ser català ha de ser incòmode perquè estem en conflicte i som una nació oprimida", apunten des d'Impuls Nacional, que demanen mantenir sempre la llengua per plantar cara al bilingüisme i "catalanitzar la immigració". Totes aquestes idees, però, abans hauran de guanyar "incidència social i legitimitat". Si tot plegat serveix perquè ERC i la CUP tinguin un "discurs autocentrat i guanyador", Impuls Nacional ja sentirà que la feina està feta.