07
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
9:31h
La seguretat preocupa els barcelonins. Fa quatre anys que les dades del baròmetre de l'Ajuntament de Barcelona indiquen que la inseguretat és el principal problema per als veïns. La percepció d'inseguretat, doncs, existeix, malgrat que les dades de delictes vagin a la baixa. Segons dades dels Mossos, el 2022 es van registrar 193.286 fets delictius, que representen un descens del 14,6% respecte de l'any 2019, quan se'n van denunciar 226.366. La delinqüència cau especialment pel que fa a furts, malgrat que les violències sexuals creixen de manera preocupant. En aquest escenari, la seguretat, que sovint incomoda els partits d'esquerra, serà un dels eixos de la campanya electoral i la CUP, que opta a recuperar la representació a Barcelona de la mà de Basha Changue, no defugirà el debat.
L'objectiu és confrontar el relat de la dreta, que segons la CUP ha portat a partits situats a l'esquerra a comprar discursos que impliquen una regressió de drets. Els anticapitalistes situen la policia com a "última ràtio" i plantegen abordar el problema des de diversos fronts i atacant la base, que és la desigualtat i l'exclusió social. "Existeix una correlació entre desigualtat social i índex delinqüencial", argumenta Xavier Pellicer, diputat de la CUP i portaveu a la comissió d'Interior. Per això, la solució no passa tant per endurir les penes o posar més agents al carrer, sinó per "intervenir en reduir la desigualtat". "Tenim una de les majors ràtios de policia d'Europa, amb 450 agents per cada 100.000 habitants, i un dels codis penals més durs, i això no genera efectes dissuasius", afegeix.
Després de dos anys d'anàlisi de la tasca als municipis, treball acadèmic i en els quals les ponències de la comissió d'estudi del model policial han estat útils, el partit sosté que les respostes "securitaristes" -més policia, més multes, més càmeres- tenen impacte a curt termini, però al cap de poc temps deixen de funcionar, traslladen el problema de lloc, i contribueixen a estigmatitzar les zones on s'apliquen. Aquest diumenge, els cupaires han organitzat unes jornades per definir propostes i desmentir mites o plantejaments que no funcionen. Durant la campanya, desplegaran propostes per mirar de fugir del discurs de més o menys agents de policia a la ciutat. "Volem confrontar propostes que partits com ERC i els comuns fan per electoralisme, i que suposen comprar el marc de l'extrema dreta", diu Pellicer.
La recepta de la CUP
I per on passa la recepta de la CUP? La policia ha de tenir paper quan hi ha un esclat de violència, conflictes elevats o zones on operen grups de crim organitzat, però no se'ls han d'encarregar feines que no els corresponen, com ara desallotjar una plaça perquè hi ha joves que no deixen dormir els veïns. Això, diuen, s'ha de resoldre d'una altra manera, amb mediadors o educadors, però no amb policia. La proposta dels anticapitalistes passa per potenciar els serveis socials i la intervenció comunitària, i abordar els problemes des del principi, no pas en el moment que esclaten.També per sortir dels "guetos culturals" i generar dinàmiques culturals fora del centre de la ciutat per aconseguir més cohesió social; combatre la precarietat -"qui se sent més insegur és qui té més precarietat econòmica: la gent jove i la gent gran", detalla Pellicer-; per distribuir l'habitatge públic arreu i generar "interrelació" entre persones de diferents classes socials, o trencar guetos a través de la distribució d'alumnes entre centres educatius. Els plans de seguretat, en aquest sentit, s'han d'allunyar de la perspectiva "securitarista" i plantejar-se tenint en compte la realitat de cada municipi, l'opinió dels agents socials i del veïnat.