La CUP sotmetrà a ratificació de la militància la decisió de no concórrer a les eleccions espanyoles del 29 de novembre. Així ho ha decidit la Mesa Nacional del partit en una reunió celebrada a la seu de la formació independentista aquest dissabte, on s'ha acordat no impulsar una candidatura perquè consideren que actualment "no es donen les condicions polítiques per fer-ho". A la Mesa Nacional, que és el màxim òrgan de direcció política de la formació, hi tenen vot el secretariat nacional i representants de les assemblees territorials; també hi participen, amb veu però sense vot, els diputats, representants de les sectorials internes i de la coordinadora d’electes.
La formació habilitarà una votació en línia de 24 hores a partir de les 7 hores del matí d’aquest diumenge 11 d’octubre perquè la militància ratifiqui la decisió. Els portaveus nacionals de la CUP faran públics els resultats de la votació dilluns 12 d’octubre, en una roda de premsa, i comunicaran la posició definitiva de l’organització sobre la concurrència als comicis espanyols. Segons ha pogut saber Nació, el debat s'ha allargat més del que estava previst a causa de la divisió d'opinions internes i, arran d'aquestes diferències entre la direcció, la Mesa Nacional ha optat per instar a la militància a ratificar la decisió.
La decisió de la CUP trenca amb la tendència de la formació anticapitalista, que sí que es va presentar a les dues últimes eleccions espanyoles. El novembre del 2019, primera vegada que els independentistes d’esquerres anaven als comicis de l’Estat espanyol, van entrar al Congrés amb dos diputats. A les eleccions del 2023, però, la CUP no va arribar als 100.000 vots, després d’haver-ne obtingut 246.971 el 2019, i es va quedar a les portes d'obtenir representació a la cambra baixa.
El debat sobre les institucions s'estén a les municipals
La decisió de no concórrer als comicis espanyols obre un nou cicle dins la formació d'esquerres independentista, alhora que constata un canvi de de rumb estratègic dels anticapitalistes. De fet, arriba en un moment de debat intern sobre la utilitat de la participació institucional.
Segons ha pogut saber Nació, aquest debat és viu dins de la formació anticapitalista i també s'ha traslladat a l'àmbit municipal, ja que la CUP ha decidit que no es presentarà a alguns municipis a les eleccions del 2027, com ara Terrassa. A Barcelona, en canvi, la formació sí buscarà sumar representació a les municipals, tot i que la decisió va arribar després d'un debat intern.
Hores després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciés l'avançament de les eleccions generals al 29 de novembre la portaveu de la CUP, Su Moreno, va criticar durament la convocatòria, que va qualificar "d'electoralista" i "vergonyosa". Moreno va defensar que Catalunya no pot esperar que Madrid "resolgui la crisi habitacional" i va reclamar que el país disposi de les eines necessàries per assumir-ne totes les competències.
Poble Lliure reclama una nova estratègia independentista
Dies abans de fer-se oficial la decisió de la CUP el debat també va aflorar entre les organitzacions que integren la formació anticapitalista. És el cas de Poble Lliure, que va emetre un comunicat en el qual reclamava analitzar si l'independentisme d'esquerres i les organitzacions populars "poden assumir la responsabilitat d'articular una candidatura pròpia".
Poble Lliure considera que ni Junts, ni ERC ni el PSOE i els Comuns estan en disposició d'impulsar una estratègia independentista, i critica que les principals formacions catalanes al Congrés hagin renunciat "a la lluita per la independència". L'organització independentista defensa que qualsevol candidatura hauria de rebutjar l'autonomisme i el reformisme i "apostar per la confrontació democràtica amb l'estat espanyol".
