26
de març
de
2018, 15:00
Actualitzat:
27
de març,
10:30h
D'una manera o altra, l'activitat política catalana ha orbitat, des del 21-D, al voltant de la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. La impossibilitat de tornar de Bèlgica -on ja tenia en marxa la Casa de la República- va provocar que fes un pas la costat en favor de Jordi Sànchez, que va renunciar a la candidatura al màxim càrrec del país en no poder sortir de la presó de Soto del Real. El pla C, Jordi Turull, va veure divendres com el Tribunal Suprem l'enviava de nou a Estremera i frustrava la possibilitat de formar Govern a Catalunya. La detenció de Puigdemont a Alemanya, que té a les seves mans l'extradició, fa tornar l'independentisme a la casella de sortida: explorar vies per investir, si cal, el dirigent cessat pel 155.
"Hem de veure com fem Puigdemont president, no simbòlic sinó de veritat", recalcava aquest dilluns Elsa Artadi, portaveu parlamentària de Junts per Catalunya (JxCat), en una entrevista a TV3. "Els 34 diputats de JxCat no hem renunciat a investir-lo. El president no ha renunciat a la seva investidura. Hi ha els 68 vots que fan falta? Som-hi!", defensava de matinada i a través de Twitter el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, que coneix al detall la defensa jurídica de Puigdemont i que, abans de la detenció, viatjava sovint a Bèlgica per reunir-se amb ell i coordinar estratègies.
L'opció de situar el dirgent de JxCat de nou com a candidat és avalada per la CUP, que s'ha ofert per entrar a la mesa del Parlament per garantir la investidura. La reforma de la llei de Presidència necessària per triar un cap de cartell a distància segueix el seu curs al Parlament, però el tràmit en cap cas serà immediat, perquè ja hi ha grups -Ciutadans i el PSC- que han anunciat que la recorreran al Tribunal Constitucional. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que ha renovat els càrrecs aquest cap de setmana i que estrena presidenta -Elisenda Paluzie-, també reclama que s'investeixi Puigdemont. Aquesta opció suposa, en essència, aprofundir en el conflicte polític.
No tot l'independentisme, però, ho veu de la mateixa manera. ERC, de moment, evita mullar-se sobre aquesta opció, malgrat que ha presentat -al costat de JxCat i la CUP- una proposta de resolució que insta a "garantir" els drets polítics del president a l'exili. el portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, ha considerat aquest migdia que, "per davant de tot", cal treballar perquè tant ell com la resta de presos "surtin en llibertat" i, en aquest sentit, ha apuntat que el seu advocat ha afirmat que "la prioritat és la seva defensa personal". "No serem un obstacle, però cal parlar-ne", ha destacat Gabriel Rufián, diputat al Congrés, en declaracions a Catalunya Ràdio.
Un dels actors que coincideix amb els plantejaments d'ERC és el PDECat, que dissabte va celebrar una reunió rellevant del consell nacional després dels empresonaments i que ahir va citar l'executiva ampliada un cop es va conèixer la detenció de Puigdemont. La cúpula va enviar una carta a la militància que acabava amb aquestes paraules: "Vivim hores decisives. Portem massa temps sota l'article 155. És més necessari que mai que Catalunya tingui un Govern que defensi la ciutadania i els seus drets democràtics". La prioritat dels nacionalistes es formar ja un executiu que aixequi la intervenció de l'autonomia, que eixampli la base contra la repressió i lluiti per alliberar els presos.
Els fronts oberts de Torrent
Com a primer càrrec institucional del país en funcions, Roger Torrent ha hagut d'afrontar una situació sense precedents des que va assumir la presidència del Parlament. Dissabte, després del ple que va substituir la segona sessió del debat d'investidura de Jordi Turull, va fer una crida a bastir un front comú per la democràcia i contra la repressió acompanyat de tots els grups sobiranistes, des de JxCat fins a Catalunya en Comú Podem. L'existència de presos polítics acosta els "comuns" al bloc independentista, però de moment no volen saber res d'un possible suport a la investidura. "Sabem que Puigdemont no serà president", sostenia aquest matí el diputat Joan Josep Nuet.
Més explícit ha estat Pablo Echenique, secretari d'organització de Podem. Ha volgut deixar clar que que la seva formació manté el veto a JxCat per donar suport a un candidat d'aquest grup parlamentari i ha avisat que "no donen els números" per a la formació d'un Govern no independentista. Al mateix temps, però, ha indicat que Catalunya en Comú Podem estaria disposada a parlar amb ERC i el PSC per explorar la via "d'un govern progressista transversal". Els "comuns", per tant, només estarien disposats a parlar en cas que els republicans posessin un nom sobre la taula.
Mentrestant, l'articulació del front comú es començarà a veure en el ple extraordinari que previsiblement se celebrarà aquesta mateixa setmana. A Ciutadans la proposta no li ha agradat gens i ja ha demanat explícitament la dimissió de Torrent, segons ha explicat la seva líder, Inés Arrimadas, en una roda de premsa al Parlament. El PP, que competeix amb els liberals a l'hora de proclamar mà dura contra el procés, ha pronosticat que els independentistes acabaran com els membres d'ETA. Així ho ha assegurat, també des de la cambra catalana, Alejandro Fernández.
En aquest context, Torrent té previst reunir-se amb CCOO i UGT aquesta mateixa tarda per començar a donar forma al front comú contra la repressió. Al matí s'ha citat amb Ferran López, nou cap dels Mossos en substitució de Josep Lluís Trapero, per tractar la resposta de la policia catalana a les mobilitzacions ciutadanes dels últims dies. Segons el president del Parlament, l'Estat està convertint Catalunya en un "laboratori" per perseguir la dissidència. En el seu discurs institucional posterior a la detenció de Puigdemont, però, no va fer cap esment a cap tipus d'investidura.
A les 15.30 davant del jutge
Puigdemont és a la presó de Neümunster, al nord d'Alemanya, pendent de comparèixer davant del jutge a les 15.30. La resolució sobre el seu futur judicial no té perquè concretar-se aquesta setmana i, de fet, la Fiscalia general de l'Estat d'Schleswig ja ha indicat que és molt probable que s'allargui fins la vinent. L'advocat del president a l'exili, Jaume Alonso-Cuevillas, ja és al país germànic, on insistirà que a Espanya no se li pot garantir un judici just. Un equip d'advocats alemanys també ha estat contractat per reforçar la defensa. Alsonso-Cuevillas veu "molt probable" que es descarti la presó provisional entre avui i demà.
Clara Ponsatí, consellera d'Ensenyament a l'exili, té previst presentar-se aquest dilluns davant la justícia escocesa, i la resta d'encausats residents fora d'Espanya -Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret- faran el mateix, però a Bèlgica. Ara mateix hi ha quatre països europeus implicats en l'afer català per la via judicial: Alemanya, Suïssa -on hi ha Anna Gabriel i Marta Rovira-, Bèlgica i el Regne Unit. A les seves mans hi ha la possibilitat que els dirigents sobiranistes sigui extradits cap a Espanya, on molt probablement els esperi una estada a la presó.
"Hem de veure com fem Puigdemont president, no simbòlic sinó de veritat", recalcava aquest dilluns Elsa Artadi, portaveu parlamentària de Junts per Catalunya (JxCat), en una entrevista a TV3. "Els 34 diputats de JxCat no hem renunciat a investir-lo. El president no ha renunciat a la seva investidura. Hi ha els 68 vots que fan falta? Som-hi!", defensava de matinada i a través de Twitter el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, que coneix al detall la defensa jurídica de Puigdemont i que, abans de la detenció, viatjava sovint a Bèlgica per reunir-se amb ell i coordinar estratègies.
JxCat i l'ANC aposten per investir Puigdemont, però ERC no es mulla i el PDECat situa com a prioritat formar ja un Govern efectiu
L'opció de situar el dirgent de JxCat de nou com a candidat és avalada per la CUP, que s'ha ofert per entrar a la mesa del Parlament per garantir la investidura. La reforma de la llei de Presidència necessària per triar un cap de cartell a distància segueix el seu curs al Parlament, però el tràmit en cap cas serà immediat, perquè ja hi ha grups -Ciutadans i el PSC- que han anunciat que la recorreran al Tribunal Constitucional. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que ha renovat els càrrecs aquest cap de setmana i que estrena presidenta -Elisenda Paluzie-, també reclama que s'investeixi Puigdemont. Aquesta opció suposa, en essència, aprofundir en el conflicte polític.
No tot l'independentisme, però, ho veu de la mateixa manera. ERC, de moment, evita mullar-se sobre aquesta opció, malgrat que ha presentat -al costat de JxCat i la CUP- una proposta de resolució que insta a "garantir" els drets polítics del president a l'exili. el portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, ha considerat aquest migdia que, "per davant de tot", cal treballar perquè tant ell com la resta de presos "surtin en llibertat" i, en aquest sentit, ha apuntat que el seu advocat ha afirmat que "la prioritat és la seva defensa personal". "No serem un obstacle, però cal parlar-ne", ha destacat Gabriel Rufián, diputat al Congrés, en declaracions a Catalunya Ràdio.
Un dels actors que coincideix amb els plantejaments d'ERC és el PDECat, que dissabte va celebrar una reunió rellevant del consell nacional després dels empresonaments i que ahir va citar l'executiva ampliada un cop es va conèixer la detenció de Puigdemont. La cúpula va enviar una carta a la militància que acabava amb aquestes paraules: "Vivim hores decisives. Portem massa temps sota l'article 155. És més necessari que mai que Catalunya tingui un Govern que defensi la ciutadania i els seus drets democràtics". La prioritat dels nacionalistes es formar ja un executiu que aixequi la intervenció de l'autonomia, que eixampli la base contra la repressió i lluiti per alliberar els presos.
Els fronts oberts de Torrent
Com a primer càrrec institucional del país en funcions, Roger Torrent ha hagut d'afrontar una situació sense precedents des que va assumir la presidència del Parlament. Dissabte, després del ple que va substituir la segona sessió del debat d'investidura de Jordi Turull, va fer una crida a bastir un front comú per la democràcia i contra la repressió acompanyat de tots els grups sobiranistes, des de JxCat fins a Catalunya en Comú Podem. L'existència de presos polítics acosta els "comuns" al bloc independentista, però de moment no volen saber res d'un possible suport a la investidura. "Sabem que Puigdemont no serà president", sostenia aquest matí el diputat Joan Josep Nuet.
Més explícit ha estat Pablo Echenique, secretari d'organització de Podem. Ha volgut deixar clar que que la seva formació manté el veto a JxCat per donar suport a un candidat d'aquest grup parlamentari i ha avisat que "no donen els números" per a la formació d'un Govern no independentista. Al mateix temps, però, ha indicat que Catalunya en Comú Podem estaria disposada a parlar amb ERC i el PSC per explorar la via "d'un govern progressista transversal". Els "comuns", per tant, només estarien disposats a parlar en cas que els republicans posessin un nom sobre la taula.
La junta de portaveus, reunida aquest dilluns al Parlament Foto: ACN
Mentrestant, l'articulació del front comú es començarà a veure en el ple extraordinari que previsiblement se celebrarà aquesta mateixa setmana. A Ciutadans la proposta no li ha agradat gens i ja ha demanat explícitament la dimissió de Torrent, segons ha explicat la seva líder, Inés Arrimadas, en una roda de premsa al Parlament. El PP, que competeix amb els liberals a l'hora de proclamar mà dura contra el procés, ha pronosticat que els independentistes acabaran com els membres d'ETA. Així ho ha assegurat, també des de la cambra catalana, Alejandro Fernández.
En aquest context, Torrent té previst reunir-se amb CCOO i UGT aquesta mateixa tarda per començar a donar forma al front comú contra la repressió. Al matí s'ha citat amb Ferran López, nou cap dels Mossos en substitució de Josep Lluís Trapero, per tractar la resposta de la policia catalana a les mobilitzacions ciutadanes dels últims dies. Segons el president del Parlament, l'Estat està convertint Catalunya en un "laboratori" per perseguir la dissidència. En el seu discurs institucional posterior a la detenció de Puigdemont, però, no va fer cap esment a cap tipus d'investidura.
A les 15.30 davant del jutge
Puigdemont és a la presó de Neümunster, al nord d'Alemanya, pendent de comparèixer davant del jutge a les 15.30. La resolució sobre el seu futur judicial no té perquè concretar-se aquesta setmana i, de fet, la Fiscalia general de l'Estat d'Schleswig ja ha indicat que és molt probable que s'allargui fins la vinent. L'advocat del president a l'exili, Jaume Alonso-Cuevillas, ja és al país germànic, on insistirà que a Espanya no se li pot garantir un judici just. Un equip d'advocats alemanys també ha estat contractat per reforçar la defensa. Alsonso-Cuevillas veu "molt probable" que es descarti la presó provisional entre avui i demà.
L'advocat de Puigdemont assegura que és "molt probable" que la justícia alemanya descarti presó provisional entre avui i demà
Clara Ponsatí, consellera d'Ensenyament a l'exili, té previst presentar-se aquest dilluns davant la justícia escocesa, i la resta d'encausats residents fora d'Espanya -Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret- faran el mateix, però a Bèlgica. Ara mateix hi ha quatre països europeus implicats en l'afer català per la via judicial: Alemanya, Suïssa -on hi ha Anna Gabriel i Marta Rovira-, Bèlgica i el Regne Unit. A les seves mans hi ha la possibilitat que els dirigents sobiranistes sigui extradits cap a Espanya, on molt probablement els esperi una estada a la presó.
La furgoneta amb Carles Puigdemont entrant a la presó alemanya Foto: ACN