La dreta espanyola desenterra els tòpics franquistes antieuropeus pel cas Puigdemont

La justícia alemanya ha desfermat la caixa dels trons en els reductes més durs de la dreta espanyola. La decisió de l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein de deixar en llibertat sota fiança el president Carles Puigdemont i no admetre l'acusació per rebel·lió ha desenterrat els pitjors tòpics de l'Espanya negra. Un diari tan representatiu de la dreta de tota la vida com és l'ABC va titular divendres que "La justicia europea da aire al golpismo". El jutge portaveu de l'Associació professional de la Magistratura, Celso Rodríguez, va mostrar la seva indignació per la decisió judicial parlant de fractura de l'espai jurídic de la UE. Fins i tot arribava a demanar que la Unió canviés els seus criteris sobre extradició i que el fet mostra una "manca de confiança entre socis de la UE".

En alguns editorials i tertúlies surt fum. No ja contra la decisió del tribunal alemany, sinó contra Alemanya com a estat i contra tot la UE. En alguns editorials i espais mediàtics de la dreta, surt fum. No ja contra la decisió del tribunal alemany, sinó contra Alemanya com a estat i contra tot la UE. L'editorial de La Razón, que dirigeix Paco Marhuenda, titllava la decisió judicial de  ser "un auténtico despropósito y un atentado contra la razón y el sentido común". On és el respecte a les sentències judicials? Arcadi Espada, des de les pàgines d'El Mundo, escomet contra "l'escàndol" dels jutges alemanys i es queda tan ample quan afirma que la decisió adoptada és "inexorablement política" que parteix d'una "decisió ja presa" amb "ple fracàs moral i tècnic".  

Federico Jiménez Losantos, des d'esRadio, mostrava molts dels pitjors llocs comuns de l'Espanya rància: "La decisió de l'infecte jutge alemany és un toc racista típic del racisme protestant contra els països catòlics. És un acte de racisme repugnant considerar que un règim constitucional està bé per a la raça ària, però no per als països del sud". Feia temps que no sentia un clam propi dels nostàlgics d'aquella Espanya martell d'heretges i llum de Trento. Les declaracions de Losantos -que considera que amb la decisió dels jutges, Berlín acaba amb la UE- ja han provocat la intervenció del CAC i un advertiment de la policia alemanya.

"Si ellos tienen UNo, nosotros tenemos dos"

El discurs contra l'Europa liberal i protestant contra l'Espanya eterna té una llarga tradició. Si mirem al segle XX, l'antieuropeisme ha estat un tret constant del règim franquista. Les grans concentracions a la plaça d'Oriente solien tenir un component de rebuig a les suposades ingerències estrangeres. Un moment clau va ser el 9 de desembre del 1946, després que la major part de països democràtics decidissin retirar els seus ambaixadors de Madrid en protesta per la renúncia de la dictadura a obrir un període de transició a la democràcia. Uns mesos abans, les Nacions Unides havien condemnat el règim.

A Madrid hi va haver una manifestació d'adhesió a Franco i el seu règim. Les consignes contra l'ONU i Europa van ser contínues. Com també els cartells al·lusius als països i els organismes democràtics. Un va fer fortuna. Fent un joc de paraules ben explícit a partir de les sigles de l'ONU, hi posava: "Si ellos tienen UNo, nosotros tenemos dos". 

"Ea, ea, ea, Europa se cabrea"

A les acaballes de la dictadura es van tornar a veure moments de forta tensió entre l'estat espanyol i les democràcies europees. L'afusellament de cinc membres d'ETA i el FRAP el setembre de 1975 va provocar una onada de protestes a tot el continent i alguns països de la Comunitat Europea van cridar a consultes els seus ambaixadors. Franco va tornar a convocar els seus partidaris a la plaça d'Oriente. Van tornar els crits contra Europa i la intervenció forània. "Ea, ea, ea, Europa se cabrea" va ser un dels clams més exitosos. Com que les darreres execucions va torpedinar un cop més les negociacions entre Espanya i el Mercat Comú, un dirigent del règim es va atrevir a dir: "Que se metan el Mercado Común donde les quepa".