La fiscalia de Barcelona sosté que l'Estatut "no empara la hipotètica celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya entesa com a subjecte polític sobirà" i, per tant, tampoc la cessió dels padrons municipals per realitzar-la.

Així ho diu en recurs d'empara recollit per Europa Press en què demana acceptar el recurs presentat pel veí de Cabrils (el Maresme) Alejandro Rusiñol en què va demanar que es declari nul un acord del ple de l'ajuntament en què es va aprovar cedir el padró si la Generalitat ho demana.

"L'acord es dicta per impulsar o donar inici a un determinat procés polític que no té caràcter reglat", considera el fiscal Abel Carmelo Andrade, que menciona concretament l'article 122 de l'Estatut sobre consultes populars que, segons el seu punt de vista, comporta que no pugui argumentar-se la cessió del padró, "ja que les dades s'utilitzaran per un fi pel qual el Govern de la Generalitat no té competències".

Tot i que el fiscal va demanar durant el judici suspendre l'acord íntegrament, el jutjat contenciós-administratiu número 2 de Barcelona va optar per suspendre la cessió de dades només per al demandant, decisió contra la qual ara s'ha presentat aquest recurs d'empara de 35 pàgines.