19
de juliol
de
2018, 13:50
Actualitzat:
14:39h
La Fiscalia ha demanat al Suprem que mantingui a presó els líders independentistes processats per rebel·lió. Els nou presos polítics, que des d'aquest juliol estan en centres penitenciaris catalans, han presentat aquesta setmana un recurs a la sala penal demanant la llibertat després de la decisió de la justícia alemanya de no extradir Puigdemont per rebel·lió, delicte pel qual l'alt tribunal espanyol els manté a presó. Tanmateix, els fiscals addueixen que precisament la decisió del tribunal d’Schleswig-Holstein fa incrementar el risc de fugida.
El Suprem haurà d’adoptar ara algun tipus de decisió tenint en compte també el criteri de la Fiscalia. A l'espera d'aquesta decisió, la sala penal ha declarat com a "hàbil" el mes d’agost per a totes les actuacions que siguin necessàries. Els jutges ho fan “atenent a que diversos dels processats es troben en presó preventiva” i per dotar la causa de la “màxima celeritat”.
En els escrits presentats al Suprem, l'advocat Andreu Van den Eynde reclamava la llibertat provisional per a Oriol Junqueras i Raül Romeva o "l'establiment d'una mesura cautelar menys costosa" per garantir que no es produeix risc de fuga, com suggereix que podria ser l'obligació de signar diàriament, un control policial, dispositius de rastreig telemàtic o presó domiciliària.
Per la seva banda, l'advocat Jordi Pina, que representa els diputats de Junts per Catalunya, esgrimia com a argument que Llarena ja ha conclòs la fase d'instrucció de la causa contra el procés, fet que deixa "sense sentit" la presó provisional.
També exposava que Rull, Turull i Sánchez estarien disposats a "oferir com a fiança la totalitat del seu patrimoni personal per deixar ben clar que el seu propòsit és quedar-se en territori espanyol i afrontar el proper judici".
Primer pronunciament amb el govern de Sánchez
És la primera vegada que la Fiscalia es pronuncia amb el nou govern de Pedro Sánchez i després de la decisió d'Alemanya d'extradir Puigdemont només per malversació. La resolució del Tribunal de Slesvig-Holstein ha obert esquerdes profundes en el relat del jutge instructor, Pablo Llarena, que processa tretze líders independentistes per un delicte que Alemanya no veu justificat.
Les defenses consideren que aquesta decisió obre la porta a la Fiscalia a rebaixar la petició de penes, un canvi de criteri que el govern espanyol ja ha advertit que no forçarà. Amb el moviment d'avui es confirma, per ara, l'estratègia continuïsta del ministeri públic, ara dirigit per Maria José Segarra, a l'espera que la Fiscalia formalitzi les peticions de pena per al judici.
El Suprem haurà d’adoptar ara algun tipus de decisió tenint en compte també el criteri de la Fiscalia. A l'espera d'aquesta decisió, la sala penal ha declarat com a "hàbil" el mes d’agost per a totes les actuacions que siguin necessàries. Els jutges ho fan “atenent a que diversos dels processats es troben en presó preventiva” i per dotar la causa de la “màxima celeritat”.
En els escrits presentats al Suprem, l'advocat Andreu Van den Eynde reclamava la llibertat provisional per a Oriol Junqueras i Raül Romeva o "l'establiment d'una mesura cautelar menys costosa" per garantir que no es produeix risc de fuga, com suggereix que podria ser l'obligació de signar diàriament, un control policial, dispositius de rastreig telemàtic o presó domiciliària.
Per la seva banda, l'advocat Jordi Pina, que representa els diputats de Junts per Catalunya, esgrimia com a argument que Llarena ja ha conclòs la fase d'instrucció de la causa contra el procés, fet que deixa "sense sentit" la presó provisional.
També exposava que Rull, Turull i Sánchez estarien disposats a "oferir com a fiança la totalitat del seu patrimoni personal per deixar ben clar que el seu propòsit és quedar-se en territori espanyol i afrontar el proper judici".
Primer pronunciament amb el govern de Sánchez
És la primera vegada que la Fiscalia es pronuncia amb el nou govern de Pedro Sánchez i després de la decisió d'Alemanya d'extradir Puigdemont només per malversació. La resolució del Tribunal de Slesvig-Holstein ha obert esquerdes profundes en el relat del jutge instructor, Pablo Llarena, que processa tretze líders independentistes per un delicte que Alemanya no veu justificat.
Les defenses consideren que aquesta decisió obre la porta a la Fiscalia a rebaixar la petició de penes, un canvi de criteri que el govern espanyol ja ha advertit que no forçarà. Amb el moviment d'avui es confirma, per ara, l'estratègia continuïsta del ministeri públic, ara dirigit per Maria José Segarra, a l'espera que la Fiscalia formalitzi les peticions de pena per al judici.