La Fiscalia de Navarra recorrerà la sentència de "la Manada" que va condemnar ahir els cinc membres del grup a nou anys de presó per "abús sexual" i no per violació. El ministeri públic sosté que va haver-hi una agressió sexual i que, per tant, les penes de presó han de ser més altes. El recurs serà presentat al Tribunal Superior de Justícia de Navarra en els pròxims dies. 

La sentència va encendre la indignació del moviment feminista i col·lectius per la igualtat, que ahir a la tarda van omplir les places dels ajuntaments catalans i de les principals ciutats de l'Estat. La percepció d'una condemna fluixa i que alimenta el masclisme, a banda d'indignació, va provocar una pregunta: què ha portat els magistrats a no creure que hi hagués violació?

La decisió dels jutges de l'Audiència de Navarra envia un missatge que certs moviments socials i feministes critiquen i que no han obviat. Si una persona no es pronuncia amb un "no" rotund i clar davant d'un abús sexual, s'entén que hi pot haver consentiment. 

Això, i la manca de violència física són els principals elements pels quals, finalment, s'ha condemnat els cinc joves per un delicte d'abús sexual i no per agressió, tal com demanaven la Fiscalia i l'acusació. De fet, els magistrats han entès que la jove de 18 anys no va forcejar, ni es va queixar, tal com mostra el vídeo -que s'ha fet servir com a prova-, i que si va entrar al portal on es va produir l'agressió, és perquè ella mateixa va voler. En la seva declaració, ella va dir que no havia pogut "reaccionar" i que havia quedat paralitzada per la por. Una versió que els acusats van desmentir.