20
de juny
de
2023, 14:20
Actualitzat:
14:34h
El Govern ha donat llum verda aquest dimarts al projecte de llei de l'audiovisual de Catalunya, una llei que neix amb límits perquè únicament podrà regular aquelles plataformes instal·lades a Catalunya, no les estrangeres. De tota manera, la legislació que ara arribarà al Parlament -i que des de l'executiu confien que pugui confluir amb la proposició de llei impulsada pe Junts-, sí que planteja novetats, com ara l'ampliació de competències del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) o la voluntat que un 51% de la producció europea es faci en català o aranès. "És una llei de país", ha ressaltat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.
La llei de la Generalitat diu que del 51% de producció europea que preveu la directiva europea, un mínim del 51% ha de ser en català o aranès, però això no es pot imposar a plataformes com HBO o Netflix. Sí que serveix per Filmin, TV3 o la XAL, per exemple. "Ens agradaria que totes les plataformes complissin aquests paràmetres, però de moment ho estan fent per incentius o amb acords", ha admès Vilagrà. La legislació que ara s'haurà de tramitar al Parlament té per objectiu defensar l'audiovisual català i és una eina de promoció de la llengua, que s'emmarca en les 100 mesures previstes per impulsar la llengua.
El Govern ha ressaltat que la nova legislació s'adapta als canvis que ha viscut el país i el sector de l'audiovisual. "Convenia posar el dia i actualitzar la llei", ha afirmat la consellera. En aquest sentit, una de les novetats que presenta el text és l'èmfasi en la lluita contra la pressió estètica. A tall d'exemple, quan hi hagi una imatge manipulada, els espectadors ho podran saber, i tampoc es revictimitzarà les víctimes d'algun tipus de violència. "Són aspectes clau que fins ara no s'hi havia entrat, però ens sembla molt important obrir aquest debat en l'àmbit d'aquesta llei", ha afirmat.
Pel que fa a la llengua, Vilagrà ha admès que el català està en un clar desavantatge que fa necessari treballar "amb molta energia" per revertir aquesta situació. Vilagrà també ha subratllat la importància d’ampliar les mesures per garantir l’ús del català i l’aranès, no solament en ràdio i televisió, sinó també en els catàlegs dels serveis a demanda, a més de fomentar-ne l’ús en l’àmbit digital i de les xarxes.
El Govern també ha fet balanç de les 100 mesures per reforçar l'ús del català. Segons l'informe del Departament de Cultura, totes les mesures previstes ja estan en marxa: 12 ja s'han acabat de fer, 63 es troben en desenvolupament mitjà o avançat i 25 en desenvolupament inicial. "El balanç avança adequadament", ha dit la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. En aquest sentit, ha destacat l'acord de Cultura amb la CCMA per incorporar centenars de títols en català a les plataformes, també la creació de beques per preparar les oposicions de jutges o fiscals per promoure l'accés de persones que viuen a Catalunya o bé els cursos de català per estrangers que venen a estudiar al país
La llei de la Generalitat diu que del 51% de producció europea que preveu la directiva europea, un mínim del 51% ha de ser en català o aranès, però això no es pot imposar a plataformes com HBO o Netflix. Sí que serveix per Filmin, TV3 o la XAL, per exemple. "Ens agradaria que totes les plataformes complissin aquests paràmetres, però de moment ho estan fent per incentius o amb acords", ha admès Vilagrà. La legislació que ara s'haurà de tramitar al Parlament té per objectiu defensar l'audiovisual català i és una eina de promoció de la llengua, que s'emmarca en les 100 mesures previstes per impulsar la llengua.
El Govern ha ressaltat que la nova legislació s'adapta als canvis que ha viscut el país i el sector de l'audiovisual. "Convenia posar el dia i actualitzar la llei", ha afirmat la consellera. En aquest sentit, una de les novetats que presenta el text és l'èmfasi en la lluita contra la pressió estètica. A tall d'exemple, quan hi hagi una imatge manipulada, els espectadors ho podran saber, i tampoc es revictimitzarà les víctimes d'algun tipus de violència. "Són aspectes clau que fins ara no s'hi havia entrat, però ens sembla molt important obrir aquest debat en l'àmbit d'aquesta llei", ha afirmat.
Pel que fa a la llengua, Vilagrà ha admès que el català està en un clar desavantatge que fa necessari treballar "amb molta energia" per revertir aquesta situació. Vilagrà també ha subratllat la importància d’ampliar les mesures per garantir l’ús del català i l’aranès, no solament en ràdio i televisió, sinó també en els catàlegs dels serveis a demanda, a més de fomentar-ne l’ús en l’àmbit digital i de les xarxes.
El Govern també ha fet balanç de les 100 mesures per reforçar l'ús del català. Segons l'informe del Departament de Cultura, totes les mesures previstes ja estan en marxa: 12 ja s'han acabat de fer, 63 es troben en desenvolupament mitjà o avançat i 25 en desenvolupament inicial. "El balanç avança adequadament", ha dit la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. En aquest sentit, ha destacat l'acord de Cultura amb la CCMA per incorporar centenars de títols en català a les plataformes, també la creació de beques per preparar les oposicions de jutges o fiscals per promoure l'accés de persones que viuen a Catalunya o bé els cursos de català per estrangers que venen a estudiar al país