25
de març
de
2022
Actualitzat:
15
de gener
de
2024,
17:33h
Un dels aspectes que va generar més comentaris de l'acord de coalició rubricat el maig de l'any passat entre ERC i Junts és el que estipula la celebració de jornades de convivència cada sis mesos fora de Palau per greixar la coordinació i aixecar la mirada de l'agenda estricta del dia a dia. La primera d'aquestes trobades es va fer el 4 de setembre a La Vall d'en Bas, en ple debat sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat -s'hi va solemnitzar que la zona de la Ricarda era una "línia vermella"-, i la segona està prevista per aquest dissabte al Palau de Pedralbes. Al centre de l'agenda oficial hi ha les conseqüències de la guerra a Ucraïna, però l'ambient està monopolitzat per la polèmica sobre la immersió -desmarcatge de Junts inclòs-, última discrepància entre socis juntament amb les paraules de Gabriel Rufián encara fresques sobre els presumptes vincles de Carles Puigdemont amb Rússia o bé la divergència sobre l'abast i el format de la pregunta de consulta sobre els Jocs d'Hivern del 2030. De moment, aquest divendres s'ha acabat de tancar un acord "tècnic" amb l'Aragó.
La setmana ha estat prolífica a l'hora de dotar d'imatges paradigmàtiques sobre la coordinació de les principals formacions independentistes. Dimecres, per exemple, la fotografia que havia de ser unitària al Parlament per exhibir consens al voltant de la defensa de la immersió lingüística va quedar coixa per l'absència de Junts, que insistia que no se'ls va convocar malgrat que ERC sostenia que se'ls va avisar tant a nivell de Govern -els consellers de la formació de Puigdemont van confirmar assistència- com de grup parlamentari i també a la mesa de la cambra. L'episodi va esclatar el mateix dia que Pere Aragonèsva obrir la porta a incloure el Berguedà, el Ripollès i el Solsonès a la consulta dels Jocs d'Hivern, demanda que fa Junts al costat de la de fer una pregunta que no sigui binària. El debat no està tancat, però s'ha de resoldre aviat.
El debat que es va encetar just l'endemà de la fotografia fallida va continuar tenint a veure amb la llengua. ERC, Junts, comuns i el PSC van pactar un text per reformar la llei de política lingüística del 1998 per tal de "blindar" la immersió, tot i que la modificació va generar un fort soroll a les xarxes socials i crítiques de les veus més abrandades del moviment, com la de l'expresident Quim Torra. "No en el meu nom", va assenyalar Torra, secundat per un Lluís Llach que va qualificar l'entesa de "vergonya nacional". Junts es va afanyar a clarificar que el català continuarà sent la llengua vehicular a les aules i va indicar que el rol del castellà serà el de "llengua d'ensenyament". Davant les crítiques creixents, l'episodi es va tancar amb els de Puigdemont congelant l'acord. Dins del partit s'hi havia generat un fort debat intern amb els màxims dirigents implicats. Aragonès ha intentat sortir al pas defensant que la modificació "garanteix" la immersió.
Al marge d'aquestes dues qüestions concretes, entre els socis de Govern continua viu el plet obert per Rufián quan va carregar, el 15 de març, contra els presumptes contactes de Puigdemont amb l'entorn del Kremlin. "Són senyorets que es creien James Bond", va assenyalar el portaveu d'ERC a Madrid, afirmació que va generar una crisi entre socis que continua sense resoldre's del tot, perquè Junts manté la petició de compareixença de Rufián al Parlament. Aragonès, de viatge a Alemanya, va evitar desacreditar el seu portaveu a Madrid -que es va disculpar per les formes, no pel fons- i va situar les relacions internacionals en el marc de la UE, és a dir, allunyades de Rússia.
En l'agenda oficial de la cita a Pedralbes hi consta que el Govern ha convidat quatre experts per entendre què està passant a l'est d'Europa. Es tracta de Carmen Claudín, investigadora del Cidob i experta en política interior i exterior tant de Rússia com d'Ucraïna; Enric Morist, coordinador de Creu Roja Catalunya i vicepresident de la Taula del Tercer Sector Social; Pep Salas, enginyer agrònom i doctor per la UPC en sostenibilitat i transició energètica; i Ramsés Gallego, membre d'una organització internacional de control i auditoria dels sistemes d'informació i expert en ciberresiliència. Participaran en una taula rodona moderada per Patrícia Plaja, portaveu del Govern.
Es tracta, per tant, d'avaluar tots els àmbits de la guerra a Ucraïna, que afecta el preu de l'energia, l'abastiment de matèries primeres, la seguretat -també informàtica- i l'arribada de refugiats, que ja estan arribant al recinte de la Fira de Barcelona. El president s'ha alineat amb les sancions adoptades per la Unió Europea (UE) i amb l'enviament d'armes per part del govern espanyol cap al bàndol ucraïnès, i també ha reclamat recuperar el projecte Midcat per traslladar-hi, també, hidrogen verd. Així ho va verbalitzar en la conferència de presidents autonòmics del diumenge 13 de març, en la qual Pedro Sánchez es va comprometre a dotar les comunitats de recursos per acollir refugiats. Aragonès, a la sortida, va demanar-li concreció. El consell de ministres de dimarts vinent és clau per saber quines mesures adopta el president del govern espanyol -aquests dies de gira per Europa- per mitigar els efectes de la crisi.
La setmana ha estat prolífica a l'hora de dotar d'imatges paradigmàtiques sobre la coordinació de les principals formacions independentistes. Dimecres, per exemple, la fotografia que havia de ser unitària al Parlament per exhibir consens al voltant de la defensa de la immersió lingüística va quedar coixa per l'absència de Junts, que insistia que no se'ls va convocar malgrat que ERC sostenia que se'ls va avisar tant a nivell de Govern -els consellers de la formació de Puigdemont van confirmar assistència- com de grup parlamentari i també a la mesa de la cambra. L'episodi va esclatar el mateix dia que Pere Aragonèsva obrir la porta a incloure el Berguedà, el Ripollès i el Solsonès a la consulta dels Jocs d'Hivern, demanda que fa Junts al costat de la de fer una pregunta que no sigui binària. El debat no està tancat, però s'ha de resoldre aviat.
El debat que es va encetar just l'endemà de la fotografia fallida va continuar tenint a veure amb la llengua. ERC, Junts, comuns i el PSC van pactar un text per reformar la llei de política lingüística del 1998 per tal de "blindar" la immersió, tot i que la modificació va generar un fort soroll a les xarxes socials i crítiques de les veus més abrandades del moviment, com la de l'expresident Quim Torra. "No en el meu nom", va assenyalar Torra, secundat per un Lluís Llach que va qualificar l'entesa de "vergonya nacional". Junts es va afanyar a clarificar que el català continuarà sent la llengua vehicular a les aules i va indicar que el rol del castellà serà el de "llengua d'ensenyament". Davant les crítiques creixents, l'episodi es va tancar amb els de Puigdemont congelant l'acord. Dins del partit s'hi havia generat un fort debat intern amb els màxims dirigents implicats. Aragonès ha intentat sortir al pas defensant que la modificació "garanteix" la immersió.
Al marge d'aquestes dues qüestions concretes, entre els socis de Govern continua viu el plet obert per Rufián quan va carregar, el 15 de març, contra els presumptes contactes de Puigdemont amb l'entorn del Kremlin. "Són senyorets que es creien James Bond", va assenyalar el portaveu d'ERC a Madrid, afirmació que va generar una crisi entre socis que continua sense resoldre's del tot, perquè Junts manté la petició de compareixença de Rufián al Parlament. Aragonès, de viatge a Alemanya, va evitar desacreditar el seu portaveu a Madrid -que es va disculpar per les formes, no pel fons- i va situar les relacions internacionals en el marc de la UE, és a dir, allunyades de Rússia.
En l'agenda oficial de la cita a Pedralbes hi consta que el Govern ha convidat quatre experts per entendre què està passant a l'est d'Europa. Es tracta de Carmen Claudín, investigadora del Cidob i experta en política interior i exterior tant de Rússia com d'Ucraïna; Enric Morist, coordinador de Creu Roja Catalunya i vicepresident de la Taula del Tercer Sector Social; Pep Salas, enginyer agrònom i doctor per la UPC en sostenibilitat i transició energètica; i Ramsés Gallego, membre d'una organització internacional de control i auditoria dels sistemes d'informació i expert en ciberresiliència. Participaran en una taula rodona moderada per Patrícia Plaja, portaveu del Govern.
Es tracta, per tant, d'avaluar tots els àmbits de la guerra a Ucraïna, que afecta el preu de l'energia, l'abastiment de matèries primeres, la seguretat -també informàtica- i l'arribada de refugiats, que ja estan arribant al recinte de la Fira de Barcelona. El president s'ha alineat amb les sancions adoptades per la Unió Europea (UE) i amb l'enviament d'armes per part del govern espanyol cap al bàndol ucraïnès, i també ha reclamat recuperar el projecte Midcat per traslladar-hi, també, hidrogen verd. Així ho va verbalitzar en la conferència de presidents autonòmics del diumenge 13 de març, en la qual Pedro Sánchez es va comprometre a dotar les comunitats de recursos per acollir refugiats. Aragonès, a la sortida, va demanar-li concreció. El consell de ministres de dimarts vinent és clau per saber quines mesures adopta el president del govern espanyol -aquests dies de gira per Europa- per mitigar els efectes de la crisi.