La relació macabra entre procés i jihadisme que va fer ahir el ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernàndez Díaz, és una infàmia. És miri per on es miri, és una infàmia fastigosa, perillosa i insultant. Una infàmia encara més punyent en recordar que el ministre comparteix militància i principis d'un partit que va mentir escandalosament davant el més tràgic atemptat jihadista que ha viscut Europa occidental. És del mateix partit que va mentir per aprofitar-se electoralment de gairebé 200 morts provocats per la barbàrie jihadista en uns trens de rodalies de Madrid. 

De fet, no és el primer cop que aquest amic de Mariano Rajoy -és l'únic mèrit que l'ha encaminat al ministeri- relaciona el moviment independentista amb sinistres fenòmens com el terrorisme o el crim organitzat. La mentida d'un ministre d'Interior com argument polític contra els seus propis conciutadans. Tot molt catòlic. 

Per això, aquestes acusacions haurien de tenir una resposta més contundent, no només a Catalunya, sinó entre els partits, les figures mediàtiques i els intel·lectuals de tot l'Estat espanyol. O potser ja els hi està bé que els catalans i el seu procés esdevinguin l'ase dels cops d'un Estat tan mediocre que fa ministre un home com Fernàndez Díaz.