15
de desembre
de
2019, 21:34
Actualitzat:
22:45h
Fa tan sols uns anys era impensable que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), situat a Luxemburg, tingués a les seves mans el futur immediat de la política catalana. L'organisme decideix dijous vinent, dia 19 de desembre -data assenyalada en vermell a les seus d'ERC i de Junts per Catalunya (JxCat)-, sobre la immunitat parlamentària d'Oriol Junqueras després de ser escollit eurodiputat a les urnes en les eleccions del 26-M. El veredicte tindrà impacte en les negociacions per la investidura que els republicans negocien amb el PSOE -els encarregats de la interlocució ja ho han traslladat als socialistes- i en el futur més immediat de Puigdemont.
Són dues parts de l'equació que influeix en la legislatura catalana, pendents com estan ERC i JxCat d'una convocatòria electoral al Parlament que no té data però que tothom dona per feta durant el 2020. Si el TJUE atorga la immunitat a Junqueras, condemnat a tretze anys de presó per sedició, la justícia europea estarà esmenant una de les decisions més polèmiques de l'aparell judicial espanyol des que el procés va anar a parar als tribunals, perquè al líder d'ERC se li va impedir sortir de la presó per recollir l'acta. El mateix va passar en el cas de Puigdemont, malgrat que en el seu cas no es troba a la presó sinó a l'exili, a Bèlgica, on té pendent un procés d'extradició.
De moment, existeix certa esperança a la sala de màquines de les formacions independentistes sobre el desenllaç del TJUE, perquè l'opinió de l'advocat general va ser favorable als interessos de Junqueras i, sovint, el tribunal adopta el mateix criteri. No és matemàtic, però acostuma a ser així. ERC no ha detallat quines demandes farà al PSOE si arriba el cas, però ja ha deixat clar que demanarà una rectificació. "En cas que digui que efectivament Junqueras tenia immunitat, estarà reconeixent que aquí se li han vulnerat els seus drets i, de facto, s'han vulnerat els drets de tota la ciutadania. I per tant, hi haurà d'haver una rectificació en tota regla de tot el que ha passat fins ara", recalcava Marta Vilalta, portaveu dels republicans, en una entrevista a NacióDigital.
En el cas de Puigdemont, la reunió de dilluns passat a Brussel·les va servir per atorgar una importància "nuclear" al que digui Luxemburg. Una decisió favorable podia comportar -encara que hi ha membres del seu equip jurídic que no pensen el mateix- retorns puntuals a Catalunya. "Seria una nova victòria i demostraria que a Europa sempre guanyem", asseguren des del seu entorn. L'expresident té una vista aquest dilluns per l'extradició, i el seu equip confia que no es resolgui fins que estigui solucionada la qüestió de la immunitat, també judicialitzada a Europa.
"Ell se sent fort. Està convençut que se'n sortirà", proclamen aquests dies dirigents de JxCat. Tota l'estratègia de la seva formació, almenys en el curt termini, passa per la justícia europea. Si aconsegueix ser eurodiputat -a les eleccions del maig va aconseguir més d'un milió de vots-, l'extradició tindrà un procediment doble: la part judicial, que ja està en marxa, i un suplicatori al Parlament Europeu. "Una oportunitat per internacionalitzar el seu cas", apunten des de JxCat. Si no hi ha immunitat ni extradició, però, la carrera política de Puigdemont tampoc s'haurà acabat.
Entre el TSJC, Palau i Waterloo
En aquest sentit, no és descartable la possibilitat que, en cas que l'expresident sigui ingressat en una presó espanyola, acabi sent candidat de nou a la Generalitat. L'estratègia es va debatre àmpliament dilluns passat a Brussel·les, i després de la trobada els responsables de la seva formació van assegurar que Puigdemont era "candidat permanent" en la mesura que no hi han renunciat mai. De fet, ni tan sols van descartar intentar investir-lo de nou en cas que el president de la Generalitat, Quim Torra, sigui inhabilitat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La sentència pel cas del llaç groc s'espera per aquesta mateixa setmana -el tribunal presidit per Jesús María Barrientos es va reunir dimarts-, i l'entorn del president -que eleva el preu de les negociacions amb el PSOE davant els moviments d'ERC- dona per fet que serà condemnat. També que s'intentarà allargar el cas "el màxim possible" al Tribunal Suprem, on l'advocat Gonzalo Boye hi presentarà qüestions prejudicials pensades en clau -també- europea. En tot cas, si la inhabilitació és ferma al juliol, si no es tria un nou president hi haurà eleccions a la tardor, seguint el calendari.
Seran els comicis en els quals JxCat i ERC, permanentment enfrontats durant la legislatura, dirimiran l'hegemonia de l'independentisme. I ho poden fer amb els seus dos màxims dirigents rescabalats per la justícia europea, en cas que el dictamen del TJUE sigui favorable als seus interessos. La política catalana, ja sigui des del Parlament o des de la mesa de negociació amb el PSOE -més per part dels republicans que dels nacionalistes-, té un ull posat a Luxemburg perquè s'hi juga bona part del futur.
Són dues parts de l'equació que influeix en la legislatura catalana, pendents com estan ERC i JxCat d'una convocatòria electoral al Parlament que no té data però que tothom dona per feta durant el 2020. Si el TJUE atorga la immunitat a Junqueras, condemnat a tretze anys de presó per sedició, la justícia europea estarà esmenant una de les decisions més polèmiques de l'aparell judicial espanyol des que el procés va anar a parar als tribunals, perquè al líder d'ERC se li va impedir sortir de la presó per recollir l'acta. El mateix va passar en el cas de Puigdemont, malgrat que en el seu cas no es troba a la presó sinó a l'exili, a Bèlgica, on té pendent un procés d'extradició.
De moment, existeix certa esperança a la sala de màquines de les formacions independentistes sobre el desenllaç del TJUE, perquè l'opinió de l'advocat general va ser favorable als interessos de Junqueras i, sovint, el tribunal adopta el mateix criteri. No és matemàtic, però acostuma a ser així. ERC no ha detallat quines demandes farà al PSOE si arriba el cas, però ja ha deixat clar que demanarà una rectificació. "En cas que digui que efectivament Junqueras tenia immunitat, estarà reconeixent que aquí se li han vulnerat els seus drets i, de facto, s'han vulnerat els drets de tota la ciutadania. I per tant, hi haurà d'haver una rectificació en tota regla de tot el que ha passat fins ara", recalcava Marta Vilalta, portaveu dels republicans, en una entrevista a NacióDigital.
En el cas de Puigdemont, la reunió de dilluns passat a Brussel·les va servir per atorgar una importància "nuclear" al que digui Luxemburg. Una decisió favorable podia comportar -encara que hi ha membres del seu equip jurídic que no pensen el mateix- retorns puntuals a Catalunya. "Seria una nova victòria i demostraria que a Europa sempre guanyem", asseguren des del seu entorn. L'expresident té una vista aquest dilluns per l'extradició, i el seu equip confia que no es resolgui fins que estigui solucionada la qüestió de la immunitat, també judicialitzada a Europa.
"Ell se sent fort. Està convençut que se'n sortirà", proclamen aquests dies dirigents de JxCat. Tota l'estratègia de la seva formació, almenys en el curt termini, passa per la justícia europea. Si aconsegueix ser eurodiputat -a les eleccions del maig va aconseguir més d'un milió de vots-, l'extradició tindrà un procediment doble: la part judicial, que ja està en marxa, i un suplicatori al Parlament Europeu. "Una oportunitat per internacionalitzar el seu cas", apunten des de JxCat. Si no hi ha immunitat ni extradició, però, la carrera política de Puigdemont tampoc s'haurà acabat.
Entre el TSJC, Palau i Waterloo
En aquest sentit, no és descartable la possibilitat que, en cas que l'expresident sigui ingressat en una presó espanyola, acabi sent candidat de nou a la Generalitat. L'estratègia es va debatre àmpliament dilluns passat a Brussel·les, i després de la trobada els responsables de la seva formació van assegurar que Puigdemont era "candidat permanent" en la mesura que no hi han renunciat mai. De fet, ni tan sols van descartar intentar investir-lo de nou en cas que el president de la Generalitat, Quim Torra, sigui inhabilitat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La sentència pel cas del llaç groc s'espera per aquesta mateixa setmana -el tribunal presidit per Jesús María Barrientos es va reunir dimarts-, i l'entorn del president -que eleva el preu de les negociacions amb el PSOE davant els moviments d'ERC- dona per fet que serà condemnat. També que s'intentarà allargar el cas "el màxim possible" al Tribunal Suprem, on l'advocat Gonzalo Boye hi presentarà qüestions prejudicials pensades en clau -també- europea. En tot cas, si la inhabilitació és ferma al juliol, si no es tria un nou president hi haurà eleccions a la tardor, seguint el calendari.
Seran els comicis en els quals JxCat i ERC, permanentment enfrontats durant la legislatura, dirimiran l'hegemonia de l'independentisme. I ho poden fer amb els seus dos màxims dirigents rescabalats per la justícia europea, en cas que el dictamen del TJUE sigui favorable als seus interessos. La política catalana, ja sigui des del Parlament o des de la mesa de negociació amb el PSOE -més per part dels republicans que dels nacionalistes-, té un ull posat a Luxemburg perquè s'hi juga bona part del futur.