La «llista cívica» torna a tensar l'ANC

Sectors crítics promouen un manifest que alerta que la candidatura xoca amb els principis fundacionals de l'entitat, és "altament divisiva" i posa en risc la seva "transversalitat"

Manifestació de l'Assemblea a Barcelona per mantenir la vigència de l'1-O
Manifestació de l'Assemblea a Barcelona per mantenir la vigència de l'1-O | Maria Pratdesaba / ACN
24 de gener de 2024, 19:00
La "llista cívica" és un dels projectes estrella de l'actual direcció de l'ANC, però no té un suport unànime entre les bases de l'entitat. Els socis hauran de votar al març si finalment s'impulsa aquesta candidatura, que tindrà forma d'agrupació d'electors i que busca aconseguir el vot d'aquells independentistes enfadats amb ERC, Junts i la CUP, i desencantats amb la gestió del postprocés. És en aquest context que alguns corrents crítics de l'ANC estan promovent un manifest, avançat per l'Ara i al qual ha tingut accés Nació, per demanar el vot contrari a la creació d'aquesta candidatura, i que s'hauria de fer públic de cara a la setmana vinent.

Aquest manifest, que s'ha anat distribuint entre els socis en els darrers dies, alerta que el projecte de "llista cívica" posa en risc la "transversalitat" de l'ANC. "Compromet el seu caràcter transversal i activista, és altament divisiva i amenaça la nostra unitat en un moment molt delicat de la nostra història", diu el document. Des que la proposta de "llista cívica" va començar a caminar, això ha erosionat l'ANC, amb malestar intern i dimissions de càrrecs rellevants, com el vicepresident Jordi PesarrodonaConsideren, també, que aquesta llista és contrària a la declaració fundacional de l'ANC, als seus estatuts i al seu full de ruta, i per això promouen ja han iniciat els passos per denunciar-ho al Comitè Deontològic de l'ANC.

Concretament, segons la interpretació que en fan els promotors del manifest, xoca amb els principis fundacionals de l'ANC, que diuen que l'entitat no es pot presentar a les eleccions ni amb candidatura pròpia ni integrant-se en cap altra candidatura. Els estatuts també diuen que l'ANC es "mantindrà totalment independent de partits, coalicions o grup d'electors i no es presentarà a cap mena d'eleccions". La direcció, però, recorda que no és l'ANC qui es presenta a les eleccions, sinó que només promou una candidatura que sí que hi participarà (si així ho volen els socis i s'aconsegueixen les signatures necessàries, unes 60.000 en funció del cens).


El projecte de "llista cívica"consta en el full de ruta des de fa anys, però segons els promotors del manifest això s'ha "tergiversat", perquè no diu "explícitament" que hagi de ser tal com planteja la direcció. La proposta que apareix al full de ruta -aprovat amb un ampli suport dels socis- diu que la "llista cívica" ha de ser compatible amb "cercar la unitat de l'independentisme no es presentarà com a element de fragmentació i ha de representar la transversalitat del país". D'aquí, els crítics consideren que ha de ser una "llista unitària de país", no pas com el que es va presentar la setmana passada. 
 
Els promotors d'aquest manifest no estan en contra d'una llista cívica en genèric, però sí d'aquest projecte en concret. "El secretariat nacional no sotmet a votació un projecte de llista cívica, sinó un projecte de llista de l'Assemblea", denuncien. L'argument és que es tracta d'una candidatura que organitza "en exclusiva" l'ANC, no pas una llista que "sorgeix de la societat civil" a la qual l'ANC dona suport. A més, segons aquests sectors, és el secretariat nacional qui controla tot el procés per conformar la candidatura. El projecte prohibeix explícitament que els membres de l'actual secretariat i el que s'escollirà aquest any puguin formar part de la candidatura.

Sigui com sigui, el manifest demana el vot contrari a la consulta que es farà la primera quinzena de març i que servirà perquè els socis donin llum verda o no al projecte. Fonts de la direcció de l'ANC consultades per Nació respecten les posicions crítiques i refermen el compromís per explicar el projecte de la "llista cívica" arreu del país "en positiu". Recorden, en aquest sentit, que el secretariat nacional va aprovar la proposta del grup de treball sobre la "llista cívica" amb més del 80% del suport.
 

Girona no ho veu clar

Una de les fortaleses de l'ANC és el seu arrelament territorial, però algunes de les assemblees locals ja han advertit que no veuen clara la proposta de "llista cívica". És el cas, per exemple, de Girona, que al desembre ja va criticar la direcció per insistir en aquesta eina. En la línia del que defensa el manifest, la territorial gironina avisa que liderar la creació d'un quart espai independentista suposaria anul·lar "de facto" els valors fundacionals de l'ANC i posaria en risc la seva pluralitat. Algunes fonts consultades alerten que si la "llista cívica" tira endavant, això pot minar l'estructura territorial de l'entitat. De tota manera, des de la direcció assenyalen que hi ha previstes 35 trobades al territori, cosa que demostra "l'interès en la consulta".
 

Reunió d'exsecretaris al febrer

Paral·lelament, fundadors i exsecretaris de l'ANC -com ara Pere Pugès, Miquel Sellarès, Pep Cruanyes o Jaume Marfany, entre d'altres- han convocat una reunió pel proper dissabte 3 de febrer a Barcelona, en què es vol analitzar l'actual moment que viu l'entitat i "ajudar a reorientar-la perquè torni a ser central" dins del moviment independentista. Segons consta a l'ordre del dia, s'abordarà el paper que ha de fer cada actor independentista i la creació d'un nou full de ruta "de país". També es parlarà de la "llista cívica", que alguns dels impulsors de la trobada veuen com un "error". Des de l'organització neguen que es vulgui boicotejar l'actual direcció o crear una altra entitat independentista al marge de l'ANC, i insisteixen que la intenció és fer una "crítica constructiva" per tal que l'Assemblea sigui "útil".