25
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
16:28h
L'ANC ha aprovat el nou full de ruta per al proper any i un dels punts destacats són les primeres concrecions sobre com ha de ser l'anomenada "llista cívica" que vol impulsar l'entitat i que ha provocat mala maror interna. L'ANC té definits tres fronts estratègics, el civil, l'institucional i l'internacional. És en el front institucional en què l'entitat planteja impulsar aquest quart espai al marge dels tres principals partits independentistes, una decisió que hauran de validar els socis al darrer trimestre d'aquest any. Malgrat que encara no és definitiva la decisió de l'organització, el full de ruta inclou alguns "principis bàsics" per començar a definir la "llista cívica", que servirà només per aixecar i mantenir la declaració d'independència de 2017.
El diagnòstic de l'ANC és que les mesures de pressió aplicades fins ara als partits polítics no han funcionat. Van servir per fer l'1-O, però des d'aleshores no han servit per forçar ERC, Junts i la CUP a avançar cap a la independència ni implementar el mandat del referèndum. "Calen mesures diferents que complementin la mobilització que, per si sola, no és capaç de pressionar els partits eficaçment", diu el full de ruta. L'opció d'esdevenir un partit que es presenti a les eleccions està descartada, però l'ANC continua plantejant l'impuls d'aquesta "llista cívica". Per fer-ho, es crearà un grup promotor, es determinaran els "mecanismes democràtics" per a formar-la i es definirà un codi ètic i de compromís amb la DUI que signaran els seus integrants.
Aquest quart espai impulsat per l'ANC vol tenir una "voluntat majoritària" per liderar i culminar el procés independentista. Si això no es pot fer, perquè no obté prou suports al Parlament, els diputats d'aquesta candidatura "no donaran suport a cap més opció que no sigui fer efectiva la declaració d'independència", encara que això bloquegi la legislatura i forci noves eleccions. Segons l'ANC, "el marc autonòmic" no permet avançar i "condueix inexorablement a l'assimilació". La llista de l'ANC no ha de ser incompatible, diu el full de ruta, amb la unitat de l'independentisme i, de fet, es planteja com una eina per "forçar una unitat estratègica coherent". Un cop s'aconsegueixi l'objectiu de la independència, sosté l'entitat, la llista cívica tindrà "el compromís de desaparèixer".
El quart espai s'articularà en forma d'agrupació d'electors, formada per ciutadans "independents de les direccions dels partits" i a través de processos participatius d'elecció i decisió. No hi podran participar els membres del Secretariat Nacional, ni tampoc càrrecs de les assemblees de base de l'ANC. Aquesta candidatura al marge dels partits aspira a representar "la transversalitat del país" i també ha de tenir mecanismes de control i fiscalització. Les conseqüències en cas d'incompliment dels objectius de la "llista cívica" les definiran els seus impulsors. Amb tot, no serà fins a finals de 2023 que els socis prendran la decisió definitiva sobre aquest instrument, i si finalment tira endavant o no. Avui dia, encara no hi ha previstes eleccions a Catalunya.
El full de ruta, d'onze pàgines i avalat amb un 76% dels vots, ressalta la importància del Pacte Nacional pel Moviment Civil per la Independència per tal d'avançar cap a la unitat estratègica de l'independentisme civil. Alhora, l'ANC vol continuar "liderant" la mobilització als carrers. En l'àmbit internacional, l'organització mantindrà la tasca de "projectar la realitat nacional catalana" i la lluita independentista, denunciar la repressió i buscar suports i aliances amb la causa catalana. L'ANC assegura que ha començat una "nova etapa" i es plantegen culminar aquest "nou embat" durant les eleccions al Parlament, previstes com a màxim per a principis de 2025.
El diagnòstic de l'ANC és que les mesures de pressió aplicades fins ara als partits polítics no han funcionat. Van servir per fer l'1-O, però des d'aleshores no han servit per forçar ERC, Junts i la CUP a avançar cap a la independència ni implementar el mandat del referèndum. "Calen mesures diferents que complementin la mobilització que, per si sola, no és capaç de pressionar els partits eficaçment", diu el full de ruta. L'opció d'esdevenir un partit que es presenti a les eleccions està descartada, però l'ANC continua plantejant l'impuls d'aquesta "llista cívica". Per fer-ho, es crearà un grup promotor, es determinaran els "mecanismes democràtics" per a formar-la i es definirà un codi ètic i de compromís amb la DUI que signaran els seus integrants.
Aquest quart espai impulsat per l'ANC vol tenir una "voluntat majoritària" per liderar i culminar el procés independentista. Si això no es pot fer, perquè no obté prou suports al Parlament, els diputats d'aquesta candidatura "no donaran suport a cap més opció que no sigui fer efectiva la declaració d'independència", encara que això bloquegi la legislatura i forci noves eleccions. Segons l'ANC, "el marc autonòmic" no permet avançar i "condueix inexorablement a l'assimilació". La llista de l'ANC no ha de ser incompatible, diu el full de ruta, amb la unitat de l'independentisme i, de fet, es planteja com una eina per "forçar una unitat estratègica coherent". Un cop s'aconsegueixi l'objectiu de la independència, sosté l'entitat, la llista cívica tindrà "el compromís de desaparèixer".
El quart espai s'articularà en forma d'agrupació d'electors, formada per ciutadans "independents de les direccions dels partits" i a través de processos participatius d'elecció i decisió. No hi podran participar els membres del Secretariat Nacional, ni tampoc càrrecs de les assemblees de base de l'ANC. Aquesta candidatura al marge dels partits aspira a representar "la transversalitat del país" i també ha de tenir mecanismes de control i fiscalització. Les conseqüències en cas d'incompliment dels objectius de la "llista cívica" les definiran els seus impulsors. Amb tot, no serà fins a finals de 2023 que els socis prendran la decisió definitiva sobre aquest instrument, i si finalment tira endavant o no. Avui dia, encara no hi ha previstes eleccions a Catalunya.
Unitat a Madrid o vot nul
L'ANC també demanarà una candidatura unitària o un acord d'unitat d'acció a Madrid, que tingui per objectiu "bloquejar el funcionament" del Congrés. Si no s'arriba a aquest acord -difícilment s'hi arribarà-, l'ANC es planteja "un vot nul polític" de cara a les eleccions espanyoles de finals d'any. Concretament, proposa votar amb una papereta del "sí" a la independència del referèndum de l'1-O, o bé escrivint a la papereta "sí a la independència del Primer d'Octubre". Aquesta opció haurà de ser ratificada pels socis abans de les eleccions. De cara a les eleccions europees, l'ANC també proposa una llista unitària o unitat d'acció per defensar la realitat nacional catalana, denunciar la repressió i internacionalitzar les mancances democràtiques de l'Estat.El full de ruta, d'onze pàgines i avalat amb un 76% dels vots, ressalta la importància del Pacte Nacional pel Moviment Civil per la Independència per tal d'avançar cap a la unitat estratègica de l'independentisme civil. Alhora, l'ANC vol continuar "liderant" la mobilització als carrers. En l'àmbit internacional, l'organització mantindrà la tasca de "projectar la realitat nacional catalana" i la lluita independentista, denunciar la repressió i buscar suports i aliances amb la causa catalana. L'ANC assegura que ha començat una "nova etapa" i es plantegen culminar aquest "nou embat" durant les eleccions al Parlament, previstes com a màxim per a principis de 2025.